Art trobat: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Duchamp Fountaine.jpg|thumbnail|''Fountaine,'' de von Freytag-Loringhoven<ref name=jh/>]] |
[[Fitxer:Duchamp Fountaine.jpg|thumbnail|''Fountaine,'' de von Freytag-Loringhoven<ref name=jh/>]] |
||
L'expressió «'''art trobat'''» -equivalent a l'expressió francesa ''objet trouvé'', '''objecte trobat'''- descriu l'[[art]] creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària. Les obres d'aquest tipus s'anomenen '''''ready-made''''' quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Durant un temps, [[Marcel Duchamp]] es va adjudicar ser el pioner de l'art trobat a principis del [[segle XX]],<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.202|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> però despés s'ha demostrat que que va robar el reconeixement i gran part de l'obra a [[Elsa von Freytag-Loringhoven]], mare del [[dadaisme]] i dels objectes trobats, de qui Duchamp va aprendre, tenint ella gran influència sobre ell, a l'obra que sí que veritablement era d'ell.<ref name=jh>John Higgs, ''Making Sense of the Twentieth Century'', Weidenfeld & Nicolson, [[2015]] ISBN 9780297870890 {{en}}</ref> |
L'expressió «'''art trobat'''» -equivalent a l'expressió francesa ''objet trouvé'', '''objecte trobat'''- descriu l'[[art]] creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària. Les obres d'aquest tipus s'anomenen '''''ready-made''''' quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Durant un temps, [[Marcel Duchamp]] es va adjudicar ser el pioner de l'art trobat a principis del [[segle XX]],<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.202|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> però despés s'ha demostrat que que va robar el reconeixement i gran part de l'obra a [[Elsa von Freytag-Loringhoven]], mare del [[dadaisme]] i dels objectes trobats, de qui Duchamp va aprendre, tenint ella gran influència sobre ell, a l'obra que sí que veritablement era d'ell.<ref name=jh>John Higgs, ''Making Sense of the Twentieth Century'', Weidenfeld & Nicolson, [[2015]] ISBN 9780297870890 {{en}}</ref><ref name="Lubin2016">{{cite book|author=David M. Lubin|title=Grand Illusions: American Art and the First World War|url=https://books.google.com/books?id=U6XnCwAAQBAJ&pg=PA305|date=6 April 2016|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-021862-1|pages=305–}}</ref> |
||
L'artista descontextualitza l'objecte trobat i el situa en un nou espai, on adquireix un nou significat quan l'introdueix en una galeria o museu. L'objecte mundà es converteix en un objecte sagrat. La idea de dignificar objectes corrents, d'aquesta manera, era originalment un desafiament impactant, era un qüestionament al consens ferm, a la distinció acceptada entre què era considerat art per oposició a allò que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una pràctica establerta en el món de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicació i l'opinió pública. |
L'artista descontextualitza l'objecte trobat i el situa en un nou espai, on adquireix un nou significat quan l'introdueix en una galeria o museu. L'objecte mundà es converteix en un objecte sagrat. La idea de dignificar objectes corrents, d'aquesta manera, era originalment un desafiament impactant, era un qüestionament al consens ferm, a la distinció acceptada entre què era considerat art per oposició a allò que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una pràctica establerta en el món de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicació i l'opinió pública. |
||
Revisió del 17:56, 15 nov 2017
L'expressió «art trobat» -equivalent a l'expressió francesa objet trouvé, objecte trobat- descriu l'art creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària. Les obres d'aquest tipus s'anomenen ready-made quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Durant un temps, Marcel Duchamp es va adjudicar ser el pioner de l'art trobat a principis del segle XX,[2] però despés s'ha demostrat que que va robar el reconeixement i gran part de l'obra a Elsa von Freytag-Loringhoven, mare del dadaisme i dels objectes trobats, de qui Duchamp va aprendre, tenint ella gran influència sobre ell, a l'obra que sí que veritablement era d'ell.[1][3]
L'artista descontextualitza l'objecte trobat i el situa en un nou espai, on adquireix un nou significat quan l'introdueix en una galeria o museu. L'objecte mundà es converteix en un objecte sagrat. La idea de dignificar objectes corrents, d'aquesta manera, era originalment un desafiament impactant, era un qüestionament al consens ferm, a la distinció acceptada entre què era considerat art per oposició a allò que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una pràctica establerta en el món de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicació i l'opinió pública.
L'art trobat ho és a partir d'objectes que poden ser naturals o manufacturats, exposats tal com són o lleugerament modificats. El fet de ser designats amb un títol i exposats en un àmbit artístic és la primordial modificació.
Història
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El 1915, Marcel Duchamp utilitza el terme anglosaxó ready-made, ja finalitzat, per a referir-se al seu art trobat.[4]
El 1912, Duchamp se sent rebutjat pel grup cubista pel mal acolliment que té la pintura Nu descendant un escalier, núm. 2. Aquesta és exposada al públic per primer cop a la Galeria Dalmau de Barcelona.[5] Duchamp construeix el seu primer ready-made, titulat Roue de bicyclette el 1913, acoblant un tamboret a una roda de bicicleta.[6] D'aquesta manera, el tamboret i la roda perden la funcionalitat per la qual van ser construïts. Fountain, un orinal que ell va signar amb el pseudònim "R. Mutt", revoluciona el món de l'art el 1917. Egouttoir o Herisson, prestatge per a assecar ampolles signat per Duchamp, es considera que és el primer ready-made "pur".
Els dadaistes s'apropien ràpidament d'aquesta nova possibilitat conceptual. L'art trobat esdevé, per a artistes com Francis Picabia i Man Ray, un element indispensable del seu llenguatge artístic.
Bibliografia
- John Higgs, Making Sense of the Twentieth Century, Weidenfeld & Nicolson, 2015. ISBN 9780297870890 (anglès)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 John Higgs, Making Sense of the Twentieth Century, Weidenfeld & Nicolson, 2015 ISBN 9780297870890 (anglès)
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ David M. Lubin. Grand Illusions: American Art and the First World War. Oxford University Press, 6 April 2016, p. 305–. ISBN 978-0-19-021862-1.
- ↑ Gérard Durozoi. Diccionario Akal de Arte del Siglo XX. Ediciones AKAL, 9 June 1997, p. 541–. ISBN 978-84-460-0630-5.
- ↑ Mercè Vidal i Jansà. 1912, l'Exposició d'art cubista de les Galeries Dalmau. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 49–. ISBN 978-84-475-1383-3.
- ↑ Bernard Marcadé. Marcel Duchamp: Puentes Entre La Alimentacion Y El/ Bridges Between Feeding and. Libros del Zorzal, 30 June 2008, p. 98–. ISBN 978-987-599-115-6.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art trobat |