Candidatura d'Unitat Popular: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
FI ACTUALITZACIÓ
→‎Municipals a Catalunya: correcció de resultats i enllaç que funciona
Línia 929: Línia 929:
| {{Augment}} 91
| {{Augment}} 91
|-
|-
! [[Eleccions municipals espanyoles de 2015|2015]]<ref>{{ref-web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU09999CM_L1.htm |títol=Elecciones Locales 2015 Catalunya |consulta=25 de maig de 2015 |obra= |editor= |data= |llengua=castellà }}</ref>
! [[Eleccions municipals espanyoles de 2015|2015]]<ref>{{ref-web|url=http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2/?a=a&id_eleccions=M20151&id_territori=CA09|títol=Resultats electorals|consulta=3 desembre 2015|llengua=|obra=|editor=|data=}}</ref>
|237.391
|237.643
| 7,14% (#7)
| 7,63% (#5)
| {{Partit polític/escons|382|9077|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}}
| {{Partit polític/escons|382|9077|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}}
| {{Augment}} 271
| {{Augment}} 271

Revisió del 23:47, 3 des 2017

«CUP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «CUP (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióCUP
Candidatura d'Unitat Popular
lang=ca
lang=ca
Seu Nacional de la CUP a Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lema«L'alternativa necessària»
Dades
Nom curtCUP Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític
Ideologia políticaIndependentisme dels
Països Catalans i Socialisme
Alineació políticaEsquerra Independentista
País d'origenPaïsos Catalans
Història
Creació14 de desembre de 1986
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Membres1.912 militants[1]
MovimentEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PortaveusNúria Gibert i Quim Arrufat[2]
Afiliació nacionalCUP-CC
Regidors a Catalunya
382 / 9.077
Regidors al País Valencià
3 / 5.742
Diputats al Parlament de Catalunya
10 / 135
Indicador econòmic
Ingressos totals2.139.384 € (2016) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Groc (#FFED00)
     Vermell (#B2071B)
     Negre (#000000)
     Blanc (#FFFFFF)[3]
Lloc webcup.cat
Facebook: unitatpopular Twitter (X): cupnacional Instagram: cupnacional Telegram: cupnacional Youtube: UCv7aM5uSjTjiRvna6sRchcQ Flickr: 89212945@N03 Modifica el valor a Wikidata

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una entitat configurada com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.[4] Es diferencia dels partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els seus càrrecs electes, aplicant així la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Local. Alhora, promou el teixit associatiu i els moviments socials locals i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals cedint, per exemple, una part del seu sou a l'Assemblea Local.[5] Actualment té presència a una vuitantena de municipis de Catalunya i del País Valencià, amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels Països Catalans.[6]

Ideologia

En la ponència aprovada en l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, La CUP, l'alternativa necessària, defineix el seu projecte polític de la següent manera:

« La CUP és una organització política assembleària d'abast i àmbit nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.[7] »
— La CUP, l'alternativa necessària, 11 de gener de 2009

De la mateixa manera, la CUP a través de la «unitat popular» aposta per:[7]

  1. La defensa dels drets polítics del poble català: l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'accés a la independència, la democràcia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans.
  2. La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap a una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l'atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l'establiment de mecanismes de control popular de l'economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere.
  3. La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l'esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d'uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible.
  4. La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, l'oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indústries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d'arrel popular arreu dels Països Catalans.

Unitat Popular

Article principal: Unitat popular

El terme «unitat popular» fa referència a l'aliança d'esquerres xilena encapçalada per Salvador Allende que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins al cop d'estat d'Augusto Pinochet. El concepte «unitat popular» és d'una referència marxista clara.[8]

A La CUP, l'alternativa necessària també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:

« Entenem la Unitat Popular com una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes. [...] La unitat popular combina la mobilització i la desobediència civil dels sectors populars, junt amb l'acció institucional anant més enllà de simples agrupacions electorals, constituint l'agrupació de totes les forces transformadores de la societat sota un programa de reivindicacions concretes, i sense oblidar els elements polítics generals o estratègics.[7] »
— La CUP, l'alternativa necessària, 11 de gener de 2009

Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del poble català, la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.[7]

En l'àmbit de l'Esquerra independentista, el concepte de la «unitat popular» va ésser introduït inicialment pel Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a la darrera part del segle XX i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars, definida en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, «contra la repressió. Per la llibertat dels patriotes catalans» i «per la solidaritat internacional. Per l'Europa de les nacions».[8] Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'AMEI eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «unitat popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte també s'hauria d'articular a nivell nacional.[8]

Endavant OSAN teoritzava l'any 2001 en el seu document Cap a la Unitat Popular[9] l'adaptació del concepte als temps actuals:

« La Unitat Popular ha de saber plantejar una nova alternativa política per als nous temps, adaptada a la realitat catalana actual i que, al mateix temps que entronqui amb la llarga tradició de lluita obrera i popular d'aquest país, s'identifiqui amb els interessos de tots aquests nous sectors socials exclosos, dipositaris del major potencial revolucionari i de lluita. Ha de saber superar els errors i les desviacions dels models que han existit arreu, entenent el socialisme no com un objectiu estàtic, com un model rígid que cal aplicar el dia que s'arribi a conquerir el poder polític, el final del camí, sinó com un procés constant de transformació, un procés dinàmic de construcció d'una societat basada en els interessos de la majoria, en una veritable democràcia." »
— Cap a la Unitat Popular, 12 de maig de 2001

i l'entroncava en el cas català amb la lluita per la independència nacional:

« "(..)un projecte com la Unitat Popular, que defensi la necessitat de la independència com a única sortida per a la nostra supervivència com a poble, que defensi la plena integritat dels Països Catalans, la nostra llengua i cultura. Un projecte d'alliberament nacional sense renúncies ni claudicacions. La Unitat Popular ha de plantejar no només la necessitat, sinó també una estratègia viable vers la independència, vers l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. " »
— Cap a la Unitat Popular, 12 de maig de 2001

Organització

La CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. El componen 15 militants de l’organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.[10]

La CUP es compon de diferents Assemblees Locals i/o municipals (AL) arreu del territori, que funcionen de manera autònoma i prenen les seves pròpies decisions mitjançant la seva militància. Aquestes s’agrupen en tretze Assemblees Territorials (AT), que no es corresponen necessàriament amb les comarques o províncies establertes oficialment, a fi de coordinar-se entre si i de facilitar la presa d’algunes decisions a nivell nacional. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional (AN), formada per la militància, i és l’encarregada d'aprovar els temes generals més importants com són les línies estratègiques i tàctiques a seguir, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, els nous estatuts, etc. Té una periodicitat mínima anual.[10]

De manera mensual es convoca un Consell Polític Nacional (CPN), que és l'òrgan decisori entre assemblees nacionals. A aquest consell hi estan convocats els representants de cada assemblea territorial i el Secretariat Nacional, es debaten els diferents posicionaments proposats i s'aproven les resolucions polítiques. Hi assisteixen representants de les assemblees territorials que defensen les postures consensuades en aquest espais.

El Grup d’Acció Parlamentari (GAP) s’encarrega dels temes parlamentaris i hi tenen representació totes les Territorials de la CUP i les organitzacions que li donen suport. Es reuneix mensualment. També existeixen uns Grups de Treball (GT), que són espai de treball temàtics on hi participen militants o simpatitzants a títol individual.[10]

Des del 6 d'agost de 2016 el secretariat nacional el formen Quim Arrufat (Vilanova i la Geltrú), Natàlia Sànchez (Figueres), Lluc Salellas (Girona), Núria Gilbert (Sant Cugat del Vallès), Dani Corpas (Sant Celoni), Anna Gabaldà (Sant Pere de Ribes), Juanma Rojas (La Garriga), Elisabet Punset (Sacalm), Eduardo Càliz (Barcelona), Aida Sanuy (Alpicat), Ricard Torné (Olot), Laura Rafecas (Subirats), Xevi Generó (Manlleu), Albert Serrats (Bordils) i Òscar Simón (Barcelona). Des del 21 de setembre de 2016 els portaveus del secretariat nacional són Quim Arrufat i Núria Gibert.[11][12]

Història

1986-1995: Fundació i declivi

L'organització té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco el 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents. A mitjans dels vuitanta el referent de govern municipal de l'esquerra independentista eren les candidatures que governaven a Sant Pere de Ribes, Unitat Municipal 9, i a Arbúcies, CUPA. A partir d'aquestes experiències el desembre de 1986 les assemblees locals del MEN i el MDT van crear l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI) per impulsar i coordinar candidatures per les eleccions municipals que es van presentar al Masnou, Premià de Mar i Salt; obtenint representació amb un regidor, Jaume Oliveras i Maristany, al Masnou.

