Jordi Virallonga i Eguren: diferència entre les revisions

Jordi Virallonga Eguren
	;
Biografia
Naixement	1955; Barcelona
Activitat
Ocupació	Poeta, traductor i i professor universitari
Ocupador	Universitat de Barcelona
Gènere	Poesia
	Premis · Premi Màrius Torres 2015 · Premio Internacional de Poesia Hermanos Argensola 2015 · Premio Valencia de Poesía 2003 · Premio Ciudad de Irún 1996

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 18:03, 15 des 2017

Jordi Virallonga Eguren (Barcelona, 1955) és assagista, traductor i poeta en llengües catalana i castellana. Catedràtic de literatura espanyola (EU) a la Universitat de Barcelona, presideix l'Aula de Poesia de Barcelona des de la seva fundació, el 1989.

Presentació

Especialista en literatura moderna i contemporània, s’ha especialitzat en poesia de postguerra, sobretot en la Generació dels cinquanta i en l'obra de poetes catalans del segle XX, molts dels quals ha estudiat, editat i traduït (Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit o els poetes antologats a Sol de sal: la nueva poesía catalana,2001). Ha estat lector i professor convidat a diverses universitats europees, també a altres d’Àfrica i Amèrica, com Fes, Rabat, Casablanca, Alger, Brown, New York, Bogotà, Mèxic DF, Aguascalientes, Campeche, Durango, Querétaro o Sinaloa, entre d’altres. També ha traduït de l'italià, el francès, el portuguès i el català escriptors com Herberto Helder, Luiza Neto Jorge, Eugenio Montale, Aldo Busi, Verlaine, o Víctor Hugo.

La seva poesia, escrita en castellà i català, es caracteritza per la ironia i el to provocatiu amb què tracta el desassosec de l'home i la dona contemporanis, immersos en una realitat frustrant que el poeta denuncia mitjançant la paraula. Ironia, però també tristesa i tendresa caracteritzen la mirada inconformista del poeta, que es fixa en els aspectes inel·ludibles de l'existència quotidiana que conformen un espai fet a mida de les misèries i grandeses de l'èsser humà contemporani.

Eduardo Moga ^[1] n’ha destacat la naturalitat del vers, la fluïdesa amb què la paraula més anodina s’omple de sentit poètic, i també un sentit de l'humor que no abandona mai els seus versos, fins i tot quan la crítica a la societat es fa més punyent.

Es dóna a conèixer com a poeta el 1980, amb la plaquette A la voz que me acompaña, però el seu primer poemari és Saberte (1981), publicat per l’editorial Laertes. Amb Crónicas de usura va guanyar el premi Ciudad de Irún (1996), i amb Todo parece indicar el Premio “Valencia” de Poesía 2003. Recentment ha publicat Incluso la muerte tarda (Premi Internacional de Poesia Hermanos Argensola 2015), Amor de fet (XX Premi Màrius Torres 2015) i el llibre de poesia per a nens Animalons (2016). Els seus poemes han estat recollits en nombroses antologies espanyoles i europees (així com a Veneçuela, Mèxic i Macedònia) i traduïts al francès, àrab, portuguès, alemany, anglès, italià, turc, macedoni i danès.

Els seus llibres de poemes han estat prologats per mestres com José Agustín Goytisolo, José Hierro, Marco Antonio Campos, Manuel Díaz Martínez, Antonio Gamoneda, Juan Gelman, Nuno Júdice, José Ángel Leyva, Adnan Özer, Francesc Parcerisas, Paolo Ruffilli o Aldo Ruffinatto.

Obra

Llibres de poesia

En castellà:

