Alessandra Giliani: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Canvis menors, neteja AWB
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula persona}}
{{infotaula persona}}
'''Alessandra Giliani''' ( Persiceto 1307 - Bolonya 26 de març de 1326 ) és el nom atribuït a una figura inevitable de l'[[anatomia]] medieval. Està indicada com la primera dona italiana que practica la dissecció dels [[Cadàver|cadàvers]] per a estudis anatòmics. Tot i les controvèrsies sobre si va existir de veritat o no, la realitat històrica de la seva figura es basa en estudis molt fiables.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pier Luigi Lollini e Laura Pelagatti|nom=|títol=Mondino de' Liuzzi|url=http://archive.org/details/lescienze-182|edició=|llengua=italià|data=1983|editorial=Le Scienze|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> va protagonitzar una carrera precoç que acabaria, molt jove, a Bolonya, on va morir amb ni tan sols vint anys.
'''Alessandra Giliani''' ( Persiceto 1307 - Bolonya 26 de març de 1326 ) és el nom atribuït a una figura inevitable de l'[[anatomia]] medieval. Està indicada com la primera dona italiana que practica la dissecció dels [[cadàver]]s per a estudis anatòmics. Tot i les controvèrsies sobre si va existir de veritat o no, la realitat històrica de la seva figura es basa en estudis molt fiables.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pier Luigi Lollini e Laura Pelagatti|nom=|títol=Mondino de' Liuzzi|url= http://archive.org/details/lescienze-182|edició=|llengua=italià|data=1983| editorial=Le Scienze|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> va protagonitzar una carrera precoç que acabaria, molt jove, a Bolonya, on va morir amb ni tan sols vint anys.


== Biografia ==
== Biografia ==
[[Fitxer:Mondino - Anathomia, 1541 - 3022668.tif|esquerra|miniatura|[[Mondino de Luzzi|Mondino de Liuzzi]], ''Anathomia'', 1541]]
[[Fitxer:Mondino - Anathomia, 1541 - 3022668.tif|esquerra|miniatura|[[Mondino de Luzzi|Mondino de Liuzzi]], ''Anathomia'', 1541]]
Es creu que Giliani va poder haver nascut en 1307, en San Giovanni a Persiceto, a la província italiana de l'[[Emília-Romanya]]. La crònica de la seva vida afirma que va morir el 1326, possiblement per una ferida [[Sèpsia|sèptica]], amb 19 anys. Recordada com la primera anatomista femenina del món occidental, que té fama d'haver estat un brillant prosector (preparador de cadàvers per a la dissecció anatòmica). Va treballar com a assistent quirúrgic per Mondino de Luzzi (m. 1326), professor de renom mundial en l'escola de medicina de la [[Universitat de Bolonya]] i acreditat per ser el pare de l'anatomia moderna gràcies a un text seminal datat el 1316, amb el que va col·laborar com assistent en les disseccions on per participar ho ho havia de ver transvestida d'home.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=Oakes|nom=Elizabeth H.|títol=Encyclopedia of World Scientists|url=https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=uPRB-OED1bcC&oi=fnd&pg=PP1&dq=Oakes,+Elizabeth+H.+(2007).+Encyclopedia+of+world+scientists&ots=8YbuRYkwOz&sig=PYCyfTBul8Zr_-dt9qo3wnOnx2k#v=onepage&q=Oakes,%20Elizabeth%20H.%20(2007).%20Encyclopedia%20of%20world%20scientists&f=false|llengua=en|data=2007|editorial=Infobase Publishing|isbn=9781438118826}}</ref>
Hom creu que Giliani va poder haver nascut en 1307, en San Giovanni a Persiceto, a la província italiana de l'[[Emília-Romanya]]. La crònica de la seva vida afirma que va morir el 1326, possiblement per una ferida [[Sèpsia|sèptica]], amb 19 anys. Recordada com la primera anatomista femenina del món occidental, que té fama d'haver estat un brillant prosector (preparador de cadàvers per a la dissecció anatòmica). Va treballar com a assistent quirúrgic per Mondino de Luzzi (m. 1326), professor de renom mundial en l'escola de medicina de la [[Universitat de Bolonya]] i acreditat per ser el pare de l'anatomia moderna gràcies a un text seminal datat el 1316, amb el qual va col·laborar com assistent en les disseccions on per participar ho ho havia de ver transvestida d'home.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=Oakes|nom=Elizabeth H.|títol=Encyclopedia of World Scientists|url= https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=uPRB-OED1bcC&oi=fnd&pg=PP1&dq=Oakes,+Elizabeth+H.+(2007).+Encyclopedia+of+world+scientists&ots=8YbuRYkwOz&sig=PYCyfTBul8Zr_-dt9qo3wnOnx2k#v=onepage&q=Oakes,%20Elizabeth%20H.%20(2007).%20Encyclopedia%20of%20world%20scientists&f=false|llengua=en|data=2007| editorial=Infobase Publishing|isbn=9781438118826}}</ref>