A les eleccions de 1991 es van tornar a presentar candidatures a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt però només es van aconseguir 2 regidors, Pere Bosch i Cuenca a Banyoles i un altre a Valls. En els anys següents alguns regidors, exregidors i membres de la CUP passen a militar a ERC. El MEN es fusiona amb partits verds que presenten candidatures pròpies o amb Iniciativa per Catalunya mentre que l'MDT, després de l'assemblea de 1993. impulsa l'Assemblea d'Unitat Popular i Catalunya Lliure presenta les seves pròpies candidatures. A les eleccions de 1995 no es presenta cap candidatura amb les sigles CUP.

1998-2001: Procés de Vinaròs

A partir de 1998 grups locals de l'esquerra independentista de Biosca, Manresa, Navarcles, Sabadell, Salt, Torà, Valls i de la UM9 de Sant Pere de Ribes van reactivar l'AMEI. Un primer impuls vingué a les eleccions municipals de 1999. Poc després el Procés de Vinaròs rellançà la Candidatura d'Unitat Popular.[13]

2002: Declaració de Vilafranca

El 23 de juny sortí el número 0 del butlletí municipal de la CUP anomenat Unitat Popular.[14] El 15 de desembre del mateix any, en una trobada a Vilafranca del Penedès, l'assemblea aprovà una declaració d'intencions, coneguda com la Declaració de Vilafranca, on es va donar resposta al creixement de la CUP i on es van fixar els seus objectius a mitjà termini:

« Esdevenir el referent polític unitari a nivell municipal del conjunt de l'esquerra independentista i de tots aquells sectors de la classe treballadora i les classes populars conscients de la necessitat d'una transformació socialista de la nostra societat i de la instauració d'un nou marc polític que garanteixi els drets socials, la democràcia i les llibertats nacionals al nostre poble.[14] »
— Declaració de Vilafranca

A més a més, es va decidir treballar en la consolidació i l'extensió dels "col·lectius de lluita municipal" i en la creació de ponts estables de coordinació i suport mutu entre les diferents CUP d'arreu del territori.[14]

2003: Eleccions municipals

Els mesos anteriors a les eleccions municipals, fruit d'un optimisme emmirallat en la incorporació de nuclis en ciutats de pes mig, s'especulava la xifra de 50 candidatures CUP en la mateixa Declaració de Vilafranca i, en diversos mitjans de comunicació, la xifra ascendia a setanta.[14] La realitat va ésser que a les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 es presentaren finalment 10 llistes en solitari i 8 integrades en plataformes àmplies. La formació obtingué 2 regidors a Torà, 1 regidor a Vilafranca del Penedès i Valls. També obtingué regidors amb plataformes àmplies a Sabadell (2), Salt (1), Sant Pere de Ribes (5), Ripollet (6) (en coalició amb ERC i EUiA dins del Col·lectiu Obrer i Popular, COP), Viladamat (1), Cerdanyola del Vallès (1), Sallent (2) i Arbúcies (3).

Els resultats més positius van ésser l'entrada per primer cop a l'ajuntament de pes mig de Vilafranca del Penedès amb un regidor i l'entrada dels dos regidors a Sallent, juntament amb la recuperació del regidor a Valls. A Valls el discurs s'havia centrat en temes urbanístics i de participació democràtica en una llista formada majoritàriament per dones.[14] Es va entrar al consistori de Viladamat i a Salt es va pujar en vots malgrat que no foren suficients per aconseguir el segon regidor. La llista a Viladamat era formada per gent molt jove, on cap dels seus membres superava els 25 anys.[14]

A les viles mitjanes de Mataró i Vic, on la CUP es presentava per primer cop, recolliren 1.170 i 605 vots respectivament, insuficients per aconseguir representació al consistori. A Manresa, a través de l'Assemblea d'Unitat Popular, pràcticament doblaren el seu nombre de vots respecte al 1999 amb 1.114 vots, però tampoc fou suficient. A Navarcles, on aquest cop no s'havia reeditat l'aliança amb ERC de les darreres eleccions municipals, no aconseguiren representació per pocs vots, malgrat recollir el suport del 6,02% dels vilatans.[14]

Per altra banda, la cara més negativa va ésser la pèrdua de 31 vots, alhora que un regidor, a Torà respecte al 1999 i la pèrdua de la batllia d'Arbúcies, després de 24 anys, a causa de la sortida d'ERC de la coalició municipal i que aquest presentés una llista pròpia amb la que guanyà les eleccions.[14] Malgrat tot, la CUP i els Independents per Torà (InTo) pactaren per fer fora del govern a CIU, però aquest pacte durà pocs mesos per problemes interns dins l'InTo. L'Entesa per Sabadell, amb la sortida d'ICV-EUiA de la candidatura, va perdre la majoria del seu suport electoral al passar de 10 a 2 regidors, deixant el membre de la CUP i 3r a la llista, Xavi Oca, fora del consistori.[14]

Resultats complets en candidatures en solitari:

Municipi Vots % Regidors
Biosca 53 29,61 0
Girona 381 1,01 0
Manresa 1.114 3,55 0
Mataró 1.170 2,31 0
Navarcles 205 6,02 0
Terrassa 418 0,53 0
Torà 173 20,79 2
Valls 640 5,83 1
Vic 605 3,68 0
Vilafranca del Penedès 1.105 6,56 1

Resultats complets en candidatures coalitzades:

Municipi Nom Vots % Regidors
Arbúcies CUPA - EP 836 25,91 3
Cerdanyola del Vallès PAISC 1.391 5,32 1
Ripollet CR - Acord Municipal 3.827 27,05 6
Sabadell Entesa per Sabadell 6.111 6,99 2
Sallent RCD - CUP de Sallent 563 13,62 2
Salt ICV - EPM - IPC 618 6,33 1
Sant Pere de Ribes UM9 - EN 2.225 22,05 5
Viladamat EPM - CUP de Viladamat 50 17,24 1

2004: «Amb la CUP, l'Esquerra Independentista a Europa»

El 17 de gener, a l'assemblea de l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI) per valorar les eleccions municipals de 2003, es va debatre la proposta de presentar una llista electoral a les eleccions al Parlament Europeu. La llista seria encapçalada per Jesús Artiola, activista independentista i militant de Terra i Llibertat.[15] Segons Albert Botran, s'assumia que l'objectiu "no era obtenir un diputat al Parlament Europeu, sinó aprofitar la conjuntura electoral per donar a conèixer el projecte de la CUP arreu del país, més enllà dels municipis en els quals hi havia un nucli existent"; fins al moment els nuclis de la CUP eren pocs.[16] Després d'aprovar la proposta a Manresa es traslladà el debat a les diferents organitzacions de l'EI. Per una banda, Endavant-OSAN es posicionà contrari per raons polítiques i pràctiques, com la manca de recursos per fer una campanya desitjable i la visió de centrar-se en l'àmbit municipal i la priorització de la campanya al carrer contra la constitució europea. Per l'altra banda, hi havia Maulets, Terra, Llibertat i l'MDT que arguïren a favor; MDT justificava el seu posicionament a la necessitat de reforçar l'estructura nacional, a la necessitat de visualització del projecte arreu dels Països Catalans, entre d'altres.[16]

El 20 de març se celebrà una Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP a Vic on es decidí finalment presentar-se a les eleccions europees, després d'escoltar i valorar els posicionaments de les diferents organitzacions de l'EI. La llista va ésser encapçalada per Jesús Artiola i Xavi Oca i s'impulsà el manifest Amb la CUP, l'Esquerra Independentista a Europa per recollir suports a la candidatura.[16][17] Els resultats van ésser realment minsos: 6.185 vots (0,29%) a Catalunya, 697 (0,04%) al País Valencià i 103 (0,04%) a les Illes Balears. Com que en aquestes eleccions hi havia circumscripció única la CUP va obtenir 8.180 vots (0,05%).[18]

