Avalon (mitologia): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
Línia 18: Línia 18:


== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències}}


== Enllaços externs==
== Enllaços externs==

Revisió del 11:58, 21 nov 2017

Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta en algun lloc de les illes britàniques[1] on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i hi habiten nou reines fades, entre elles Morgana. Al principi es creia que la paraula Avalon era una adaptació de la paraula celta «annwyn» o «annuvin», que designa el llegendari regne de les fades, però, ja al segle XII, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de "illa de les pomes". Això és altament probable, perquè, en bretó, poma es diu «aval», i en gal·lès es diu «afal» (amb la pronunciació de la "f" com "v"). Avalon també va ser anomenada Ynys Witrin, que significa «illa de vidre».

Ubicació

La llegenda situa Avalon en algun lloc no especificat de les illes britàniques, encara que ja a principis del segle XI algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser Glastonbury, on abans que la zona de la plana de Somerset fos sagrada, hi havia un turó (Glastonbury Tor) que s'elevava com una illa enmig dels pantans. Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia. ("Aquí jeu sepultat el Rei Artur, a l'illa d'Avalon"). De Cambrai explica com les restes van ser traslladades en una gran cerimònia a la qual van assistir el Rei Eduard I d'Anglaterra i la seva consort, i, segons ell, ara estarien en l'altar major de l'abadia de Glastonbury, lloc que es va convertir en un focus de pelegrinatge fins a la reforma anglicana.

En qualsevol cas, actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalon no és sinó un frau. Els motius són diversos, entre ells la mateixa inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle X, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Artur va viure i va morir. Per no esmentar la falta de referències contemporànies al descobriment, fet que no hauria passat desapercebut. Tot això fa pensar que la història va ser creada per la mateixa abadia per augmentar la seva reputació.

"L'últim somni d'Artur en Avalon". Edward Burne-Jones.

Alguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalon a l'Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat a Burgh-by-Sands, a Cumberland, prop del mur d'Adrià, on es va aixecar el fort romà d'Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads.

En qualsevol cas, com es veu, molts són els que reclamen per a si la veritable ubicació d'Avalon, l'illa de les pomes. Sembla que les boires d'Avalon cobreixen amb el seu mític vel el lloc de repòs del Rei Artús. Després de la batalla amb Mordred, Artur, moribund, va ser portat a Avalon per Morgana, la fetillera i germanastra del rei. A la barca de Morgana hi havia diverses dones: Algunes conegudes (Igraine, Elaine, Nimue) i altres amb noms que no s'esmenten (La Reina de Gal·les del Nord, la Reina de les Terres ermes o la Reina de les Tempestats). En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa de les Pomeres. Es diu que Artur va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà. També es pensa que Avalon i el món nòrdic de Helheim són el mateix lloc però amb diferent nom.

Vegeu també

Referències

  1. Kevan Manwaring. Lost islands: inventing Avalon, destroying Eden. Heart of Albion, maig 2008. ISBN 978-1-905646-07-4 [Consulta: 5 febrer 2013]. 

Enllaços externs