Salmonel·la: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'subcomité' per 'subcomitè'
Robot normalitza infotaula d'ésser viu
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu
| categoria_subdivisio = [[Espècies]]
| categoria_subdivisio = [[Espècies]]
| subdivisio =
| subdivisio = * ''[[Salmonella bongori]]''
* ''[[Salmonella bongori]]''
* ''[[Salmonella enterica]]''
* ''[[Salmonella enterica]]''
* ''[[Salmonella arizonae]]''
* ''[[Salmonella arizonae]]''

Revisió del 18:32, 10 nov 2017

Infotaula d'ésser viuSalmonel·la
Salmonella Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreEnterobacterales
FamíliaEnterobacteriaceae
GènereSalmonella Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicSalmonella choleraesuis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimDaniel Elmer Salmon, the National Veterinary College, and veterinary education. Modifica el valor a Wikidata
Espècies

La salmonel·la (Salmonella) és un gènere bacterià caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels perítrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa càpsula ni espora. Són bacteris mòbils que produeixen sulfur d'hidrogen. No fermenten la lactosa, però sí la glucosa.

És un agent zoonòtic de distribució universal. Es transmet per contacte directe o contaminació causada durant la manipulació i el processament d'aliments a nivell domèstic o industrial.

Microbiologia

Són bacteris gramnegatius. Proliferen amb poca facilitat en agar sang i formen colònies de 2 i 3 mil·límetres. Als laboratoris de microbiologia clínica s'aïllen bacteris emprant medis selectius com ara el Selenit, Hektoen, SS o XLD per a fer-ne cultius poc enriquits a partir de mostres biològiques.

La taxonomia del gènere Salmonella és complexa i no exempta de controvèrsia científica.

Hi ha dues espècies dins del gènere: Salmonella bongori i S. enterica. En classificacions taxonòmiques anteriors s'atribuien les subespècies següents per a Salmonella enterica:

  • I enterica
  • II salamae
  • IIIa arizonae
  • IIIb diarizonae
  • IV houtenae
  • V bongori. Actualment constituïda com a espècie pròpia a nivell filogenètic (Salmonella bongori).
  • VI indica

A més, hi ha més de 2.000 serotipus dins d'ambdues espècies, els quals es troben en molt tipus d'ambients i sovint associats a malalties. La gran majoria de les identificades en humans (> 99,5%) són subtipus de S. enterica. En microbiologia les espècies del gènere Salmonella solen anomenar-se pel seu gènere i el serotipus corresponent: per exemple, Salmonella typhi en comptes de la designació més correcta de, Salmonella enterica subspècie enterica serotipus Typhi.

En microbiologia clínica Salmonella es classifica segons la seva serologia (classificació Kauffman-White) (subcomitè Salmonella, 1900). La divisió principal està formada per l'antigen O somàtic i per antígens H flagel·lars. Els antígens H es divideixen en fase 1 i fase 2. La descripció completa d'un bacteri Salmonella seria (els antígens O, Vi : antigen H de fase 1: antigen H de fase 2).

Exemples:

  • Salmonella enteriditis (1,9,12:g,m) → (Els antígens O presents són 1, 9 i 12; els antígens H són g i m)
  • Salmonella Typhi (9,12,Vi:d:−) → (Els antígens O són 9, 12,i Vi; l'antigen H és d)

En microbiologia clínica només un nombre xicotet de serotipus se solen cercar (la resta són estranys o no són clínicament significants). L'Agència de la Protecció de la Salut britànica (HPA) recomana fer rutinàriament assajos per a aquests antígens:

  • O antigens: 2 4 6,7 8 9 i 3,10
  • Antígens H de fase 1: 1 2 3 4 5 6 7
  • Antígens H de fase 2: a b c d E G i r

Les colònies que no poden ser identificades usant aquesta taula s'envien a un laboratori de referència per a la seua identificació.

Infecció

Pot arribar a produir dos tipus de patologies depenent del serotip: o bé gastroenteritis, o bé febres tifó-paratífiques.

Les febres tifó-paratífiques tenen un quadre clínic de bacterièmia que pot arribar a ser molt greu, febre alta amb obnibulació, bradicàrdia i leucopènia. És molt característic aquesta bradicàrdia amb febres altes, ja que, normalment, la febre s'associa amb taquicàrdia.

Produeix gastroenteritis amb un període d'incubació d'entre 5 hores i 5 dies, diarrea i dolor abdominal. Les femtes dels malalts contenen elevades quantitats de Salmonella i es produeix febre entèrica amb un període d'incubació de 7 a 28 dies, la qual provoca algun d'aquests símptomes o tots: mal de cap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupció màculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre 1 i 8 setmanes i un cop curats excreten Salmonella durant més d'1 any.

Fonts de contagi

Depenent del quadre clínic tenim diferents orígens:

  • gastroenteritis: La seva freqüència és estacional, sent l'estiu l'època de l'any més comuna. El contagi es produeix per via digestiva, en consumir aliments o begudes contaminats. La contaminació es pot produir directament (perquè l'aigua o el menjar contenen restes de femtes o vòmits), a través de mosques(que amb les seves potes transporten microorganismes de les femtes a altres llocs) o per contacte amb les mans o la pell de persones portadores sense una higiene adequada. Actualment, s'ha disminuït molt la seva incidència gràcies a la restricció de l'ús d'ous naturals per a la realització de les maioneses i en la restauració. Això ha fet que la segona forma d'obtenció d'aquest microorganisme passi a ser la primera, sent aquesta la consumició de carn que no estigui ben tractada de pollastre.
  • Febres tifó-paratífiques: Són excpecionals actualment en els països desenvolupats Encara que actualment en podem trobar brots per culpa de la situació socioeconòmica. L'únic reservori és el ser humà. S'elimina per la femta.

Tractament

Pot manifestar-se per febre prolongada o recurrent i associar-se a lesions locals òssies, articulars, pleurals, pulmonars; i amb aneurismes micótics de l'aorta abdominal, que és la manifestació observada en pacients amb infecció VIH. El tractament és el mateix de la febre tifoide. Les recomanacions actuals del Departament de Salut són la instauració de tractaments amb ciprofloxacina en dosi de 780 mg dues vegades al dia.

Prevenció de la Salut

Salmonella prolifera bé sobre qualsevol aliment no cuinat o poc cuinat, especialment en carn roja o d'aviram, ous i llet.

Altrament, sobre aliments poc adequats per a la seva proliferació i emmagatzemats a temperatura ambient (15-30 °C, el seu temps de supervivència és de dies, però pot arribar als següents límits:


Hi ha uns trucs destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments, per exemple:

  • Destruir el bacteri present als aliments mitjançant la cocció.
  • Evitar la contaminació creuada durant la seva manipulació
  • Guardar els aliments a temperatures baixes (<4 °C) o altes (>65 °C) per a evitar-ne la proliferació.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmonel·la