Seda: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 88.3.79.30. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
Articles de luxe, com llenceria fina, [[roba interior]], [[brusa|bruses]], [[camisa|camises]], [[fulard]]s i vestits de dona i d'home. |
Articles de luxe, com llenceria fina, [[roba interior]], [[brusa|bruses]], [[camisa|camises]], [[fulard]]s i vestits de dona i d'home. |
||
Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els [[paracaigudes]].<ref>{{ref-llibre|títol=Standards Yearbook|url=https://books.google.com/books?id=wbgte-b7p0YC&pg=PA264|any=1932|editorial=U.S. Government Printing Office|pàgines=264–}}</ref> |
Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els [[paracaigudes]].<ref>{{ref-llibre|títol=Standards Yearbook|url=https://books.google.com/books?id=wbgte-b7p0YC&pg=PA264|any=1932|editorial=U.S. Government Printing Office|pàgines=264–}}</ref> En els inicis dels vols aerostàtics alguns [[Globus aerostàtic|globus]] disposaven de bosses fetes de seda.<ref name="SircosPallier1876">{{ref-llibre|autor1=A. Sircos|autor2=Th Pallier|títol=Histoire des ballons et des ascensions célèbres|url=https://books.google.com/books?id=jP5MLLu5NvIC&pg=PA462|any=1876|editorial=F. Roy|pàgines=462–}}</ref> |
||
Alguns documents indiquen veles de vaixell fetes de seda. Un cas conegut és el d'una nau de [[Cleòpatra VII| Cleòpatra]].<ref name="Barbour1844">{{ref-llibre|autor=I. Richmond Barbour|títol=The Silk Culture in the United States: Embracing Complete Accounts of the Latest and Most Approved Modes of Hatching, Rearing and Feeding the Silk-worm, Managing a Cocoonery, Reeling, Spinning, and Manufacturing the Silk, &c. ... With Brief Historical Sketches of the Silk Business, Natural History of the Silk-worm, the Mulberry, &c. Comp. from the Most Approved and Reliable Works ... To which is Added Blydenburgh's Manual of the Silk Culture; Statistics of Silk Imports, &c., &c|url=https://books.google.com/books?id=0ts7AAAAYAAJ&pg=PA7|any=1844|editorial=Greeley & McElrath|pàgines=7–}}</ref><ref name="d'Orléans1810">{{ref-llibre|autor=Pierre d'Orléans|títol=Histoire des révolutions d'Angleterre|url=https://books.google.com/books?id=IP1NAAAAcAAJ&pg=PA203|any=1810|editorial=Seguin frères|pàgines=203–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=L'année scientifique et industrielle|url=https://books.google.com/books?id=FVBEAQAAMAAJ&pg=PA205|any=1858|editorial=Hachette|pàgines=205–}}</ref> |
Alguns documents indiquen veles de vaixell fetes de seda. Un cas conegut és el d'una nau de [[Cleòpatra VII| Cleòpatra]].<ref name="Barbour1844">{{ref-llibre|autor=I. Richmond Barbour|títol=The Silk Culture in the United States: Embracing Complete Accounts of the Latest and Most Approved Modes of Hatching, Rearing and Feeding the Silk-worm, Managing a Cocoonery, Reeling, Spinning, and Manufacturing the Silk, &c. ... With Brief Historical Sketches of the Silk Business, Natural History of the Silk-worm, the Mulberry, &c. Comp. from the Most Approved and Reliable Works ... To which is Added Blydenburgh's Manual of the Silk Culture; Statistics of Silk Imports, &c., &c|url=https://books.google.com/books?id=0ts7AAAAYAAJ&pg=PA7|any=1844|editorial=Greeley & McElrath|pàgines=7–}}</ref><ref name="d'Orléans1810">{{ref-llibre|autor=Pierre d'Orléans|títol=Histoire des révolutions d'Angleterre|url=https://books.google.com/books?id=IP1NAAAAcAAJ&pg=PA203|any=1810|editorial=Seguin frères|pàgines=203–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=L'année scientifique et industrielle|url=https://books.google.com/books?id=FVBEAQAAMAAJ&pg=PA205|any=1858|editorial=Hachette|pàgines=205–}}</ref> |
||
Revisió del 20:05, 30 nov 2017
La seda és una fibra tèxtil natural. El filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda. Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. Tot i l'estricta vigilància, sembla que alguns europeus van aconseguir treure'n alguns exemplars amagats a l'equipatge. Posteriorment, el comerç d'aquesta fibra es va generalitzar a partir de la Ruta de la Seda.[1]
Producció de seda
Cria
El cuc es cria en un espai airejat i ombrívol, sobre una superfície aïllada de terra, col·locant-los sobre un llit de fulles durant 45-50 dies.
Obtenció del fil o filatura
Quan la bava que el cuc de seda segrega de manera contínua entra en contacte amb l'aire se solidifica i forma el fil de seda, amb què el cuc fa el capoll. Desfent-lo s'obté un filament molt fi. Per desfilar-lo, el capoll es cou en una caldera d'aram amb aigua a uns 80-100 °C perquè s'afluixi el fil; així, l'artesà el pot passar a un torn manual. A continuació es fa el debanatge, torçat i retorçat del filament. Després, el descruatge, el blanqueig i, si s'escau, el tint.
Obtenció de la tela o tissatge
En teixits de calada (fets al teler) es fan robes llises i laborades, i també domassos.
En gènere de punts es fan blondes, gases i mitges.
Propietats de les fibres i dels teixits
El fil de seda és molt resistent, llis i molt brillant. Es descompon a 170 °C i quan és cru (quan surt del debanatge) té un tacte aspre i cruixent. Els teixits són molt resistents, aïllants i amb una bona presència, molt suaus i lluents.
Aplicacions
Articles de luxe, com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards i vestits de dona i d'home.
Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els paracaigudes.[2] En els inicis dels vols aerostàtics alguns globus disposaven de bosses fetes de seda.[3]
Alguns documents indiquen veles de vaixell fetes de seda. Un cas conegut és el d'una nau de Cleòpatra.[4][5][6]
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seda |
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ Standards Yearbook. U.S. Government Printing Office, 1932, p. 264–.
- ↑ A. Sircos; Th Pallier Histoire des ballons et des ascensions célèbres. F. Roy, 1876, p. 462–.
- ↑ I. Richmond Barbour. The Silk Culture in the United States: Embracing Complete Accounts of the Latest and Most Approved Modes of Hatching, Rearing and Feeding the Silk-worm, Managing a Cocoonery, Reeling, Spinning, and Manufacturing the Silk, &c. ... With Brief Historical Sketches of the Silk Business, Natural History of the Silk-worm, the Mulberry, &c. Comp. from the Most Approved and Reliable Works ... To which is Added Blydenburgh's Manual of the Silk Culture; Statistics of Silk Imports, &c., &c. Greeley & McElrath, 1844, p. 7–.
- ↑ Pierre d'Orléans. Histoire des révolutions d'Angleterre. Seguin frères, 1810, p. 203–.
- ↑ L'année scientifique et industrielle. Hachette, 1858, p. 205–.
Fibres tèxtils | |
|---|---|
Abacà · Bissus · Capoc · Cotó · Fibra de bambú · Fibra de cànem · Fibra d'espart · Fibra de coco · Fique · Jute · Kenaf · Llana · Llana caixmir · Lli · Moher · Quiviut · Ràfia · Rami · Sisal · Seda | |
Cupro · Elastà · Fibra de basalt · Fibra sintètica · Lurex · Microfibra · Mimfil · Neopré · Niló · Poliamida · Polièster · Raió | |
