Atuàtucs: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m à
m nom
Línia 1: Línia 1:
{{Grup humà|image=Gaule Belgique.png|caption=Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga}}
{{Grup humà|image=Gaule Belgique.png|caption=Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga}}
Els '''atuàtucs''',<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre II, XXIX.1|pag=147}}</ref> '''aduàtucs''' o '''aduàtics''' (llati ''Atuatuci'' o ''Aduatuci'') foren un poble [[germànics|germànic]] de la [[Gàl·lia Belga]], veïns del [[eburons]] i dels [[nervis (grup humà)|nervis]], originats en els sis mil [[cimbres]] i [[teutons]] que van deixar la resta del grup durant la marxa a [[Itàlia]]. La seva zona era la regió entre el [[Rin]], el [[Riu Mosa|Mose]], el [[bosc Charbonnière]] i el [[Massís de les Ardenes]]. Culturalment eren [[celtes]], però Juli Cèsar diu que eren d'origen germànic; no obstant el nom sembla celta (''aduatuca'', ''atuatuca'' d'un possible ''ad-uātu-cā'' potser « lloc on es profetitza » de ''uati'', endeví o ''adu-ātu-cā'' on ''adu'' vol dir aigua), de manera similar als seus veïns nervis, [[condrusis]], [[pèmans]] i [[eburons]].
Els '''atuàtucs''',<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre II, XXIX.1|pag=147}}</ref> (llati ''Atuatuci'' o ''Aduatuci'') foren un poble [[germànics|germànic]] de la [[Gàl·lia Belga]], veïns del [[eburons]] i dels [[nervis (grup humà)|nervis]], originats en els sis mil [[cimbres]] i [[teutons]] que van deixar la resta del grup durant la marxa a [[Itàlia]]. La seva zona era la regió entre el [[Rin]], el [[Riu Mosa|Mose]], el [[bosc Charbonnière]] i el [[Massís de les Ardenes]]. Culturalment eren [[celtes]], però Juli Cèsar diu que eren d'origen germànic; no obstant el nom sembla celta (''aduatuca'', ''atuatuca'' d'un possible ''ad-uātu-cā'' potser « lloc on es profetitza » de ''uati'', endeví o ''adu-ātu-cā'' on ''adu'' vol dir aigua), de manera similar als seus veïns nervis, [[condrusis]], [[pèmans]] i [[eburons]].


== Història ==
== Història ==

Revisió del 07:02, 11 des 2017

Infotaula de grup humàAtuàtucs

Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part debelgues i cimbres Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució

Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga Modifica el valor a Wikidata

Els atuàtucs,[1] (llati Atuatuci o Aduatuci) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga, veïns del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar la resta del grup durant la marxa a Itàlia. La seva zona era la regió entre el Rin, el Mose, el bosc Charbonnière i el Massís de les Ardenes. Culturalment eren celtes, però Juli Cèsar diu que eren d'origen germànic; no obstant el nom sembla celta (aduatuca, atuatuca d'un possible ad-uātu-cā potser « lloc on es profetitza » de uati, endeví o adu-ātu-cā on adu vol dir aigua), de manera similar als seus veïns nervis, condrusis, pèmans i eburons.

Història

El 57 aC els romans van derrotar a la confederació de tribus belgues a la batalla del Sabis. Els atuàtucs, arribats tard en ajut dels nervis, es van refugiar a la seva oppida (que segurament era a Gembloux) i foren delmats pels romans, capturant i venen com esclaus uns 53.000 homes; el poble dels eburons, que era tributari dels atuàtucs, fou alliberat. Els atuàtucs es van revoltar altre cop el 54 aC junt als eburons i nervis, i el seu territori fou assolat per Cèsar; l'oppidum d'Aduatuca fou ocupat per una legió; el 53 aC la legió fou atacada per grups germànics.

Després de la victòria a la batalla del Jeker el 54 aC, Ambíorix dels eburons va aconseguir el seu suport, amb el dels nervis, ceutrons, grudes, levacs, pleumoxis i geidunni, per assetjar el campament de Quint Tul·li Ciceró i la seva legió a l'oppidum de Namur, però foren derrotats pels romans.[2] El seu assentament fou a l'actual Brabant del sud. La seva fortalesa fou conquerida per Juli Cèsar i els atuàtucs que no van morir foren venuts com esclaus.

Referències

  1. Cèsar, Juli. «Llibre II, XXIX.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 147. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, De bello gallico V
Bibliografia
  • Ugo Janssens, Ces Belges, « les Plus Braves », Histoire de la Belgique gauloise, 2007, Racine