Sistema cristal·lí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
m referències|2 --> referències
Línia 125: Línia 125:


== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 21:23, 19 nov 2017

Estructura de Diamant composta d'una cara centrada.
Cristall hexagonal de Hanksite, amb triple eix de simetria

Un sistema cristal·lí és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les formes geomètriques en les quals cristal·litzen els minerals. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.

Sistema cristal·lí Eixos Angles entre els eixos
Cúbic a = b = c α = β = γ = 90°;
Tetragonal a = b ≠ c α = β = γ = 90°
Ortoròmbic a ≠ b ≠ c ≠ a α = β = γ = 90°
Hexagonal a = b ≠ c α = β = 90°; γ = 120º
Trigonal (o romboèdric) a = b = c α = β = γ ≠ 90°
Monoclínic a ≠ b ≠ c ≠ a α = γ = 90°; β ≠ 90°
Triclínic a ≠ b ≠ c ≠ a α ≠ β ≠ γ (tots diferents de 90°)

Xarxes de Bravais

En funció de les possibles localitzacions dels àtoms en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades xarxes de Bravais.

Cúbic

Cúbic Spessartina

Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, encara que també inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares), dedodecaedres (12 cares) i molts d'altres. La simetria mínima d'aquests cristalls són 4 eixos ternaris orientats segons les diagonals del cub de la cel·la fonamental que els descriu.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:

  • Tetratoidal[1]
  • Diploidal
  • Hextetrahedral
  • Gyroidal
  • Hexoctahedral

Tetragonal

Tetragonal Anatas

Inclou formes com ara el prisma de base quadrada o la bipiràmide de quatre cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix quaternari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:

  • Diesfenoidal
  • Piramidal
  • Dipiramidal
  • Escalenohedral
  • Piramidal Ditetragonal
  • Trapezohedral
  • Dipiramidal-Ditetragonal

Ortoròmbic

Ortoròmbic Fayalita

Inclou formes com ara la d'una capsa de llumins. La simetria mínima d'aquests cristalls són tres eixos binaris perpendiculars entre si.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:

  • Piramidal
  • Diesfenoidal
  • Dipiramidal

Hexagonal

Hexagonal beril

Inclou formes com ara el prisma de base hexagonal o la bipiràmide de sis cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix senari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:[2]

  • Hexagonal piramidal
  • Trigonal dipiramidal
  • Hexagonal dipiramidal
  • Hexagonal trapezohedral
  • Dihexagonal piramidal
  • Ditrigonal dipiramidal
  • Dihexagonal dipiramidal

Trigonal

trigonal Hematita

Inclou formes com ara el prisma de base triangular o la bipiràmide de tres cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix ternari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:[3]

  • Piramidal
  • Romboèdric
  • Piramidal Ditrigonal
  • Trapezoèdric
  • Escalenoèdric Hexagonal

Monoclínic

Monoclínic Vivianita

És un sistema molt comú en els cristalls de minerals. La simetria mínima d'aquests cristalls és un únic eix binari.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:[4]

  • Monoclinic
  • Domatic
  • Prismatic

Triclínic

Triclínic Rhodonita

És el grup amb menor grau de simetria. S'hi recullen aquells cristalls sense cAP mena de simetria o bé amb un únic centre d'inversió.

Classes

Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les dues classes següents:[5]

  • Pinacoide (o triclinic normal)
  • Pedial (o triclinic hemihedral)

Vegeu també

Referències

  1. A. Cemal Eringen. Continuum Physics: Continuum mechanics of single-substance bodies. Academic Press, 1976 [Consulta: 16 juliol 2011]. 
  2. Sistema Hexagonal a webmineral.com .
  3. trigonal en webmineral.com .
  4. Sistema Monoclinic a webmineral.com .
  5. Sistema triclinic a webmineral.com .

Bibliografia

  • C. M. Viola e C. Viola Tractat de cristal·lografia, Hoepli (1920)
  • M.V. Di Carlo, Trattato di cristallografia, Hoepli (1920)
  • R. Di Germano, Introduzione alla cristallografia, Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema cristal·lí

Enllaços externs i fonts