Diferència entre revisions de la pàgina «Geraldine Farrar»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
bot: -fins arribar +fins a arribar
m (Corregit: "fins el")
m (bot: -fins arribar +fins a arribar)
Debutà en el Gran teatre de Nova York el [[26 de novembre]] de 1906 amb ''[[Roméo et Juliette]]'' de [[Charles Gounod|Gounod]], iniciant així una col·laboració que s'allargà fins al 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor [[Lou Tellegen]], al que tingué a més com a ''partenaire'' en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, al del mateix Caruso.
 
Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: ''[[Tosca]], [[Carmen]], [[Manon]]'' de [[Jules Massenet|Massenet]], ''[[Madama Butterfly]], [[Suor Angelica]]', fins a arribar a la ''[[Zazà]]'' de [[Ruggero Leoncavallo|Leoncavallo]], òpera en la que el [[22 d'abril]] de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.
 
Geraldine Farrar amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les ''Gerry-flappers'') adoptaren les seves ''posses'', el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de ''[[Carmen]]'' a la que li seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les que destaca ''Jean the Woman'' de [[Cecil B. DeMille]], de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.
1.154.437

modificacions

Menú de navegació