Deure

El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la consciència la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquil·litzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia. I S’anomena per actuar eticament

Ciceró

Ciceró va estudiar el deure a De Oficiis (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'estoïcisme, afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb honor. Aquest deure pot venir de quatre fonts:

• del simple fet de ser persona
• de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la família o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)
• de la pròpia personalitat
• dels propis valors

Kant

Kant basa tota la seva ètica en el deure, oposant-se així a les ètiques materials basades en manaments concrets. Creia que la raó permetia conèixer el mateix deure en cada situació i que acomplir-lo era l'únic motiu vàlid per a l'acció, i no pas per aconseguir un bé o evitar un càstig.

W.D. Ross

W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religió com les lleis concretes de cada país)

• deure de beneficència: obligació d'ajudar els altres
• deure de la no maleficiència: evitar ferir o perjudicar els altres
• deure de la justícia: assegurar que cadascú rep el que li pertoca
• deure de la millora: obligació de millorar la pròpia manera de ser
• deure de la reparació: si s'incompleix el segon deure, cal esmenar el mal en la mesura del possible
• deure de la gratitud
• deure de mantenir les promeses

Viccionari