Botó (roba): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:BotonChile.JPG|thumb|Botó de bronze usat per l'exèrcit de Xile.]] |
[[Fitxer:BotonChile.JPG|thumb|Botó de bronze usat per l'exèrcit de Xile.]] |
||
Un '''botó''' és un disc, generalment pla, cosit a una peça de [[roba]] i que serveix per a tancar-la tot passant-lo per un [[trau]] o per una [[baga]]. També pot anar recobert de tela. A més de la funció pràctica serveix sovint com a ornament de la roba. Hi ha una enorme diversitat de botons pel que fa al color i la forma. Emperò, es distingeix bàsicament entre '''botó de forats''' i '''botó d'argolla'''. També hi ha el '''botó de pressió''' (o '''fermall de pressió''' o '''clec'''), inventat pel danès Bertel Sanders el 1885 i força difós avui dia, sobretot en peces esportives o informals. La majoria de botons són rodons, però n'hi ha en tota mena de formes. Quant als materials, els més habituals són metall, plàstic i nacre i, antigament, banya. |
Un '''botó''' és un disc, generalment pla, cosit a una peça de [[roba]] i que serveix per a tancar-la tot passant-lo per un [[trau]] o per una [[baga]]. També pot anar recobert de tela. A més de la funció pràctica serveix sovint com a ornament de la roba. |
||
==Tipologia== |
|||
Hi ha una enorme diversitat de botons pel que fa al color i la forma. Emperò, es distingeix bàsicament entre '''botó de forats''' i '''botó d'argolla'''. També hi ha el '''botó de pressió''' (o '''fermall de pressió''' o '''clec'''), inventat pel danès Bertel Sanders el 1885 i força difós avui dia, sobretot en peces esportives o informals. La majoria de botons són rodons, però n'hi ha en tota mena de formes. Quant als materials, els més habituals són metall, plàstic i nacre i, antigament, banya. |
|||
[[Fitxer:Botones.jpg|thumb|esquerra|250px|Botons corrents de diverses mides, colors, formes i materials.]] |
[[Fitxer:Botones.jpg|thumb|esquerra|250px|Botons corrents de diverses mides, colors, formes i materials.]] |
||
==Història== |
|||
Els botons existeixen des de l'Antiguitat, però amb funció merament ornamental; se n'han trobat restes a jaciments de la [[civilització de la vall de l'Indus]]. Com a estris pràctics per a subjectar la roba apareixen a l'Europa Occidental cap al segle XIII.<ref>Lynn White: "The Act of Invention: Causes, Contexts, Continuities and Consequences", Technology and Culture, Vol. 3, No. 4</ref> |
Els botons existeixen des de l'Antiguitat, però amb funció merament ornamental; se n'han trobat restes a jaciments de la [[civilització de la vall de l'Indus]]. Com a estris pràctics per a subjectar la roba apareixen a l'Europa Occidental cap al segle XIII.<ref>Lynn White: "The Act of Invention: Causes, Contexts, Continuities and Consequences", Technology and Culture, Vol. 3, No. 4</ref> |
||
==Ús militar== |
|||
Tradicionalment els botons militars duen [[Emblema|emblemes]] (estatal, d'arma, d'unitat, etc.), i en conjunt presenten gran diversitat i interès documental i, sovint, fins estètic, motius pels quals són un dels elements més populars del col·leccionisme d'objectes militars. Acostumen d'ésser de metall daurat o argentat, i cal polir-los perquè llueixin en sortir de passeig o de permís, així com en ocasions de gala. En la primera meitat del segle XX els uniformes de campanya encara usaven botons d'aquest tipus; però, dins la lògica d'adoptar una indumentària mimètica amb el terreny, es deixaven sense polir per tal que adoptessin un to mat. Els botons dels uniformes de diari i campanya actuals, en canvi, acostumen d'ésser senzills i llisos, en material plàstic, del color de l'uniforme i sovint sense emblemes, contrastant amb els botons dels uniformes de passeig i gala, que preserven els usos tradicionals. |