Tanmateix, la tasca desenvolupada durant la campanya electoral provocà una mobilització dels sectors independentistes afins i el seu missatge es donà a conèixer a nous sectors de la població. Aquest fet tingué com a conseqüència la creació de nous nuclis de suport, molts dels quals, a la llarga, s'acabaren constituint com a CUP al seu municipi. Un cas destacat va ésser la CUP de Berga.[16]

2005-2006: «Prou Estatuts. Ara independència»

Després de l'experiment de les eleccions europees, la CUP com a organització treballà en l'articulació organitzativa. El 10 d'abril de 2005 s'aprovaren a l'Assemblea Nacional de Martorell els primers estatuts de la CUP que incloïen la creació de nous òrgans de participació interna. Durant aquests anys el Secretariat Nacional de l'organització propugnava per incidir en qüestions més enllà de l'àmbit municipal amb la missiva sobre afers com la campanya «Prou Estatuts. Ara independència» que explicitava el posicionament de la CUP en contra dels processos de reforma estatutaris als diferents territoris dels Països Catalans.[16][19]

2007: «Vota't. Entra amb nosaltres a l'Ajuntament»[n. 1]

A les eleccions municipals del maig de 2007 la CUP es presentà en solitari o amb altres forces, doblant el nombre de llistes respecte al 2003.[20] Amb un total de 50 candidatures i 30 nuclis embrionaris, la CUP aconseguí triplicar el nombre de regidors, vint-i-set, respecte als comicis anteriors.[21]

Els resultats feren palès el pas endavant de la candidatura i la feina municipal de base feta al aconseguir representació a 7 capitals de comarca: Berga (2), Manresa (1), Mataró (1), Valls (1), Vic (2), Vilafranca del Penedès (2), Vilanova i la Geltrú (1); també aconseguí representació amb les sigles CUP a Arenys de Munt (1), Cardedeu (1), Celrà (1), Molins de Rei (1), Montesquiu (1), Sallent (1), Sant Celoni (2), Torà (1) i Viladamat (1).

Per primer cop es presentà una llista de la CUP al País Valencià a Barxeta on no aconseguí entrar al consistori per només dos vots, malgrat haver recollit el 8,13% dels vots.[22] Aquesta candidatura va ésser el primer intent reeixit d'implantar la CUP als municipis valencians, després de diversos intents d'establir contactes i crear dinàmiques a l'Horta, la Plana o Elx.[23] En general, en aquelles localitats on ja s'havien presentat, la CUP augmentà o consolidà el nombre de regidors obtingut.[22] Tot i que moltes de les llistes presentades no obtingueren representació, es crearen dinàmiques d'activitat política pròpies fora de les institucions locals fet que, segons Albert Botran, "van servir per anar madurant la CUP durant aquests anys".[23]

Entre els resultats, destaquen els de Mataró i Manresa, el primer perquè va ésser la ciutat més gran on la CUP obtingué representació i on es reberen més vots, exactament 2173 (5,48% dels vots); el segon, perquè a banda de presentar-se per primer cop amb les sigles CUP i en solitari, el moviment de l'Esquerra Independentista tornava a entrar al consistori bagenc després de 10 anys.[23] Altres casos destacables són els de Berga, Vilafranca del Penedès i Sant Celoni, en els quals -per primera vegada- la CUP era decisiva a l'hora de formar govern en consistoris de proporcions considerables. La CUP de Berga, per la seva banda, ja havia anunciat durant la campanya, i així fou, que no impediria el govern de la llista més votada, que en aquest cas fou CIU.[23] En el cas de Sant Celoni, es convocà la primera assemblea d'unitat popular on es decidí facilitar un canvi de govern i que hi hagués un alcalde de CIU sense que la CUP entrés al govern. La setena assemblea d'unitat popular de la localitat, a mitja legislatura, decidí trencar l'acord d'investidura pel suport dels convergents i per la no paralització del projecte d'àrea residencial estratègica a Can Riera de l'Aigua, fet que segons l'assemblea, infringia l'acord d'investidura.[23]

En el cas de Vilafranca, la CUP no s'oposà que el PSC, com a força més votada però empatada a escons amb CIU, governés, però a mitja legislatura impulsà juntament amb ERC i CIU una moció de censura argumentant que no hi havia confiança amb el govern municipal i, segons la CUP, per possibles tractes de favor del PSC cap a Caixa Penedès.[23][24]

Resultats de les candidatures en solitari:[n. 2]

Municipi Vots % Regidors
Arenys de Munt 329 9,51 1
Badalona 1571 2,12 0
Barxeta 98 8,13 0
Berga 938 13,20 2
Biosca 51 31,68 0
Cardedeu 411 6,07 1
Celrà 210 11,90 1
Centelles 78 2,12 0
Dosrius 26 1,22 0
Girona 916 2,83 0
Granollers 444 2,08 0
Lleida 1030 2,15 0
Manresa 1590 6,00 1
Martorell 475 4,45 0
Mataró 2173 5,48 1
Molins de Rei 539 5,24 1
Montesquiu 83 16,12 1
Navarcles 195 5,97 0
Pineda de Mar 333 3,32 0
Ripoll 77 1,37 0
Sallent 356 8,95 1
Sant Celoni 729 9,54 2
Sant Cugat del Vallès 895 3,02 0
Sant Joan de les Abadesses 123 5,47 0
Terrassa 859 1,31 0
Torà 92 12,43 1
Valls 763 7,51 1
La Vansa i Fórnols 42 33,07 0
Vic 1174 7,64 2
Viladamat 66 22,07 1
Vilafranca del Penedès 1643 10,81 2
Vilanova i la Geltrú 1366 5,75 1
Vilassar de Dalt 163 4,20 0
Vilassar de Mar 275 3,30 0

Resultats complets en candidatures coalitzades:[n. 3]

Municipi Nom Vots % Regidors
Arbúcies CUPA 400 13,56 2
Barberà del Vallès Ass. d'esquerres-UP 130 1,20 0
Calldetenes Poble en Marxa 225 18,84 3
Capellades Vila de Capellades 354 12,78 2
Cerdanyola PAS 986 4,31 0
Platja d'Aro Arenenca 113 3,17 0
Ripollet COP 2241 18,55 5
Sabadell Entesa per Sabadell 5968 8,15 2
St. Esteve de Palautordera PSE 328 29,26 3
Ribes UM9 1734 18,79 4
Gramenet del Besòs Gent de Gramenet 1887 4,98 0
Tarragona Nosaltres SOM-AUP 261 0,51 0

2008

A l'Assemblea Nacional de Manlleu (juliol 2008), i com a conseqüència del seu creixement i de la seva diversitat interna, la CUP es dotà d'uns nous estatuts interns i prengué la decisió de definir el seu marc de treball, la seva definició política i les seves línies estratègiques a la següent Assemblea Nacional extraordinària.[25][26]

2009

L'Assemblea Nacional de Mataró (gener 2009) comportà la ratificació de la definició de la CUP com a organització política d'àmbit i d'abast nacional, superant el municipalisme com expressió única de la seva activitat política i obrint les portes a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya.[27] A més, la CUP sortí d'aquesta Assemblea amb la voluntat de situar-se i consolidar-se com el referent polític electoral de tot l'espai crític amb el sistema actual i orfe de referència política.[28] La CUP refusà presentar-se a les eleccions europees del 2009.[29] Tampoc recomanà el vot per cap altra candidatura ni l'abstenció. Segons l'anàlisi de conjuntura fet per la CUP, "no creiem convenient presentar-nos en aquestes eleccions, com sí que ho vam fer a les anteriors de 2004, on volíem donar resposta al procés d'elaboració del Tractat Europeu que s'estava forjant des d'una perspectiva independentista i d'esquerres. Avui dia, el fet de no tenir cap tipus de política d'aliances a nivell polític, ni tan sols l'establiment dels mínims canals de comunicació amb formacions polítiques d'altres nacions, pròximes als nostres postulats, i no tenir treballat ni debatut internament en els òrgans que correspon aquest tema, ens fan decidir aquest posicionament com el millor possible".