A la voz que me acompaña. Barcelona: Gráficas Bartolo, 1980. Plaquette.
Saberte. Barcelona: Laertes, 1981.
Perímetro de un día. Barcelona: Laertes, 1986. Amb pròleg de José Agustín Goytisolo.
El perfil de los pacíficos. Madrid: Libertarias/Prodhufi, 1992.
Dos poemas en Turín. Málaga: Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1992. Plaquette.
“La vida es mentira no obstante va en serio”, a: Cuadernos hispanoamericanos, n. 547 (1996), págs. 41-50. Antologia publicada com a suplement de la revista.
Con orden y concierto. Palma de Mallorca: Sa Nostra y Universitat de les Illes Balears, 1996. Antologia. Plaquette.
Poesía en el campus. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2001. Pròlegs d’Eduard Sanahuja, José Agustín Goytisolo, Manuel Díaz Martinez i Julio José Ordovás. Antologia.
Crónicas de usura. San Sebastián: Kutxa, 1997. Premio Ciudad de Irún. Hi ha edicions posteriors a Plaza&Janés (Barcelona, 1999), i Letralia (Guadalajara, Mèxic, 2008), amb epíleg de Marco Antonio Campos.
Llevarte el día a casa. Málaga: Ayuntamiento to de Málaga, 1999. Antologia.
De varia misérrima. Sevilla: Arrayán, 2000. Antologia. Plaquette.
Los poemas de Turín. Barcelona: Lumen, 2001. Pròleg de José Hierro.
Todo parece indicar. Madrid: Hiperión, 2003. Premio Valencia de poesía-Fundación Alfonso el Magnánimo. Hi ha edició posterior a Morbo ediciones (Campeche, Mèxic, 2013). El poema Iluso por sufragio, inclòs en aquest llibre, va guanyar el Premio Bilaketa. Villa de Aoiz, de l’any 2002.
Poemas de amor descortés. Cuenca: El toro de barro, 2005. Antologia. Plaquette.
Por si no puedes. México D.F.: La Cabra ediciones, 2010. Pròleg facsímil de José Hierro. Antologia.
Hace triste. Barcelona: DVD, 2010. Pròleg d’Antonio Gamoneda.
La amplitud de la miseria: antología de poemas 1986-2010. Ibagué (Colombia): Caza de libros, 2013.
La transparencia oculta lo que muestra, a: Doble fondo, vol. IX. Bogotá: Arfo, 2014. Pròleg de José Ángel Leyva. Antologia.
Incluso la muerte tarda. Madrid: Visor, 2015. Premio Hermanos Argensola 2015. Pròleg de Juan Gelman.

En català:

Amor de fet. Lleida: Pagès, 2016. XX Premi Màrius Torres, 2015. Pròleg de Francesc Parcerisas.
Animalons. Lleida: Pagès, 2016. Poemes per a infants. Amb il·lustracions de Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Didier Lourenço, Xavier Rodés, Mar Díaz i Mauricio Sbarbaro. Amb propostes didàctiques de Laura González.

Apareix a les antologies:

“Joven poesía en castellano escrita en Barcelona”. A cargo de Inés Blanca, a: La Factoría Valenciana (1996).
Španskata poezija na XX vek [=La poesía española del siglo XX]. Edició, pròleg i traducció al macedoni de Mateja Matewsky. [Struga]: Struški večeri na poezijata = Struga Poetry evenings; Skopje: Matica makedonska, 1998.
Antología poética. Prólogo y selección de Justo Jorge Padrón. [Gran Canaria]: Fundación Cultural Atlántida, 1998.
Barcelona Poesía. A cura de Gabriel Planella. Barcelona: Proa, 1998.
18 poetas españoles de fin de milenio. A cargo de Juliana Chavarrías y Marcelino Jiménez. Caracas: Fondo Editorial Pequeña Venecia, 2000.
De la transparencia al presagio. Poesía de España. Traducción y prólogo de Martín Almádez. Tlaquepaque: Literalia: Mantis, 2000
“25 años de poesía en lengua española”. Prólogo de Santiago Martínez. En: Ficciones, núm. 9 (2002).
Por vivir aquí. Antología de poetas catalanes en castellano (1980-2003). A cargo de Manuel Rico. Prólogo de Manuel Vázquez Montalbán. Madrid: Bartleby, cop. 2003.
Poetas por sí mismos. A cargo de Francisco Estévez. Prólogo de Cesare Segre. Madrid: Biblioteca Nueva, 2007.

Poemes musicats a:

Breton, Eric. A la espera de... Mélodies contemporaines sur des poèmes de Pablo Neruda, Rafael Alberti, Jordi Virallonga, Mariano Blatt, Marygrange. Villeneuve-lès-Avignon (Vaucluse)]: BW music, [DL 2011]. La soprano Lydia Mayo canta els poemes “Con un beso fugaz”, “He probado a huir” i “Como saliva de haber sido”.
Gnutti, Rudy. Sampler de amor. Barcelona: Ancora music, 2009. Dani Nel·lo recita “L’amor cast”.

Obra poètica traduïda

A l'àrab:

[Llevarte el día a casa]. Traducció de Mezouar El Idrissi. Tanger: Litograf, 2004.

A l'italià:

Il profilo dei pacifici. Le poesie di Torino. Pròleg d’Aldo Ruffinatto. Trad. per Franca Mancini. Torino: Dell'Orso, 1996.
Cronache d’usura. Traducció i pròleg de Gaetano Longo. Udine: Campanotto, 1999.
Tutto sembra indicare. Traducció de Pietro Federico, pròleg de Paolo Ruffilli. Venezia: Del Leone, 2009.
Fa triste. Traducció d’Emilio Coco. Foggia: Sentieri Meridiani, 2012.

