Moviment antiglobalització: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=novembre de 2016}} |
{{FR|data=novembre de 2016}} |
||
[[Fitxer:FSE2004.jpg|thumb|Manifestació contra la guerra al [[Fòrum Social]] Europeu ([[2004]])]] |
[[Fitxer:FSE2004.jpg|thumb|Manifestació contra la guerra al [[Fòrum Social]] Europeu ([[2004]])]] |
||
El '''moviment antimundialització''' o '''antiglobalització''' és un conjunt de diversos |
El '''moviment antimundialització''' o '''antiglobalització''' és un conjunt de diversos grups polítics i socials, que protesten contra el procés d'[[globalització|integració econòmica mundial]], dirigit per organismes com ara l'[[Organització Mundial del Comerç]], el [[Fons Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] i la majoria de les grans [[Multinacional|empreses multinacionals]]. Davant el fet que molts aspectes de la vida social local són influïts per organitzacions llunyanes<ref>{{GEC|0251176|mundialització}}</ref> volen una alternativa a l'economisme doctrinari del [[Fòrum Econòmic Mundial]] sota el lema «un altre món es possible».<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Forum social Mundial:un altre món es possible|publicació=TV3 Notícies|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/forum-social-mundialun-altre-mon-es-possible/video/2751250/|data=29/06/2010}}</ref> També es diu moviment altermundialista o altermundista.<ref>{{Ref-web|url=https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/tesaurus/navegador/index.html?p_accio=DET&p_tes=EU&p_lt=9204|títol=moviment antiglobalització|consulta=2017-12-06|obra=Navegador tesaurus|editor=Parlament de Catalunya|data=''s.d''}}</ref> |
||
Les principals crítiques són la falta de [[transparència]] i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[empresa transnacional|empreses transnacionals]] i als individus més rics. Les diferents organismes antimundialistes formen una xarxa informal i organitzada de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] com [[Attac]], col·lectius com [[Sense Terra]] i [[Via Campesina]], [[ecologisme|ecologistes]], [[socialisme|socialistes]], [[anarquisme|anarquistes]], etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a l'ocasió de trobades de les forces económiques i polítiques pro mundialització. El documental ''[[Rosa de foc (documental)|Rosa de foc]]'' de J.A. Fernàndez descriu tal manifestació a [[Barcelona]] el 2001. |
Les principals crítiques són la falta de [[transparència]] i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[empresa transnacional|empreses transnacionals]] i als individus més rics. Les diferents organismes antimundialistes formen una xarxa informal i organitzada de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] com [[Attac]], col·lectius com [[Sense Terra]] i [[Via Campesina]], [[ecologisme|ecologistes]], [[socialisme|socialistes]], [[anarquisme|anarquistes]], etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a l'ocasió de trobades de les forces económiques i polítiques pro mundialització. El documental ''[[Rosa de foc (documental)|Rosa de foc]]'' de J.A. Fernàndez descriu tal manifestació a [[Barcelona]] el 2001. |
||
Revisió del 11:58, 6 des 2017
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El moviment antimundialització o antiglobalització és un conjunt de diversos grups polítics i socials, que protesten contra el procés d'integració econòmica mundial, dirigit per organismes com ara l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i la majoria de les grans empreses multinacionals. Davant el fet que molts aspectes de la vida social local són influïts per organitzacions llunyanes[1] volen una alternativa a l'economisme doctrinari del Fòrum Econòmic Mundial sota el lema «un altre món es possible».[2] També es diu moviment altermundialista o altermundista.[3]
Les principals crítiques són la falta de transparència i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les empreses transnacionals i als individus més rics. Les diferents organismes antimundialistes formen una xarxa informal i organitzada de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba grups socialdemòcrates com Attac, col·lectius com Sense Terra i Via Campesina, ecologistes, socialistes, anarquistes, etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a l'ocasió de trobades de les forces económiques i polítiques pro mundialització. El documental Rosa de foc de J.A. Fernàndez descriu tal manifestació a Barcelona el 2001.
Referències
- ↑ «Moviment antiglobalització». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Forum social Mundial:un altre món es possible». TV3 Notícies, 29-06-2010.
- ↑ «moviment antiglobalització». Navegador tesaurus. Parlament de Catalunya, s.d. [Consulta: 6 desembre 2017].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment antiglobalització |