Cenòmans: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
Els '''cenomans''' (llatí ''Cenomani'' o ''Aulerci Cenomani'') foren un poble gal de la [[Gàl·lia Cèltica]]. Vivien a l'est dels [[carnuts]] entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]] a la regió del [[Maine (França)|Maine]]. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a [[Vercingètorix]] el [[52 aC]] i van enviar cinc mil homes a [[Alèsia]].
Els '''cenomans''' (llatí ''Cenomani'' o ''Aulerci Cenomani'') foren un poble gal de la [[Gàl·lia Cèltica]]. Vivien a l'est dels [[carnuts]] entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]] a la regió del [[Maine (França)|Maine]]. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a [[Vercingètorix]] el [[52 aC]] i van enviar cinc mil homes a [[Alèsia]].


== A la Gàl·lia Cisalpina ==
Un altre grup de '''cenomans''' vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Mantua]]
Un altre grup de cenomans vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Mantua]]


Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[bois]] van combatre Roma, cenomans i [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan [[Anníbal]] va envair Itàlia i van combatre a [[Trèbia]]. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar ([[200 aC]]) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla en la qual es capturà al cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 |isbn=}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El [[49 aC]] van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].
Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[bois]] van combatre Roma, cenomans i [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan [[Anníbal]] va envair Itàlia i van combatre a [[Trèbia]]. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar ([[200 aC]]) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla en la qual es capturà al cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 |isbn=}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El [[49 aC]] van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].

Revisió del 11:47, 24 nov 2017

No s'ha de confondre amb Commonis.
Infotaula de grup humàCenòmans

Situació dels cenomans prop d'Armòrica
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deGàl·lia Cèltica Modifica el valor a Wikidata

Els cenomans (llatí Cenomani o Aulerci Cenomani) foren un poble gal de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regió del Maine. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingètorix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alèsia.

A la Gàl·lia Cisalpina

Un altre grup de cenomans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Mantua

Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan Anníbal va envair Itàlia i van combatre a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en la qual es capturà al cartaginès Amílcar.[1] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.

Referències

  1. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.