Gàbals: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments |
|||
Línia 7: | Línia 7: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{Pobles de la Gàl·lia}} |
|||
[[Categoria:Grups gals]] |
[[Categoria:Grups gals]] |
Revisió del 00:08, 6 nov 2017
Els gabals (llatí gabali o gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
La seva capital era, segons Ptolemeu, Anderitum o Anderidum més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de Mende, que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de Juli Cèsar estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de Vercingetorix[1] el 52 aC per mediació de Lucteri. El seu territori tenia mines de plata segons Estrabó i els seus formatges (sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi) eren famosos. El Lesora és la muntanya Lozère.
Altres llocs del territori esmentats als itineraris foren Ad Silanum, entre Anderitum i Segedunum (moderna Rodez), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (Castellum Gredonense).
Referències
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44