Adela Carreras Taurà: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
m Enllaç extern a arxiu |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
*[http://bv.gva.es/documentos/arch_pers_inst/f_pers_fam/AJARAC_val.pdf Arxiu Julián Antonio Ramírez i Adelita del Campo (Biblioteca Valenciana)] |
|||
*[http://www.cervantesvirtual.com/boletines/cervantesvirtual/27/julianantonioyadelita.jpg Adelita del Campo con Julián Antonio Ramírez en París] [Consulta: 27/03/2010]. |
*[http://www.cervantesvirtual.com/boletines/cervantesvirtual/27/julianantonioyadelita.jpg Adelita del Campo con Julián Antonio Ramírez en París] [Consulta: 27/03/2010]. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 19:53, 10 nov 2017
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 agost 1916  Barcelona |
| Mort | 24 juny 1999 (82 anys) Mutxamel (l'Alacantí) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, ballarina, política, locutora de ràdio |
| Ocupador | Ràdio París |
| Partit | Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries |
| Nom de ploma | Adelita del Campo |
| Família | |
| Cònjuge | Julián Antonio Ramírez Hernando |
Adela Carreras Taurà (Barcelona, 1916 - Mutxamel, Alacantí, 1999) fou una ballarina i periodista catalana, també coneguda com a Adelita del Campo, vinculada especialment a França i a Mutxamel.
Biografia
Pertanyent a una família d’artistes de varietats, des de jove va començar a viatjar i a treballar amb els seus pares com a ballarina. Durant la guerra civil espanyola va exercir d’infermera i va pertànyer un temps a Dones Lliures (Mujeres Libres) a Barcelona, tot i que aviat va continuar amb les gires artístiques amb els pares, pels fronts, i després va treballar a la Reserva General d’Artilleria.[1]
Es va exiliar a França el 1939: «Correm per aquesta carretera serpentejant, que ja és terra estrangera. Amb el cor ple d’angoixa, veig allunyar-se cada vegada més l’ombra d’aquesta muntanya que anem deixant… Rere ella queda la nostra Espanya!». Va passar dos anys als camps d’Argelers de la Marenda, on va conéixer que després seria el seu marit, el líder comunista Julián-Antonio Ramírez. Va participar en activitats culturals, va atendre una escola maternal i va impartir classes de costura, i fou nomenada cap del camp número 9. També va estar empresonada als camps de Sant Cebrià de Rosselló i de Bram. Aquest fou el motiu pel qual adoptà el nom d’Adelita del Campo.[1]
La seua família continuà l’activitat teatral i artística a la França ocupada. Casada el 1942, aquell any va néixer el seu fill Carlos. Va escriure a Reconquista de España, butlletí de l’exili espanyol a França. Després de la segona guerra mundial, fou locutora de Radio París a l’exili juntament amb Julián-Antonio Ramírez i amb intel·lectuals de la mida de Mario Vargas Llosa o Mario Benedetti. També a la ràdio, als anys setant va dirigir programes femenins com «Entre nosotras», en què tractaven temes com el treball femení, les dones en la història, la literatura i també la moda, la maternitat o la cura de la llar.[1]
Amb la democràcia, va tornar a l'Alacantí i es va instal·lar a Mutxamel, on va continuar organitzant grups de teatre i militant al PCE fins que va morir el 1999.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Adela Carreras Taurà». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 25 abril 2024].
Bibliografia
- Campo, Adelita del (1991). «A vuela pluma. ‘Camino del exilio, camino de la esclavitud’». En: Canelobre, n. 20-21, p. 61-70.
- Ramírez, Julián Antonio (2003). Ici Paris!. Madrid: Alianza.
- Rodrigo, Antonina (1999). Mujer y exilio. 1939, Madrid: Compañía Literaria, p. 239-158.
