Arts escèniques: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments |
|||
Línia 12: | Línia 12: | ||
==Escena contemporània== |
==Escena contemporània== |
||
[[Fitxer:Merce_Cunningham_-_Ocean_2007_at_Carnival_Center.jpg|thumb|En aquest espectacle el director no guia a l'espectador en un únic focus i a més l'atzar fa que cada dia sigui diferent, trencant els preceptes de l'escena tradicional.]] |
[[Fitxer:Merce_Cunningham_-_Ocean_2007_at_Carnival_Center.jpg|thumb|En aquest espectacle el director no guia a l'espectador en un únic focus i a més l'atzar fa que cada dia sigui diferent, trencant els preceptes de l'escena tradicional.]] |
||
{{AP|Teatre contemporani|Òpera contemporània|Dansa contemporània}} |
{{AP|Teatre contemporani|Òpera contemporània|Dansa contemporània|Arts vives}} |
||
Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el ''[[happening]]'' i l'[[art d'acció]] o ''performance''.<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref> |
Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el ''[[happening]]'' i l'[[art d'acció]] o ''performance''.<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref> |
||
Revisió del 15:01, 12 nov 2017
Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ. Les obres d'art que produeixen les arts escèniques són els espectacles.
Exemples d'arts escèniques són la dansa, el teatre, la dansa-teatre, el circ, l'òpera, la prestidigitació, el transformisme i les varietats.No tenen un àmbit educatiu bó,ya que no són ensenyades ni a primària ni a l'educció obligatoria, i els batxillers artístics estan començant a desaparèixer.
Espectacle
A les arts escèniques, l'espectacle és l'objecte creatiu central del procés de comunicació dramàtica. Consisteix a una presentació devant d'un auditori d'una ficció, executada per uns intèrprets, que aporten el seu propi cos (i a través d'ell la veu, el gest i el moviment), i en el cas general també un conjunt heterogeni d'elements escènics, incloent la il·luminació, el so (que pot ser música, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objectes accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les màscares. De tots aquests elements, els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un espectador. En general l'espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat i té una finalitat.[1]
Escena contemporània
Igual que a les arts plàstiques, a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'estètica realista que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el happening i l'art d'acció o performance.[2]
La dansa amb el postmodernisme es va renovar totalment, més enllà de l'estil neoclàssic, incorporant accions físiques quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el text en diverses formes, incloent fins i tot la veu. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (dance is motion, not emotion) i la independència de la música, que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la veu en off, per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més ritual, en van buscar l'essència, la musicalitat, el ritme i també el van desconstruir. Les arts audiovisuals s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.[2]
Vegeu també
- Espectacle escènic: càsting, repertori, impro escènica, assaig, estrena, intermedi,...
- Intèrpret, públic
- Escena, personatge, cor, quarta paret,
- Escenari, rereescena, camerinos, bambolines, pati de butaques, llotges, prosceni
- Escenografia, utillatge teatral, decorat, teló
- Posada en escena, text teatral
- Antropologia teatral
- Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Referències
- ↑ Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
- ↑ 2,0 2,1 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arts escèniques |