A l'Assemblea Nacional de Girona (juny 2009) es decidí, per un marge molt estret, no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010. Els motius foren prioritzar l'expansió de la CUP als municipis de cara a les eleccions municipals del 2011, consolidar una estructura nacional mantenint el sistema assembleari i de democràcia directa i tenir temps d'articular un discurs nacional conjunt. Tanmateix, deixà la porta oberta a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2014 si se seguia el creixement en nombre de regidors a les eleccions municipals del 2011.[30]

L'Assemblea Nacional de Tarragona (octubre 2009) serví per escollir un nou secretariat nacional de consens entre tots els membres de l'organització i debatre l'intent de certs partits d'apropiar-se del moviment assembleari generat a les consultes sobre la independència de Catalunya.[31]

2010

La CUP decidí a l'Assemblea Nacional de Girona (2009) no concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Tampoc recomanà l'abstenció ni el vot per cap partit, ja que es tractava de formacions «exclusivament institucionals» que «limitaven el paper polític del ciutadà a ficar una papereta en una urna cada quatre anys». Així, animà les persones a seguir-se organitzant per aconseguir «uns Països Catalans plenament lliures».[32]

2011: «CUP, l'alternativa necessària»

Esquema que mostra l'evolució de la CUP en regidors des del 2003

L'Assemblea Nacional de Vilanova i la Geltrú (gener 2011) serví per aprovar el programa marc que totes les assemblees locals redactaren per tenir un programa de mínims comú de cara a les següents eleccions municipals del 2011[6] amb la intenció de presentar unes 80 candidatures.[33]

Aquestes eleccions van suposar un gran pas endavant en la consolidació de la CUP, multiplicant els seus resultats per cinc.[4] Van aconseguir tres regidors a Girona, i van ésser la llista més votada a Arenys de Munt, amb quatre regidors, Alfés (3)[34] i Navàs (4), i van obtenir majoria absoluta a Viladamat (4). En aquestes eleccions, la CUP va aconseguir les 4 alcaldies d'Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà.[35][36] La candidatura també va destacar a les capitals de comarca, amb tres regidors a Vilanova i la Geltrú, Valls i Berga, i sent la tercera força a Vic i Vilafranca del Penedès (a més de Berga i Valls). També és rellevant el resultat obtingut a Molins de Rei, on va passar d'un regidor a quatre; a Banyoles (2) i a Reus (1).

La representació de la CUP també va augmentar als consells comarcals, passant d'un a tres representants al consell comarcal del Garraf; aconseguint-ne dos al Gironès; i obtenint representació, amb un membre, als consells de l'Alt Camp, l'Alt Penedès, Bages, Berguedà, el Maresme i Osona.[37]

Resultats complets en candidatures en solitari:

Municipi Vots % Regidors
Alfés 91 19,91 3
Artés 554 23,04 3
Arenys de Mar 496 8,75 1
Arenys de Munt 855 25,54 4
Argentona 448 9,10 1
Badalona 1465 1,82 0
Balaguer 237 3,39 0
Banyoles 708 10,39 2
Barcelona 11805 1,95 0
Barxeta 113 9,25 0
Bellmunt d'Urgell 63 40,38 0
Benifairó de la Valldigna 90 7,96 0
Berga 1023 15,50 3
Blanes 622 4,53 0
Bordils 180 23,62 2
Calldetenes 250 20,03 2
Capellades 523 21,76 3
Capolat 9 15,52 1
Cardedeu 860 12,80 2
Cava 4 7,84 0
Celrà 404 22,51 3
Collbató 33 1,90 0
Figueres (Alt Empordà) 800 6,28 1
Girona 2981 9,28 3
L'Hospitalet de Llobregat 541 0,64 0
Les Borges Blanques 170 6,42 1
Lleida 1464 3,26 0
Manresa 1981 7,41 2
Martorell 402 4,13 0
Mataró 2498 5,59 1
Molins de Rei 1797 17,52 4
Mollet de Peralada 33 33,33 1
Montesquiu 170 32,63 2
Montblanc 114 3,50 0
Navàs 746 25,34 4
Navarcles 296 10,50 1
Palau-solità i Plegamans 288 5,00 0
Pineda de Mar 368 3,64 0
Reus 1918 5,11 1
Sabadell 2288 3,06 0
Sallent 337 10,29 1
Salt 834 10,03 2
Sant Boi de Llobregat 751 2,63 0
Sant Cebrià de Vallalta 111 7,96 1
Sant Celoni 949 13,14 2
Sant Cugat del Vallès 2346 7,76 2
Sant Esteve de Palautordera 429 35,11 4
Sant Joan Despí 319 2,43 0
Sant Joan de les Abadesses 80 3,81 0
Sant Martí Sarroca 243 16,06 2
Sant Pere de Ribes 1874 19,48 5
Sant Pere de Riudebitlles 138 11,40 1
Sant Salvador de Guardiola 160 10,15 1
Santa Coloma de Farners 307 7,39 1
Santa Maria de Palautordera 495 13,20 2
Santa Perpètua de Mogoda 351 3,78 0
Seva 144 8,19 1
Sitges 622 6,30 1
Subirats 297 19,26 2
Tarragona 1099 2,28 0
Terrassa 868 1,22 0
Torà 113 18,31 2
Ulldecona 124 4,01 0
Valls 1196 12,66 3
El Vendrell 491 3,77 0
Vic 1626 10,83 2
Viladamat 149 47,30 4
Vilafranca del Penedès 1614 10,78 2
Vilanova i la Geltrú 2539 10,39 3
Vilassar de Dalt 190 5,23 0
Vilassar de Mar 450 5,67 1

Resultats complets en candidatures coalitzades:

Municipi Nom Vots % Regidors
Arbúcies CUPA 189 6,58 1
Santa Coloma de Gramenet Gent de Gramenet 2575 6,65 2
Ripollet COP-CpR 2318 18,90 4
Premià de Mar Crida premiarenca 1074 10,54 2
Tagamanent CUP-ERC 58 28,71 2

Arran dels bons resultats en les eleccions municipals de 2011, l'entitat va començar a preparar-se per a establir les condicions per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2014.[38]

2012: «És l'hora del poble»

Paperetes de la CUP-AE en un col·legi electoral de Sabadell

A l'assemblea nacional celebrada a Reus el març de 2012 es va debatre la possibilitat de concórrer en eleccions al Parlament de Catalunya,[39] en la qual es va decidir per la mínima presentar-se "tan aviat com sigui possible".[40]

El 13 d'octubre, un cop convocades eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, es va celebrar una assemblea nacional a Molins de Rei, amb una assistència d'uns 650 militants, on es va decidir amb un 77% de vots favorables presentar-s'hi. El periodista David Fernàndez, la regidora de Vic Georgina Rieradevall i el regidor de Vilanova i la Geltrú Quim Arrufat encapçalaren la llista per Barcelona, el també periodista Lluc Salellas la llista per Girona, Antonieta Jarné per Lleida i Jordi Martí per Tarragona. La CUP es presentà amb el nom de CUP-Alternativa d'Esquerres, per poder fer visible la voluntat d'incloure una representació més àmplia de moviments socials i col·lectius en lluita, incloent independents com el cap de llista per Barcelona.[41] Entre les organitzacions que donaren suport a la candidatura hi hagué: Revolta Global, En Lluita, Lluita Internacionalista i Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, entre d'altres.[42] Algunes personalitats de renom, com ara el futbolista Oleguer Presas, van tancar les llistes de la CUP per la circumscripció de Barcelona.[43] Entre altres candidats amb popularitat que concorregueren a les llistes electorals s'hi troben els cantants Cesk Freixas, número 10 a la llista per Barcelona,[44] Francesc Ribera Titot[45] i Xavi Sarrià, escriptor i cantant del grup valencià Obrint Pas.[46]

Dies abans d'aquesta assemblea nacional, per tal d'obrir a la ciutadania el debat sobre presentar-s'hi o no, es van celebrar més d'una trentena d'assemblees obertes arreu de Catalunya.[47] Just després d'acabar l'assemblea, es va posar en marxa la recollida d'avals necessaris, filtre instituït a partir d'aquestes eleccions, perquè formacions extraparlamentàries puguin presentar-s'hi.[48] Una setmana després s'havien recollit 27.111 avals,[49] quintuplicant així la quantitat necessària per presentar-se (el requisit era de 5.416 avals: 4.042 a la circumscripció de Barcelona, 557 a la de Tarragona, 503 a la de Girona i 314 a la de Lleida), i octuplicant la de Girona, amb més de 4.000 avals.[50] L'etiqueta #AvalsCUP va arribar a ésser tema del moment a Twitter a principis de la setmana. Durant la campanya electoral la CUP anuncià quatre blocs temàtics del seu programa: 1) Per la construcció nacional; 2) Per un nou model social, econòmic i cultural; 3) Per la igualtat d'oportunitats, les llibertats, i els drets socials i laborals; 4) Per la defensa del territori.[51]