Tradicionalment els botons militars duen [[Emblema|emblemes]] (estatal, d'arma, d'unitat, etc.), i en conjunt presenten gran diversitat i interès documental i, sovint, fins estètic, motius pels quals són un dels elements més populars del col·leccionisme d'objectes militars. Acostumen d'ésser de metall daurat o argentat, i cal polir-los perquè llueixin en sortir de passeig o de permís, així com en ocasions de gala. En la primera meitat del segle XX els uniformes de campanya encara usaven botons d'aquest tipus; però, dins la lògica d'adoptar una indumentària mimètica amb el terreny, es deixaven sense polir per tal que adoptessin un to mat. Els botons dels uniformes de diari i campanya actuals, en canvi, acostumen d'ésser senzills i llisos, en material plàstic, del color de l'uniforme i sovint sense emblemes, contrastant amb els botons dels uniformes de passeig i gala, que preserven els usos tradicionals. |
||
Revisió del 04:48, 19 nov 2017
Un botó és un disc, generalment pla, cosit a una peça de roba i que serveix per a tancar-la tot passant-lo per un trau o per una baga. També pot anar recobert de tela. A més de la funció pràctica serveix sovint com a ornament de la roba.
Tipologia
Hi ha una enorme diversitat de botons pel que fa al color i la forma. Emperò, es distingeix bàsicament entre botó de forats i botó d'argolla. També hi ha el botó de pressió (o fermall de pressió o clec), inventat pel danès Bertel Sanders el 1885 i força difós avui dia, sobretot en peces esportives o informals. La majoria de botons són rodons, però n'hi ha en tota mena de formes. Quant als materials, els més habituals són metall, plàstic i nacre i, antigament, banya.
Història
Els botons existeixen des de l'Antiguitat, però amb funció merament ornamental; se n'han trobat restes a jaciments de la civilització de la vall de l'Indus. Com a estris pràctics per a subjectar la roba apareixen a l'Europa Occidental cap al segle XIII.[1]
Ús militar
Tradicionalment els botons militars duen emblemes (estatal, d'arma, d'unitat, etc.), i en conjunt presenten gran diversitat i interès documental i, sovint, fins estètic, motius pels quals són un dels elements més populars del col·leccionisme d'objectes militars. Acostumen d'ésser de metall daurat o argentat, i cal polir-los perquè llueixin en sortir de passeig o de permís, així com en ocasions de gala. En la primera meitat del segle XX els uniformes de campanya encara usaven botons d'aquest tipus; però, dins la lògica d'adoptar una indumentària mimètica amb el terreny, es deixaven sense polir per tal que adoptessin un to mat. Els botons dels uniformes de diari i campanya actuals, en canvi, acostumen d'ésser senzills i llisos, en material plàstic, del color de l'uniforme i sovint sense emblemes, contrastant amb els botons dels uniformes de passeig i gala, que preserven els usos tradicionals.
Curiositats sobre els botons
- Hi ha una fòbia als botons anomenada coumponofòbia
- Són un dels elements típics de col·leccionisme (filubanomisme)
- A les peces superiors, tals com jaquetes, camises, etc., la tradició marca que els botons se situïn en costats oposats segons que siguin per a home (a l'esquerra) o per a dona (a la dreta). Es diu que històricament això era determinat per motius pràctics: facilitava als homes d'empunyar l'espasa i a les dones de donar pit.
Referències
- ↑ Lynn White: "The Act of Invention: Causes, Contexts, Continuities and Consequences", Technology and Culture, Vol. 3, No. 4
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botó |
- Cayley, Bob; Walker, Tony; Wilkinson-Latham, Robert. "Metal insignia". En: Military collectables: an international directory of Twentieth-century militaria. Chief consultant: Joe Lyndhurst. London: Salamander, cop. 1983. ISBN 0-86101-167-8. P. 42-67