Al portuguès:

Quanto sei de mim. Pròleg de Nuno Júdice. Traducció de Carlos da Veiga Ferreira. Lisboa: Teorema, 1998.

Al turc:

Birk Ask Tefecisinin Notlari [Crónicas de usura]. Pròleg d’Adnan Özer. Traducció de Serdar Çelik. Istanbul: Gendaç, 1998.

Estudis i crítica

Edicions crítiques:

Goytisolo, José Agustín. El ángel verde y otros poemas encontrados. Madrid: Libertarias/Prodhufi, 1993.

Estudis i assaigs:

José Agustín Goytisolo, vida y obra: de la luz del retorno a las noches proscritas Madrid: Libertarias/Prodhufi, 1992.

Articles i contribucions a obres col·lectives

“Una tarde con José Agustín Goytisolo (Sobre la persona y el pensamiento de José Agustín Goytisolo)”, a: Olvidos de Granada. Granada: Área de Cultura de la Diputación Provincial de Granada, 1986.
“De un abrir y cerrar los ojos: una aproximación a la obra poética de José Agustín Goytisolo”, a: Insula, n. 523-524 (Jul-agosto 1990), pp. 60–61.
“Poesía del Ansia y poesía del Deseo. Un análisis descriptivo”, a: Deseo y palabra poética, Barcelona: Invenció psicoanalítica, 1991, pp. 7–22.
“La utilidad”, a: El Crítico, n. 13 (1992). Article sobre Paul Verlaine.
"Aben Razín", de Sergio Gaspar, a: Quimera, n. 115 (nov. 1992), p. 97.
"Raro de luna", de Javier Egea, a: Hora de poesía, n. 83-84 (sept.-dic. 1992), p. 163.
“Del amor, que es la muerte”, a: Ínsula, n. 553 (enero 1993), pp. 9–10.
“Experiencia y lenguaje”, a: Últimos 20 años de poesía española. Oviedo: Fundación de
Cultura del Ayuntamiento de Oviedo, 1993, pp. 77-96.
“Poesía española: 1965-1990”, a: Últimos 20 años de poesía española. Oviedo: Fundación de Cultura del Ayuntamiento de Oviedo, 1993, pp. 135-154.
“Brevísimas consideraciones sobre poesía y realidad (¿Una poética?)”, a: La ceremonia de la diversidad. 3ª semana poética de Cuenca, Cuenca: Diputación provincial, 1993, pp. 105–108.
“Una conversa amb Antoni Tàpies sobre pintura i poesia”, a: Lletra de canvi, n. 37 (primavera 1994), pp. 31–35.
“Antoni Tàpies, sobre poesía, pintura y sociedad”, a: Turia, n. 28-29 (mayo 1994), pp. 225–233.
“Gustavo Adolfo Bécquer: poética e ideología”, a: Cuadernos hispanoamericanos, n. 539-540 (mayo-jun. 1995), pp. 6–23.
“Otra edición de las Rimas de Bécquer”, a: Cuadernos hispanoamericanos, n. 548 (feb. 1996), pp. 138–141.
“El 50, una lección de poesía como perturbadora de la conciencia individual”, a: Actas del Congreso "Jaime Gil de Biedma y su generación poética": [Zaragoza, 22 al 26 de octubre de 1991], vol. II. [Zaragoza]: Gobierno de Aragón, D.L. 1996, pp- 163-170.
“Aproximación a la obra de Rubén Darío”, a: Anthropos, n. 170-171 (enero-abril 1997).
“Algunas consideraciones sobre el paisaje en la poesía”, a: I encuentro sobre el paisaje en la poesía actual española. Córdoba: Diputación, 1997, pp. 223–230.
“María Victoria Atencia, un temblor de realidad”, a: Litoral, n. 213-214 (1997) “El vuelo”, pp. 105–106.
“Antología de Spoon River”, a: Poiesis, n. 8 (1999), pp 39–44.
“Algunas consideraciones sobre la crítica periodística en los medios de comunicación” a: IX encuentros con la poesía, Cadiz: Fundación Rafael Alberti, 2002. pp. 313–319.
“Cal y canto: Construcción del asombro y posible presencia de la vanguardia catalana”, a: Actas Poesía Última, Fundación Rafael Alberti: Cal y Canto 2007, Madrid: Sial, 2007, pp. 99–103.
“Poema versus fet poètic en Salvador Dalí”, a Sol ixent, 3a època, n.1 (juny 2004), pp. 33–36.
“Varias consideraciones sobre la realidad. Salvando las distancias, de José Antonio Jiménez Navarro”, a: Quimera, n. 399 (febrero, 2017), p. 62.

