Missal Romà: diferència entre les revisions
wikidata, retocs, autoritat |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Plantilla:Infotaula de llibre}} |
{{Plantilla:Infotaula de llibre}} |
||
[[Fitxer:Missale Romanum.jpg|thumb|350px|Missal romà (Pau VI) 3a edició 2002.]] |
|||
'''''Missale Romanum''''' és el [[llibres litúrgics|llibre litúrgic]] segons el [[ritu romà]] que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la [[missa]]. |
'''''Missale Romanum''''' és el [[llibres litúrgics|llibre litúrgic]] segons el [[ritu romà]] que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la [[missa]]. |
||
| Línia 7: | Línia 5: | ||
==Història == |
==Història == |
||
Molt abans de l'alta [[edat mitjana]], diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la missa: el sacramental amb el cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres al seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament plenari complet. |
[[Fitxer:Missale Romanum.jpg|thumb|350px|Missal romà (Pau VI) 3a edició 2002|esquerra]]Molt abans de l'alta [[edat mitjana]], diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la missa: el sacramental amb el cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres al seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament plenari complet. |
||
La codificació definitiva dels missals es van imposar a partir de [[1570]], per iniciativa del [[Concili de Trent]]. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins al [[Concili Vaticà II]], fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes que van impulsar l'adopció de la reforma sota [[Pau VI]]. Les reformes que va patir afectaren l'ordinari de la missa: [[ofertori]], fracció i [[comunió]], i també a les lectures especialment a les dels [[diumenge]]s i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle III i suprimida al V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'[[Hipòlit de Roma]], i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües [[Vernacle|vernacles]], sorgint edicions bilingües. |
La codificació definitiva dels missals es van imposar a partir de [[1570]], per iniciativa del [[Concili de Trent]]. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins al [[Concili Vaticà II]], fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes que van impulsar l'adopció de la reforma sota [[Pau VI]]. Les reformes que va patir afectaren l'ordinari de la missa: [[ofertori]], fracció i [[comunió]], i també a les lectures especialment a les dels [[diumenge]]s i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle III i suprimida al V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'[[Hipòlit de Roma]], i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües [[Vernacle|vernacles]], sorgint edicions bilingües. |
||
| Línia 14: | Línia 12: | ||
Actualment, i en virtut del ''[[motu proprio]]'' [[Summorum Pontificum]], poden usar-se, tant el Missal promulgat per [[Pius V]], i revisat per [[Joan XXIII]] (que és característic de la [[missa]] amb el ritu extraordinari), o bé, el Missal Romà de [[Pau VI]], conegut menge ''Novus Ordo Missae''. Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu. |
Actualment, i en virtut del ''[[motu proprio]]'' [[Summorum Pontificum]], poden usar-se, tant el Missal promulgat per [[Pius V]], i revisat per [[Joan XXIII]] (que és característic de la [[missa]] amb el ritu extraordinari), o bé, el Missal Romà de [[Pau VI]], conegut menge ''Novus Ordo Missae''. Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu. |
||
[[Fitxer:Misal.JPG|thumb|150px|Missal devocionari del ritu romà de 1889, utilitzat pels fidels per a seguir la Santa Missa |
[[Fitxer:Misal.JPG|thumb|150px|Missal devocionari del ritu romà de 1889, utilitzat pels fidels per a seguir la Santa Missa|esquerra]]Després de la crítica cap a la reforma del missal de 1969, o missal de Pau VI, que va preparar un grup de teòlegs encapçalats per l'arquebisbe [[Marcel Lefebvre]] i que van fer seva en el seu moment els cardenals [[Bacci]] i [[Alfredo Ottaviani|Ottaviani]]: conegut aquest text com a [[Breu examen crític del Novus Ordo Missæ]] o [[intervenció d'Ottaviani]] la qual va ser ignorada per [[Pau VI]] i ocultada per la [[cúria romana]]. |
||
| ⚫ | |||
==Vegeu també == |
|||
==Bibliografia== |
|||
| ⚫ | |||
* Versió descarregable del missal de Pius V: {{ref-llibre|títol = Missale romanum |data =1962 |url =http://www.sanctamissa.org/en/resources/books-1962/missale-romanum-1962-pdf.html|format = pdf}} |
|||
==Enllaços externs == |
==Enllaços externs == |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{autoritat}} |
{{autoritat}} |
||
* [http://www.sanctamissa.org/en/resources/books-1962/missale-romanum-1962-pdf.html Missale Romanum 1962] {{en}} |
|||
{{Esborrany de religió}} |
{{Esborrany de religió}} |
||
Revisió del 13:03, 15 des 2017
 Canon a l'edició del 1962  | |
| Tipus | llibre litúrgic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Ciutat del Vaticà , 1570 1969 |
| Editorial | Església Catòlica |
| Sèrie | |
| Part de | ritu romà |
Missale Romanum és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Se li diu missal romà perquè és l'oficial de l'església catòlica i consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. Encara que escrit en llatí, la llengua oficial de l'Església, ha estat aprovat per totes les Conferències Episcopals catòliques una versió en la llengua vernacla.
Història
Molt abans de l'alta edat mitjana, diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la missa: el sacramental amb el cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres al seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament plenari complet.
La codificació definitiva dels missals es van imposar a partir de 1570, per iniciativa del Concili de Trent. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins al Concili Vaticà II, fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes que van impulsar l'adopció de la reforma sota Pau VI. Les reformes que va patir afectaren l'ordinari de la missa: ofertori, fracció i comunió, i també a les lectures especialment a les dels diumenges i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle III i suprimida al V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'Hipòlit de Roma, i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües vernacles, sorgint edicions bilingües.
També es considerava el missal com un llibre de pietat, per a ús dels feligresos. Aquest era de menor grandària i contenia les misses de l'any o solament les dels diumenges i festius.
Actualment, i en virtut del motu proprio Summorum Pontificum, poden usar-se, tant el Missal promulgat per Pius V, i revisat per Joan XXIII (que és característic de la missa amb el ritu extraordinari), o bé, el Missal Romà de Pau VI, conegut menge Novus Ordo Missae. Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu.
Després de la crítica cap a la reforma del missal de 1969, o missal de Pau VI, que va preparar un grup de teòlegs encapçalats per l'arquebisbe Marcel Lefebvre i que van fer seva en el seu moment els cardenals Bacci i Ottaviani: conegut aquest text com a Breu examen crític del Novus Ordo Missæ o intervenció d'Ottaviani la qual va ser ignorada per Pau VI i ocultada per la cúria romana.
Bibliografia
- Versió descarregable del missal de Pius V: Missale romanum (pdf), 1962.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missal Romà |