A les eleccions del 25 de novembre, la candidatura CUP-Alternativa d'Esquerres va obtenir 126.219 vots, i tres escons al Parlament per la circumscripció de Barcelona, escons que ocuparen David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat. Així com al principi s'especulava la possibilitat que dos diputats d'EUiA li donessin suport perquè aquesta pogués formar grup propi (es necessiten cinc diputats), finalment la CUP formà part del grup mixt, essent l'única força present.[52] Durant el procés d'investidura del Parlament, es van comptabilitzar els seus vots com a nuls perquè simbòlicament escolliren persones no electes.[53] A la presidència del Parlament triaren a Manuel G.B., veí de Burjassot que s'intentà suïcidar abans d'ésser desnonat de casa seva; a la vicepresidència votaren per a tres símbols dels moviments socials: Pedro Álvarez, mort feia vint anys, segons la família d'Álvarez, per un policia de paisà espanyol a l'Hospitalet de Llobregat que no va resultar processat en el cas;[54] Guillem Agulló, adolescent assassinat al País Valencià per un grup feixista; i Idrissa Diallo, jove guineà immigrat que morí al CIE de la Zona Franca de Barcelona.[54] A la Mesa del Parlament triaren Ester Quintana, dona que va perdre un ull víctima d'una escopeta de pilotes de goma dels Mossos d'Esquadra; Andreu del Cabo, sindicalista de TMB acomiadat; i Blanca Serra, independentista detinguda i torturada a principis dels vuitanta.[54]

El 10 de gener de 2012 CUP Reus presentà una denuncia davant de la Fiscalia Anticorrupció i l'Audiència Nacional pels múltiples càrrecs que acumulava el gestor reusenc Prat Domènech en empreses públiques i privades, el qual donarà lloc a l'inici del presumpte cas de corrupció política conegut com a Cas Innova.[55][56]

La candidatura de la Ciutat de València es va presentar públicament el 15 de juny de 2013.[57]

Davant de la consulta sobre la independència de Catalunya, iniciat a partir d'una resolució del Parlament de Catalunya, per al 9 de novembre de 2014 la CUP va posicionar-se a favor per "unanimitat crítica" encara que haguessin preferit una "pregunta més directa". La CUP demana per a la consulta un simbòlic "triple sí", "sí a l'autodeterminació, sí a la independència i sí als Països Catalans".[58]

2014: Eleccions al Parlament Europeu de 2014

Cartells de l'Esquerra Independentista amb lema "Desobeïm"

La CUP decidí no presentar-se a les eleccions europees del 25 de maig el 9 de març de 2014. La candidatura va declarar que la Unió Europea era un "espai antidemocràtic", "sumida en el descrèdit", que "imposa la privatització de serveis públics" i la "dictadura del deute". D'aquesta forma la CUP rebutjà formar part de la candidatura dels Pobles Decideixen formada principalment per Euskal Herria Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec.[59] Més tard sobre les eleccions al Parlament Europeu va posicionar-se a en favor de l'abstenció o el vot per a opcions "independentistes confrontades amb la UE".[60] El 12 de maig de 2014 la CUP va fer públics els seus pressupostos i va donar a conèixer el nombre de militants, 1.325 als Països Catalans, repartits en 109 agrupacions locals.[61]

La CUP va mostrar el suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya celebrada el 9 de novembre i va demanar el vot per l'opció del doble sí a la pregunta. En els mesos anteriors a la celebració de la consulta la CUP va pressionar amb mobilitzacions al govern de la Generalitat perquè aquest realitzés un acte de desobediència civil i es pogués dur a terme un referèndum.[62][63]

De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, la Candidatura d'Unitat Popular va estar en negociacions amb Procés Constituent a Catalunya i diverses entitats municipalistes per presentar-se conjuntament, finalment va donar lloc a la CUP-CC.[64]

2015

Eleccions locals: «Capgirem la història»

A les eleccions municipals de 2015, la CUP es presentà amb 165 candidatures, davant les 72 amb de 2011, la qual cosa comporta un fort increment de llistes, especialment a les Terres de l'Ebre i al Pirineu, a més a més de quatre llistes electorals (en 2011 en va presentar dues) al País Valencià, concretament a Burjassot, Almàssera, Biar i Pedreguer.[65] El lema de la campanya va ser "Capgirem la història".

Els resultats d'aquestes eleccions van suposar un gran canvi a la CUP, ja que passaven de no tenir representació o tenir-ne poca a entrar en molts ajuntaments i a ser força decisòria en diversos consistoris. En aquestes eleccions va tornar a presentar candidatures coalitzades amb altres forces d'esquerres com ara Podem, Procés Constituent, EUiA i altres, depenent de la realitat de cada municipi.

L'organització va mantenir els consistoris de Celrà, Viladamat i Navàs però va perdre el d'Arenys de Munt on va passar de 855 vots i 4 regidors a 719 i 3 edils. Tot i així va aconseguir moltes noves alcaldies com ara Colomers, Mieres, Ordis, Verges i Viladasens a la demarcació de Girona on també va passar a formar part de l'equip de govern de Beuda amb CIU i ERC.[66] Badalona (amb pacte amb altres forces), Berga, Capellades, Monistrol de Calders, Ripollet i Cerdanyola del Vallès a Barcelona. A la demarcació de Tarragona van aconseguir les alcaldies d'Els Guiamets i La Vilella Alta.

Resultats complets en candidatures pròpies i en solitari a la província de Girona:

Municipi Vots % Regidors Candidatura Lema
Agullana 115 25,00 2 Candidatura d'Unitat Popular Decidim entre veïns!
Anglès 286 12,30 1 Candidatura d'Unitat Popular
Banyoles 1.063 13,69 2 Candidatura d'Unitat Popular
Beuda 74 57,81 1 Candidatura d'Unitat Popular
Blanes 1.199 8,02 2
Bordils 259 36,43 3
Breda 231 11,88 1
Campdevànol 185 10,72 1
Celrà 993 51,03 7
Colomers 78 75,00 5
Darnius 52 16,72 1
Figueres 1.635 12,66 3
Girona 5.425 14,94 4
La Bisbal d'Empordà 631 16,57 3
Lloret de Mar 375 3,62 0
Mieres 111 50,68 4 Vivim Mieres
Mollet de Peralada 36 34,29 1
Olot 1.524 11,81 3
Ordis 103 49,28 4
Palamós 410 5,66 1
Ripoll 445 9,02 1
Salt 997 12,34 3
Sant Feliu de Guíxols 408 5,00 1
Sant Gregori 344 19,21 2
Sant Joan de les Abadesses 108 5,37 0
Sant Joan les Fonts 553 37,82 4
Sant Pau de Segúries 192 46,27 3
Santa Coloma de Farners 395 7,98 1
Sils 312 13,64 2
Susqueda 8 11,11 0
Torroella de Montgrí 489 11,24 2
Tortellà 64 14,32 1
Verges 296 46,69 5
Viladamat 215 78,75 6
Viladasens 74 52,86 4

Resultats complets en candidatures pròpies i en solitari a la província de Barcelona:

Municipi Vots % Regidors Candidatura Lema
Alella 396 9,23 1 Alternativa per Alella
Arenys de Mar 787 11,78 2 Candidatura d'Unitat Popular Obrim l'ajuntament, per canviar-ho tot!
Arenys de Munt 719 19,69 3 Candidatura d'Unitat Popular Junts fem Arenys de Munt
Argentona 1.023 19,78 4 Candidatura d'Unitat Popular
Artés 606 24,46 3 Candidatura d'Unitat Popular Governem-nos
Badalona 15.645 17,51 5 Guanyem Badalona en Comú
Badia del Vallès 1.349 24,27 5 Alternativa d'Esquerres per Badia El Poble a l'ajuntament
Barberà del Vallès 2.221 16,25 4 Junts per Barberà (Esquerra Alternativa per Barberà, CUP) Capgirem la història
Barcelona 51.899 7,42 3 CUP-Capgirem Barcelona Entrem amb força
Berga 2.248 34,19 6 Candidatura d'Unitat Popular Estem a punt
Borredà 148 45,82 3 Treballem junts per Borredà - Poble Actiu
Caldes de Montbui 1.048 14,60 2 Som Caldes (CUP, Procés Constituent, ICV-EUiA) Comptem amb tu
Calella 605 8,70 1 Candidatura d'Unitat Popular Capgirem Calella
Calldetenes 201 16,39 2 Poble en marxa (Independents per Calldetenes - CUP)
Canet de Mar 494 8,27 1 Candidatura d'Unitat Popular Capgirem Canet. Governem-nos
Capellades 800 30,71 4 Vila de Capellades-CUP Capgirem Capellades
Cardedeu 1.678 21,43 4 Candidatura d'Unitat Popular
Castellar del Vallès 1.626 15,29 4 Decidim Castellar (L'Altraveu per Castellar - CUP) Per decidir-ho tot
Castellfollit de Riubregós 70 66,04 1
Castellnou de Bages 42 6,35 0
Cerdanyola del Vallès 4.606 18,55 5 Compromís per Cerdanyola Decidim Cerdanyola, hi tens molt a dir!
Corbera de Llobregat 851 17,16 3 ReCUPerem Corbera (CUP, Procés Constituent)
El Masnou 1.231 11,81 2 Candidatura d'Unitat Popular
El Pla del Penedès 188 28,88 3 Candidatura d'Unitat Popular Capgirem El Pla per capgirar la història
Esparreguera 1.736 19,56 5 Candidatura d'Unitat Popular Capgirem Esparreguera
Esplugues de Llobregat 1.156 5,83 1 Candidatura d'Unitat Popular Capgirem Esplugues. Fem sentir la veu del carrer a l'ajuntament
Gavà 822 4,47 0 Candidatura d'Unitat Popular Capgirem Gavà. Candidatura rupturista a l'ajuntament de Gavà
Gelida 254 8,08 1 Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu
Granollers 1.563 6,63 2 Crida per Granollers - CUP Des del carrer capgirem Granollers
Igualada 1.536 9,32 2 Candidatura d'Unitat Popular Reinventem IDG
L'Hospitalet de Llobregat 4.763 5,11 1 Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu
La Garriga 852 11,50 2 Candidatura d'Unitat Popular Entra amb nosaltres a l'ajuntament
La Nou de Berguedà 41 36,94 1 Candidatura d'Unitat Popular
Llinars del Vallès 372 8,82 1 Moviment Alternatiu de Llinars del Vallès-Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu (MALL-CUP-PA) La teva alternativa és MALL-CUP
Malgrat de Mar 898 11,92 2
Manlleu 1.048 15,18 4
Manresa 2.986 10,85 3
Masquefa 368 10,26 1
Matadepera 411 10,61 1
Mataró 3.843 8,43 2
Molins de Rei 1.937 16,19 4
Mollet del Vallès 692 3,42 0
Monistrol de Calders 193 44,27 3
Montcada i Reixac 990 7,12 1
Montesquiu 185 34,77 3
Mura 65 42,21 0
Navarcles 387 12,97 2
Navàs 1.553 51,41 8
Palau-solità i Plegamans 518 8,41 1
Pineda de Mar 378 3,54 0
Premià de Dalt 479 10,68 2
Premià de Mar 1.881 16,17 4
Ripollet 4.750 33,74 9
Rubí 2.862 10,46 3
Sabadell 11.110 13,22 4
Sallent 523 17,08 2
Sant Adrià de Besòs 1.631 12,95 3
Sant Boi de Llobregat 2.768 8,31 2
Sant Cebrià de Vallalta 237 16,20 2
Sant Celoni 1.533 20,72 4
Sant Cugat del Vallès 5.561 15,20 4
Sant Esteve de Palautordera 488 36,66 4
Sant Joan Despí 588 3,91 0
Sant Llorenç Savall 229 18,82 2
Sant Martí Sarroca 364 22,28 2
Sant Pere de Ribes 1.939 18,03 4
Sant Pere de Riudebitlles 184 15,61 2
Sant Sadurní d'Anoia 753 12,33 2
Sant Salvador de Guardiola 163 11,06 1
Santa Coloma de Gramenet 7.825 18,52 6
Santa Margarida i els Monjos 482 16,48 2
Santa Maria de Palautordera 829 20,03 3
Santa Perpètua de Mogoda 642 6,34 1
Sitges 1.122 10,58 3
Subirats 368 23,34 3
Terrassa 4.785 5,75 1
Tiana 360 9,16 1
Tordera 116 1,86 0
Torelló 895 16,03 3
Vallirana 370 6,09 1
Vic 2.517 16,93 4
Vilafranca del Penedès 2.329 14,80 3
Vilanova i la Geltrú 4.421 16,35 4
Vilassar de Dalt 599 15,39 2
Vilassar de Mar 1.581 16,59 4
Vilobí del Penedès 116 18,74 1

Resultats complets en candidatures pròpies i en solitari a la província de Tarragona:

Municipi Vots % Regidors
Alcanar 460 10,54 1
Alcover 450 20,11 3
Calafell 853 9,71 2
Deltebre 502 8,53 1
El Pla de Santa Maria 414 33,91 4
El Vendrell 1.347 10,03 2
Els Guiamets 136 62,96 5
L'Arboç 315 15,75 2
L'Argentera 38 33,33 0
La Canonja 300 11,79 1
La Vilella Alta 63 78,75 5
Llorenç del Penedès 303 27,45 3
Montblanc 534 17,72 2
Prades 40 11,14 0
Reus 6.847 17,67 6
Riudoms 590 18,43 2
Tarragona 4.180 8,27 2
Torredembarra 433 7,52 1
Tortosa 930 6,89 1
Ulldecona 308 11,13 1
Valls 1.526 16,06 3

Resultats complets en candidatures pròpies i en solitari a la província de Lleida:

Municipi Vots % Regidors
Alfés 84 38,89 3
Alpicat 438 16,40 2
Balaguer 625 9,38 2
Bellmunt d'Urgell 40 31,50 0
Bellpuig 568 29,01 4
Biosca 65 48,87 1
Cava (Alt Urgell) 6 14,29 0
Cervera 419 11,38 1
El Pont de Bar 16 19,28 0
La Seu d'Urgell 432 8,52 1
La Torre de Cabdella 106 21,37 1
Les Borges Blanques 302 11,32 1
Lleida 4.387 8,75 2
Maials 103 18,86 1
Solsona 609 15,54 2
Soriguera 91 39,06 3
Sort 220 18,79 2
Tàrrega 1.127 18,15 3
Tarroja de Segarra 62 52,99 2

Resultats complets en candidatures pròpies i en solitari al País Valencià:

Municipi Vots % Regidors
Almàssera 68 1,62 0
Biar 27 1,15 0
Burjassot 1.209 6,27 1
Pedreguer 535 14,92 2

Eleccions al Parlament de Catalunya: «Governem-nos»

El 14 de juliol de 2015 la CUP va presentar públicament la seva candidatura electoral de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 sota el nom de Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent.[67] El 30 de juliol es van donar a conèixer els resultats de les primàries realitzades per escollir els diferents caps de llista de les diferents circumscripcions, Antonio Baños per Barcelona, Benet Salellas per Girona, Ramon Usall per Lleida i Sergi Saladié per Tarragona.[68] Els resultats en aquestes eleccions van ser positius per a la formació, passant de 3 a 10 diputats, repartits de la següent manera: 1 a Tarragona (Sergi Saladié), 1 a Girona (Benet Salellas), 1 a Lleida (Ramon Usall) i 7 a Barcelona (Antonio Baños, Anna Gabriel, Josep Manel Busqueta, Gabriela Serra, Albert Botran, Eulàlia Reguant i Julià de Jòdar).

El 15 d'octubre de 2015, després de la declaració d'Artur Mas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l'organització de la Consulta sobre la independència de Catalunya del 2014, el secretari general del sindicat ultradretà[69] Manos Limpias Miguel Bernad va anunciar que havien iniciat els tràmits per intentar il·legalitzar la CUP. Al moment de fer-se aquest anunci, el sindicat espanyol ja s'havia posat en contacte amb el Ministeri de l'Interior i amb un jutjat d'instrucció.[70] Segons Bernad, el motiu pel qual Manos Limpias havia decidit denunciar la CUP fou que consideren que la formació independentista és una organització "criminal".