De Giliani es diu que va dur a terme les seves pròpies investigacions anatòmiques, com el desenvolupament d'un mètode de drenar la sang d'un cadàver i la seva substitució per un enduriment de tint i color, ajudant a la compressió del sistema circulatori coronari pulmonar. Tota l'evidència del seu treball va ser ben perduts o destruïts.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alic|nom=Margaret|títol=El legado de Hipatia: historia de las mujeres en la ciencia desde la antigüedad hasta fines del siglo XIX|url=https://books.google.es/books?id=yFEdvT1lQioC&pg=PA75&dq=giliani&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjIt8zJoqzXAhXGvRoKHZZkB_oQ6AEILTAB#v=onepage&q=giliani&f=false|llengua=es|data=2005|editorial=Siglo XXI|isbn=9682316820}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Ogilvie|nom=Marilyn Bailey|títol=Women in Science: Antiquity Through the Nineteenth Century : a Biographical Dictionary with Annotated Bibliography|url=https://books.google.es/books?id=6k5zd07FCCsC&pg=PA92&dq=giliani&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwir1M-Jp6zXAhWCvBoKHffZDMoQ6AEIODAC#v=onepage&q=giliani&f=false|llengua=en|data=1986|editorial=MIT Press|isbn=9780262650380}}</ref>
De Giliani es diu que va dur a terme les seves pròpies investigacions anatòmiques, com el desenvolupament d'un mètode de drenar la sang d'un cadàver i la seva substitució per un enduriment de tint i color, ajudant a la compressió del sistema circulatori coronari pulmonar. Tota l'evidència del seu treball va ser ben perduts o destruïts.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alic|nom=Margaret|títol=El legado de Hipatia: historia de las mujeres en la ciencia desde la antigüedad hasta fines del siglo XIX|url= https://books.google.es/books?id=yFEdvT1lQioC&pg=PA75&dq=giliani&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjIt8zJoqzXAhXGvRoKHZZkB_oQ6AEILTAB#v=onepage&q=giliani&f=false|llengua= castellà|data=2005| editorial=Siglo XXI|isbn=9682316820}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Ogilvie|nom=Marilyn Bailey|títol=Women in Science: Antiquity Through the Nineteenth Century : a Biographical Dictionary with Annotated Bibliography|url= https://books.google.es/books?id=6k5zd07FCCsC&pg=PA92&dq=giliani&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwir1M-Jp6zXAhWCvBoKHffZDMoQ6AEIODAC#v=onepage&q=giliani&f=false|llengua=en|data=1986| editorial=MIT Press|isbn=9780262650380}}</ref>


La curta vida d'Alessandra Giliani va ser honrada per Otto Angenius, també un dels ajudants de Mondino i, probablement, el seu promès, amb una placa al ''San Pietro i Marcellino degli Spedolari vaig donar Santa Maria di Mareto, o d'Ulmareto,'' que descriu el seu treball.<ref>{{Ref-web|url=http://barbaraquick.com/alessandra.html|títol=A Golden Web by Barbara Quick - Alessandra in History|consulta=2017-11-07}}</ref>
La curta vida d'Alessandra Giliani va ser honrada per Otto Angenius, també un dels ajudants de Mondino i, probablement, el seu promès, amb una placa al ''San Pietro i Marcellino degli Spedolari vaig donar Santa Maria di Mareto, o d'Ulmareto,'' que descriu el seu treball.<ref>{{Ref-web|url= http://barbaraquick.com/alessandra.html|títol=A Golden Web by Barbara Quick - Alessandra in History| consulta=2017-11-07}}</ref>


== Llegat ==
== Llegat ==
És esmentada per l'historiador del segle XIX Michele Medici, que va publicar una història de l'escola bolonyesa de l'anatomia en 1857.
És esmentada per l'historiador del segle XIX Michele Medici, que va publicar una història de l'escola bolonyesa de l'anatomia en 1857.


