Lingua Ignota

Una pàgina del còdex de Wiesbaden, conegut com a "el codi gegant", que conté la obra de Hildegarda de Bingen relativa a la lingua ignota

La lingua ignota és una llengua artificial inventada per la científica i escriptora Hildegarda de Bingen al segle XII. De Bingen és la única persona de la que perduren avui escrits usant aquesta llengua. Ella la va descriure, empra un alfabet també inventat, de vint-i-tres lletres, i conté unes mil paraules, de les que en va fer un glossari en llatí. La utilitzava com a llengua mística, la que tindrien els àngels, i podia intercalar paraules de lingua ignota en els seus escrits, aconseguint un efecte global enigmàtic.

És una de les primeres llengües artificials de la història, per la qual Santa Hildegarda de Bingen és considerada patrona dels esperantistes.

La llengua apareix descrita en un manuscrit de de Bingen en llatí com a Lingua Ignota per simplicem hominem Hildegardem prolata. Ella n'explica la gramàtica, la sintaxi i el vocabulari, donant sinònims en llatí o en alemany per afavorir la seva comprensió. Cercava la bellesa semàntica, l'eufonia i estava dissenyada per a sonar bé a càntics. Gràcies a la correspondència d'amics seus es pot intuir que aquesta llengua era coneguda per més persones. Algunes teories havien indicat que potser es tractava d'alguna mena de llengua secreta. Altres el descriuen com a llengua utòpica i amb un objectiu primari musical. Al segle XIX la teoria més extesa suponia que volia ser ideollengua universal. De Bingen escriu que preten ser una llengua "menys àrida" i "verda".

Etimologia

Les lletres de la lingua ignota, o Litterae ignotae

L'expressió "lingua ignota" és la que de Bingen va usar per a anomenar la llengua que va crear i utilitzar als seus escrits. És llatí i significa, literalment, "llengua desconeguda".