Entre els mesos de setembre i desembre de 2015, l'organització va estar negociant un pla de xoc social, un procés constituent i un president/a de la Generalitat de Catalunya amb Junts pel Sí. El diumenge 27 de desembre, just una setmana després de les eleccions al Congrés dels Diputats es va convocar una Assemblea Nacional extraordinària a Sabadell per a decidir si els deu diputats del Parlament havien d'investir o no Artur Mas com a President de la Generalitat. Després d'un dia de discussions i votacions es va arribar a un empat inesperat de 1.515 vots a favor del "Sí" i 1.515 vots a favor del "No". Una setmana després, el Consell Polític (els representants de les tretze assemblees territorials de la CUP) i el Grup d'Acció Parlamentària (els representants de les onze organitzacions que donen suport a la CUP) es van reunir, van traslladar els posicionament dels diferents nuclis i organitzacions, i van acordar no investir Mas.[71] La decisió va provocar malestar entre els militants de l'organització partidaris de la investidura d'Artur Mas en el context del moment polític;[72] l'exemple més destacat fou la renúncia de l'acta de diputat per part d'Antonio Baños el 4 gener de 2016, i el juny del mateix any en la renúncia de sis dels quinze membres del Secretariat Nacional.[73]

2017

La plataforma ultra Por España me atrevo, organització integrada per membres de Democracia Nacional i Somatemps, convocà una manifestació el 2 de desembre de 2017 sota el lema «Els carrers ja no són vostres» davant de la seu nacional de la CUP, ja que en aquest dia els membres de la CUP es reunien en el consell polític per tancar el programa per a les eleccions del 21 de desembre.[74] La CUP presentà denúncies dies abans a la manifestació demanant la prohibició de la manifestació a la Junta Electoral i el TSJC. Malgrat les denúncies, llurs institucions es negaren a prohibir la concentració feixista i traslladaren la responsabilitat al Departament d’Interior. Arran d’aquests fets, la CUP féu una crida a la militància a fer un cordó davant la seu, al carrer de Casp, a partir de les 10.00 h. A la concentració, s’hi sumaren diversos CDR.[75][76]

Candidatura al Parlament de Catalunya

A continuació es mostra la llista que publicà la CUP per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 que se celebraran el 21 de desembre:[77][78]

Barcelona
  1. Carles Riera i Albert
  2. Maria Sirvent i Escrig
  3. Vidal Aragonés i Chicharro
  4. Maria Ballester i Jiménez
  5. Jordi Salvia i Cuadras
  6. Bel Olid i Báez, independent.
  7. Ramon Vancells i Casacuberta
  8. Maria Rovira i Torrens
  9. Arnau Comas i Miñarro
  10. Núria Gibert i Dasca
  11. Isabel Benitez i Romero
  12. Maria Asunción Martínez i Artero
  13. Aitor Blanc i Aranjuelo
  14. Mariona Pascual i Alfaras
  15. Òscar Mendoza i Gómez
  16. Esther del Alcázar Fabregat
  17. Pau Romero i Garcia
  18. Gemma Boix i Pou
  19. Enric Pineda i Traïd, Pirates de Catalunya.
  20. Núria Araüna i Baró
Tarragona
  1. Xavier Milian i Nebot
  2. Josep Mañé i Chaparro
  3. Èrica Bel i Queralt
  4. Edgar Fernández i Blázquez
  5. Lurdes Quintero i Gallego
  6. Maria Mestre i Montserrat
  7. Xavier Rodríguez i Serrano
  8. Montse Sans i Pros
  9. Gerard Nogués i Balsells
  10. Núria Rodríguez i Serrano
Girona
  1. Natàlia Sànchez i Dipp
  2. Daniel Cornellà i Detrell
  3. Laia Pelàch i Saget
  4. Ramon Casadevall i Sala
  5. Sylvia Dinorah Barragán Sacco
  6. Ignasi Sabater i Poch
  7. Mireia Tresserres i Fluvià
  8. Joan Bou i Geli
  9. Àfrica Muntané i Izquierdo
  10. Albert Sunyer i Castillo, Pirates de Catalunya.
Lleida
  1. Mireia Boya e Busquet
  2. Pau Juvillà i Ballester
  3. Jordi Vives i Tolosa
  4. Xènia Antona i Vilarmau
  5. Aida Sanuy i Perpiñá
  6. Mar Vicente i Alegre
  7. Rosa Peñafiel i Cantano
  8. Josep Maria Colea i Garcia
  9. Özgür Günes Öztürk Okumus
  10. Jaume Solé i Colom

Resultats electorals

Municipals a Catalunya

Any vots % regidors +/-
2007 18.536 0,65%
20 / 9.132
 Augment20
2011[79] 62.111 2,16% (#7)
111 / 9.137
 Augment 91
2015[80] 237.643 7,63% (#5)
382 / 9.077
 Augment 271

Municipals al País Valencià

Any vots % regidors +/-
2011 203
0 / 5.784
 0
2015[81] 2450
3 / 5.742
 Augment3

Parlament de Catalunya

Any Vots % Diputats +/-
2012 126.219 3,48% (#7)
3 / 135
 Augment3
2015 337.794 8,21% (#6)
10 / 135
 Augment7

Notes

  1. ↑ Va ésser l'eslògan electoral de la campanya de la CUP Sant Celoni a les eleccions municipals de 2007. (ref)
  2. ↑ El grup A engloba les candidatures que utilitzen la sigla CUP.
  3. ↑ El grup B són candidatures independents o agrupacions d'electors amb la participació de la CUP local o membres individuals de la CUP.

