García Álvarez de Toledo y Mendoza

García Álvarez de Toledo y Mendoza, VIè marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i polític del Regne de Nàpols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.

Fill de Pedro Álvarez de Toledo y Colonna, Vè marquès de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'Orde de Sant Jaume, duc de Fernandina i príncep de Montalbán. Es va casar a Madrid el 18 d'agost de 1609 amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, VI duquessa de l'infantat, morint sense descendència.

Va començar a servir el 1606 a galeres a les ordres del seu pare i el 1623 fou nomenat capità general de les galeres espanyoles, participant en la defensa de Cadis de 1625 contra la flota anglesa d'Edward Cecil, vescomte de Wimbledon, i el 1636 ocupa les illes de Santa Margarida i Honorat (1636).

A la Guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de l'any 1641 va comandar la flota que fou derrotada per l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis a la primera batalla naval de Tarragona, i setmanes més tard, amb les restes de l'estol que van escapar de la batalla i els reforços que havia rebut, va aconseguir aixecar el setge de la ciutat a la segona batalla naval de Tarragona.

Fou capità general del Consells d'Estat i del Consell de Guerra de Felip IV d'Espanya, convertint-se en home de confiança del rei. El Comte-Duc d'Olivares, el va deposar dels seus càrrecs i el va tancar al castell de Villaviciosa de Odón, però fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat al ser castigat sense formació de causa.

A la seva mort, el seu patrimoni al seu nebot Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León.