Cenòmans: diferència entre les revisions
m text repetit |
|
(Cap diferència)
|
Revisió del 10:53, 13 des 2017
Situació dels cenomans prop d'Armòrica | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Geografia | |
Originari de | Gàl·lia Cèltica |
Els cenomans (llatí Cenomani) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regió del Maine. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingètorix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani.
A la Gàl·lia Cisalpina
Un altre grup de cenomans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Mantua
Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan Anníbal va envair Itàlia i van combatre a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en la qual es capturà al cartaginès Amílcar.[1] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.
Referències
- ↑ Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.