La novel·la de Barbara Quick, ''A Golden Web'' publicada per HarperTeen el 2010, és una ficció re-imaginació de la vida en els temps d'Alessandra Giliani.<ref>{{Ref-web|url=https://www.harpercollins.com/9780061991943/a-golden-web|títol=A Golden Web - Barbara Quick - E-book|consulta=2017-11-07|nom=Barbara|cognom=Quick|llengua=en}}</ref>
La novel·la de Barbara Quick, ''A Golden Web'' publicada per HarperTeen el 2010, és una ficció re-imaginació de la vida en els temps d'Alessandra Giliani.<ref>{{Ref-web|url= https://www.harpercollins.com/9780061991943/a-golden-web|títol=A Golden Web - Barbara Quick - E-book| consulta=2017-11-07|nom=Barbara|cognom=Quick|llengua=en}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 03:45, 29 nov 2017

Infotaula de personaAlessandra Giliani

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1307 Modifica el valor a Wikidata
San Giovanni in Persiceto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1326 Modifica el valor a Wikidata (18/19 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanatomista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMondino de Luzzi Modifica el valor a Wikidata

Alessandra Giliani ( Persiceto 1307 - Bolonya 26 de març de 1326 ) és el nom atribuït a una figura inevitable de l'anatomia medieval. Està indicada com la primera dona italiana que practica la dissecció dels cadàvers per a estudis anatòmics. Tot i les controvèrsies sobre si va existir de veritat o no, la realitat històrica de la seva figura es basa en estudis molt fiables.[1] va protagonitzar una carrera precoç que acabaria, molt jove, a Bolonya, on va morir amb ni tan sols vint anys.

Biografia

Mondino de Liuzzi, Anathomia, 1541

Hom creu que Giliani va poder haver nascut en 1307, en San Giovanni a Persiceto, a la província italiana de l'Emília-Romanya. La crònica de la seva vida afirma que va morir el 1326, possiblement per una ferida sèptica, amb 19 anys. Recordada com la primera anatomista femenina del món occidental, que té fama d'haver estat un brillant prosector (preparador de cadàvers per a la dissecció anatòmica). Va treballar com a assistent quirúrgic per Mondino de Luzzi (m. 1326), professor de renom mundial en l'escola de medicina de la Universitat de Bolonya i acreditat per ser el pare de l'anatomia moderna gràcies a un text seminal datat el 1316, amb el qual va col·laborar com assistent en les disseccions on per participar ho ho havia de ver transvestida d'home.[1][2]

De Giliani es diu que va dur a terme les seves pròpies investigacions anatòmiques, com el desenvolupament d'un mètode de drenar la sang d'un cadàver i la seva substitució per un enduriment de tint i color, ajudant a la compressió del sistema circulatori coronari pulmonar. Tota l'evidència del seu treball va ser ben perduts o destruïts.[3][4]

La curta vida d'Alessandra Giliani va ser honrada per Otto Angenius, també un dels ajudants de Mondino i, probablement, el seu promès, amb una placa al San Pietro i Marcellino degli Spedolari vaig donar Santa Maria di Mareto, o d'Ulmareto, que descriu el seu treball.[5]

Llegat

És esmentada per l'historiador del segle XIX Michele Medici, que va publicar una història de l'escola bolonyesa de l'anatomia en 1857.

La novel·la de Barbara Quick, A Golden Web publicada per HarperTeen el 2010, és una ficció re-imaginació de la vida en els temps d'Alessandra Giliani.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 Pier Luigi Lollini e Laura Pelagatti. Mondino de' Liuzzi (en italià). Le Scienze, 1983. 
  2. Oakes, Elizabeth H. Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 2007. ISBN 9781438118826. 
  3. Alic, Margaret. El legado de Hipatia: historia de las mujeres en la ciencia desde la antigüedad hasta fines del siglo XIX (en castellà). Siglo XXI, 2005. ISBN 9682316820. 
  4. Ogilvie, Marilyn Bailey. Women in Science: Antiquity Through the Nineteenth Century : a Biographical Dictionary with Annotated Bibliography (en anglès). MIT Press, 1986. ISBN 9780262650380. 
  5. «A Golden Web by Barbara Quick - Alessandra in History». [Consulta: 7 novembre 2017].
  6. Quick, Barbara. «A Golden Web - Barbara Quick - E-book» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2017].