Referències

  1. ↑ Quin és el partit polític amb més militants de Catalunya?
  2. ↑ El Mundo - La CUP teme que los interrogatorios de la Guardia Civil sean el preludio de un estado de excepción
  3. ↑ «Manual bàsic d'identitat corporativa».
  4. ↑ 4,0 4,1 Àlvarez, David «De 22 a 104: l'ascens de la CUP als ajuntaments». Diari Ara, 09-06-2011 [Consulta: 9 juny 2011].
  5. ↑ «El regidor de la CUP renuncia a part del sou». El Punt, 01-09-2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 «La CUP presentarà més de 80 candidatures a les municipals». CUP.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «La CUP, l'alternativa necessària». CUP. Assemblea Nacional Extraordinària, Gener 2009, pàg. 28 [Consulta: 6 novembre 2012].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Botran, Albert. Subcapítol: "Però, que volia dir «unitat popular»." pàg. 99
  9. ↑ Cap a la Unitat Popular, Castelló de Rugat, Països Catalans - 12 de maig del 2001. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Com s'organitza la CUP a nivell nacional? | Candidatura d'Unitat Popular». CUP (CC-BY-SA), 2017. [Consulta: 21 octubre 2017].
  11. ↑ «El nou secretariat de la CUP encapçalat per Arrufat rep el suport del 73% de la militància». Ara, 06-08-2016. [Consulta: 15 gener 2017].
  12. ↑ «Quim Arrufat i Núria Gibert seran els nous portaveus del Secretariat de la CUP». VilaWeb, 21-09-2016. [Consulta: 15 gener 2017].
  13. ↑ Picazo, Sergi «La CUP va néixer un abril a Vinaròs». EL PUNT-AVUI, 10/12/12 02:00.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 Botran, Albert. Subcapítol: "Les eleccions municipals del 2003" pàg. 152-157
  15. ↑ «Entrevista a Jesús Artiola, cap de llista de la CUP». Vilaweb.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Botran, Albert. Subcapítol: "La CUP a les europees. L'inici d'un debat de fons (2012)" pàg. 157-159
  17. ↑ «Amb la CUP, l'esquerra independentista a Europa!». Racó Català, 06-04-2004.
  18. ↑ «Consulta de resultados electorales» (en castellà). Infoelectoral.mir.es. Gobierno de España. [Consulta: 16 octubre 2012].
  19. ↑ «La CUP demana el vot pel «NO» en el referèndum i n'exposa els motius». Diari de Manresa, 16-06-2006.
  20. ↑ «Les CUP doblen el nombre de llistes que van presentar el 2003». VilaWeb.
  21. ↑ «Els nous estatuts de la CUP enfortiran l'estructura amb vista a unes eleccions». El Punt/VilaWeb, 29-06-2008.
  22. ↑ 22,0 22,1 «L'esquerra independentista consolida el seu projecte polític». CUP.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 Botran, Albert. Subcapítol: "Les eleccions municipals del 2007" pàg. 159-161
  24. ↑ «CiU, CUP i ERC voten junts una moció de censura a Vilafranca del Penedès». , 20-04-2009 [Consulta: 2 novembre 2012].
  25. ↑ «La CUP clou avui a Manlleu l'assemblea nacional». VilaWeb, 06-07-2008.
  26. ↑ «La CUP aprova els nous estatuts». VilaWeb, 07-07-2008.
  27. ↑ «La CUP decideix en assemblea deixar la porta oberta per presentar-se al Parlament». VilaWeb, 11-01-2009.
  28. ↑ [enllaç sense format] http://mataro.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=535&Itemid=1
  29. ↑ «La CUP no concorrerà a les eleccions europees». VilaWeb, 23-04-2009.
  30. ↑ «La CUP no es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya». VilaWeb, 22-06-2009.
  31. ↑ [enllaç sense format] http://nacional.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1386&Itemid=1
  32. ↑ «La CUP davant les eleccions autonòmiques». CUP.
  33. ↑ «La CUP presentarà 80 candidatures a les municipals i s'estrenarà a Barcelona i Tarragona». Europa Press/VilaWeb, 09-01-2011.
  34. ↑ «Lent creixement de les CUP a Ponent». L'Accent, 30-05-2011.
  35. ↑ «La CUP obté quatre alcaldies». Nació Digital, 11-06-2011.
  36. ↑ «Els batlles de Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà, de la CUP». VilaWeb, 11-06-2011.
  37. ↑ «Jordi Navarro: 'Una part de l'electorat d'Esquerra ha valorat més la manera de treballar de la CUP'». VilaWeb, 24-05-2011.
  38. ↑ Tugas, Roger «La CUP ja es prepara per a les catalanes del 2014». Diari Ara [Barcelona], 12-12-2011, p.10. ISSN: 2014-010X.
  39. ↑ «La CUP debat el seu futur». VilaWeb, 11-03-2012.
  40. ↑ Diari Ara. La CUP decideix per la mínima presentar-se a les eleccions al Parlament “tan aviat com sigui possible”. Diari Ara, 11 de març del 2012. 
  41. ↑ «La CUP decideix presentar-se a les eleccions al Parlament». Vilaweb, 13-10-2012.
  42. ↑ Llistat de col·lectius que donen suport a la CUP-AE, Llibertat.cat
  43. ↑ «Oleguer Presas tancarà la llista de la CUP per Barcelona». Diari Ara, 16-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  44. ↑ «Georgina Rieradevall i Cesk Freixas, números 2 i 10 a la llista de la CUP». El 9 Nou, 13-10-2012.
  45. ↑ «La CUP fa el pas: es presenta a les eleccions catalanes». El Singular Digital, 13-10-2012.
  46. ↑ «La CUP intenta convèncer Oleguer Presas perquè tanqui la llista per Barcelona». Diari Ara.
  47. ↑ «La CUP entra en un procés assembleari per decidir si participa a les eleccions del 25N». CUP, 29-09-2012.
  48. ↑ «Acuerdo de 10 de octubre de 2012, de la Junta Electoral Central, sobre la exigencia de firmas de aval para la presentación de candidaturas, prevista en el artículo 169.3 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General, en las elecciones al Parlamento de Cataluña de 25 de noviembre de 2012» (en castellà). BOE.es, 12-10-2012. [Consulta: 4 maig 2013].
  49. ↑ «La CUP, a les eleccions: recull 27.111 avals». Vilaweb, 19-10-2012.
  50. ↑ «La CUP obté més de 4.000 avals a la circumscripció de Girona». CUP Girona, 19-10-2012.
  51. ↑ Programa electoral
  52. ↑ «La CUP descarta formar grup parlamentari amb dos diputats d'ICV-EUiA». 324.cat, 11-12-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
  53. ↑ «La CUP vota de president del parlament el desnonat de Burjassot que es va intentar suïcidar». Vilaweb, 17-12-2012. [Consulta: 17 desembre 2012].
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 «La CUP vota de president del Parlament el valencià que es va intentar suïcidar abans de ser desnonat». Ara.cat, 17-12-2012. [Consulta: 17 desembre 2012].
  55. ↑ Pérez Pons, Mercè «Reus denunciará a dos ex altos cargos por lucrarse con su empresa pública Innova» (en castellà). El País, 02-02-2012 [Consulta: 8 març 2013].
  56. ↑ Castedo, Antía «Un trozo de Reus en el Baix Empordà» (en castellà). El País, 25-06-2012 [Consulta: 10 març 2013].
  57. ↑ «La CUP es presenta a València per 'transformar una ciutat cada dia més fosca'». Vilaweb, 16-06-2013.
  58. ↑ Diari ARA - La CUP "acata" per "unanimitat crítica" la pregunta del 9-N però no renuncia a reformular-la
  59. ↑ Publico.es - La CUP no irá a las europeas por ser un "espacio antidemocrático" (castellà)
  60. ↑ Diari ARA - La CUP recomana l'abstenció o votar opcions independentistes confrontades amb la UE
  61. ↑ Diari ARA - La CUP incrementa un 10% les agrupacions locals i un 30% la militància el 2013.
  62. ↑ «La CUP exige votar el 9-N: "No podemos retroceder. Es inamovible"». El Periódico, 14-10-2014 [Consulta: 17 gener 2015].
  63. ↑ «"Quan s'utilitza la llei per coartar la democràcia, estem obligats a desobeir": el missatge de la CUP al món». Diari ARA, 09-10-2014 [Consulta: 17 gener 2015].
  64. ↑ «La CUP es presentarà a les properes eleccions catalanes amb Procés Constituent i sota el nom de Crida Constituent». 324.cat. [Consulta: 15 gener 2015].
  65. ↑ La CUP presenta 159 candidatures el 24-M, més del doble que fa 4 anys
  66. ↑ Estéban, R «A Beuda governaran plegats CiU, ERC i la CUP». El Punt Avui, 04-06-2015 [Consulta: 5 juny 2015].
  67. ↑ «La CUP es presentarà al 27-S amb la candidatura CUP - Crida Constituent». Vilaweb, 14-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  68. ↑ Vicens, Laia «El periodista Antonio Baños, candidat de la CUP el 27-S». Diari Ara, 30-07-2015.
  69. ↑ «La CUP responde a Manos Limpias con una foto de traseros en Twitter». El Periódico, 15-10-2015.
  70. ↑ «Manos Limpias vol ara il·legalitzar la CUP». Diari Ara, 15-10-2015.
  71. ↑ Vicens, Laia «La CUP no farà Mas president i demana un altre candidat per evitar eleccions». Diari Ara, 03-01-2016 [Consulta: 3 gener 2016].
  72. ↑ «Militants de la CUP demanen perdó o pleguen, després del no a l’acord amb Junts pel Sí». Vilaweb, 03-01-2016.
  73. ↑ «Sis dimissions fan esclatar la pitjor crisi de la CUP». Ara, 18-06-2016. [Consulta: 20 juny 2016].
  74. ↑ NacióDigital «Convoquen una concentració ultra davant la seu de la CUP». NacióDigital.
  75. ↑ «El TSJC i la Junta Electoral es neguen a suspendre la concentració d’extrema dreta davant la seu de la CUP». [Consulta: 2 desembre 2017].
  76. ↑ «Centenars de manifestants es concentren davant la seu de la CUP per l’amenaça de la ultradreta». [Consulta: 2 desembre 2017].
  77. ↑ «Elecciones Catalanas - Carles Riera liderará la lista de la CUP en las elecciones del 21D» (en castellà). El Confidencial.
  78. ↑ «La CUP publica els noms que proposa per a les llistes del 21-D». [Consulta: 18 novembre 2017].
  79. ↑ «Elecciones Locales 2011 Catalunya» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2015].
  80. ↑ «Resultats electorals». [Consulta: 3 desembre 2015].
  81. ↑ «La CUP trau els seus primers regidors al País Valencià». La Veu, 25-05-2015. [Consulta: 25 maig 2015].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Candidatura d'Unitat Popular


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Candidatura_d%27Unitat_Popular&oldid=19269854»