Èleos

En la mitologia grega Èleos (en grec Έλεος) era la personificació de la pietat, la caritat i la misericòrdia. Aquest esperit benigne era filla d'Èreb i Nix, i tenia com a oposat Anaideia, la crueltat. Els seus germans eren Caront, Hèmera, Èter i Epífron.

Èleos tenia un altar a l'àgora d'Atenes. Tal com relata Pausànies (i.17 §1), «els atenesos són els únics entre els hel·lens que adoren aquest ésser diví, i entre tots els déus és el més útil per a la vida humana en totes les seves vicissituds». Era un temple de decoració modesta, sense estàtues ni rituals, car la deessa vivia només en els cors dels homes. En aquest temple s'escoltava tots els suplicants dia i nit per molt cruels que puguin ser els seus crims. Per això aquells que imploraven l'asil dels atenesos, com Adrast o els heràclides, acudien a l'altar d'Èleos demanant-hi clemència. El seu equivalent romà era Misericòrdia.

Bibliografia

• Plantilla:Ref DGRBM