Metro: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
El '''metro''', abreviació de '''ferrocarril metropolità''', anomenat '''ferrocarril urbà''' en els primers temps, és un [[ferrocarril]] elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte. |
El '''metro''', abreviació de '''ferrocarril metropolità''', anomenat '''ferrocarril urbà''' en els primers temps, és un [[ferrocarril]] elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte. |
||
A diferència del [[tramvia]], és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a [[Alemanya]] i el [[Benelux]]) s'han construït sistemes |
A diferència del [[tramvia]], és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a [[Alemanya]] i el [[Benelux]]) s'han construït sistemes mixtos de '''metro''' i [[tramvia]] (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia. |
||
El primer metro fou el de [[Londres]] ([[1863]]), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de [[Budapest]] ([[1896]]). |
El primer metro fou el de [[Londres]] ([[1863]]), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de [[Budapest]] ([[1896]]). |
Revisió del 19:42, 11 des 2017
El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte.
A diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s'han construït sistemes mixtos de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.
El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).
El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.
Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat a terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui en dia amb tuneladores.
Metros per països
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Quantitats de passatgers
La següent llista mostra els 18 principals sistemes de metro en termes d'ús de passatgers a nivell anual:
- Metro de Tòquio: 2.8 mil milions de passatgers
- Metro de Moscou: 2.6 mil milions de passatgers (2005)
- Metro de Ciutat de Mèxic: 2.2 mil milions de passatgers (2006)
- Metro de Seül: 2 mil milions de passatgers
- Metro de Nova York: 1.4 mil milions de passatgers (2006)
- Métro de Paris: 1.2 mil milions de passatgers(2004)
- London Underground: 976 milions de passatgers (2006)
- Metro d'Osaka: 880 milions de passatgers (2006)
- Metro de Hong Kong: 866 milions de passatgers (2005)
- Metro de Sant Petersburg: 821 milions de passatgers (2004)
- Metro d'El Caire: 750 milions de passatgers (2001)
- Metro de Pequín: 680 milions de passatgers (2001)
- Metro de Shanghai 649 milions de passatgers (2006)
- Metro de Madrid: 616 milions de passatgers (2004)
- Metro de Praga: 515 milions de passatgers (2005)
- Metrô de São Paulo: 512 milions de passatgers (2005)
- Subte de Buenos Aires: 476 milions de passatgers (2005)
- Metro de Caracas: 382 milions de passatgers (2006)
Vegeu també
- Llista dels túnels de metro més llargs del món
- Metro de Barcelona
- Metro de Palma
- Metro de València
- Cal no confondre el mot metro (ferrocarril metropolità) amb metre (unitat de longitud).
Enllaços
- Transports Metropolitans de Barcelona
- Metro Valencia
- METROS
- (castellà) Terradas i la construcció del túnel del Metro Transversal de Barcelona (pdf).
- Metro Bits
- Metroes Blog de diferents metros del món
- Ferrocat, forum sobre els transort sobre rrails
- Blog sobre els trens espanyols
- Subway world blog de trens i metros
- Forum del Transport Català