Obra com a traductor

Del català:

Bellsolà, Carles. Hierro y ciruelas. Barcelona: Lumen, 1998.
Castells, Ada. Toda la vida. Barcelona: Edhasa, 2007.
Castillo, David. En tierra de nadie. Málaga: Ayuntamiento de Málaga, 2002. (En col·laboració amb altres traductors.)
Castillo, David. Bandera negra. Madrid: Sial, 2001. (En col·laboració amb altres traductors.)
Freixas, Lluís. La confederación de las almas. Barcelona: Lumen, 2000.
Martín, Andreu. De todo corazón. Valencia: Nowtilus, 2008.
Poetas catalanes. México DF: La otra, 2013.
Rodoreda, Mercè. Mercès, Rodoreda. Barcelona: Biblioteques de Barcelona, 2008. (En col·laboració amb altres traductors.)
Salvat-Papasseit, Joan. Poesia completa. Barcelona: La poesía Señor Hidalgo, 2008.
Sampere, Màrius. Jerarquías. Mataró: Dundació Grup Cecassa, 2005.
Sanuy, Carles M. El vast desert. Calaceite (Huesca): Edicions Subcutànies, 1993.
Sol de sal: la nueva poesía catalana, antología 1976-2001. Barcelona: DVD, 2001.
Torres, Màrius. Palabras de la muerte. Barcelona: DVD, 2009. (En col·laboració amb altres traductors.)
Verdaguer, Jacint. Tenerife. Las Palmas de Gran Canaria: Edirca S.L. 1992.

De l'italià:

Busi, Aldo. Manual de la pefecta Gentildama. Barcelona: Lumen, 1997.
Clerk, Fabiola de. Todo el pan del mundo. Barcelona: Círculo de lectores, 1997.
Montale, Eugenio. 37 poemas. Madrid: Hiperión, 1996. (En col·laboració amb altres traductors.)
Pinto, Mario di. Notícia d’Itaca. Vic: Reduccions, 1991.
Sanguineti, Edoardo. Cuatro poemas, traducción y notas. Barcelona: Hora de poesía núm. 91-92-93, 1994.

Del portuguès:

Helder, Herberto. Antología. Barcelona: Plaza & Janés, 2000.
Letria, José Jorge. Los mares interiores. Barcelona: Lumen, 2002.
Quintais, Luis F. La imprecisa melancolía. Barcelona: Lumen, 1995.

Altres obres

Edicions divulgatives d'altres poetes:

Machado, Antonio. Antología. Barcelona: Plaza & Janés, 2001
Manrique, Jorge. Coplas, canciones y otros poemas. Barcelona: Plaza & Janés, 2001

Premis i reconeixements

1996 - Premio Ciudad de Irún, pel poemari Crónicas de usura.
2002 - Premio Bilaketa, Villa de Aoiz, pel poema “Iluso por sufragio”.
2003 - Premi Valencia- Alfonso el Magnánimo de poesia en castellà, pel poemari Todo parece indicar.
2014 - Orden al Mérito literario y docente Alejo Zuloaga, otorgada por la Universidad de Carabobo (Venezuela)
2015 - Premio Hermanos Argensola, pel poemari Incluso la muerte tarda.
2015 - XX Premi Màrius Torres, pel poemari Amor de fet.

Referències

↑ MOGA, Eduardo. “Incluso la muerte tarda”, a Corónicas de Ingalaterra (10 de febrer del 2016).

Enllaços externs

[1] MOGA, Eduardo. “Incluso la muerte tarda”, a Corónicas de Ingalaterra (10 de febrer del 2016).

[1]

@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 == Presentació ==
-Especialista en literatura moderna i contemporània, s’ha especialitzat en poesia de postguerra, especialment en la Generació dels cinquanta i en l'obra de poetes catalans del segle XX, molts dels quals ha estudiat, editat i traduït (Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit o els poetes antologats a ''Sol de sal: la nueva poesía catalana,''2001). Ha estat lector i professor convidat a diverses universitats europees, també a altres d’Àfrica i Amèrica, com Fes, Rabat, Casablanca, Alger, Brown, New York, Bogotà, Mèxic DF, Aguascalientes, Campeche, Durango, Querétaro o Sinaloa, entre d’altres. També ha traduït de l'italià, el francès, el portuguès i el català escriptors com Herberto Helder, Luiza Neto Jorge, Eugenio Montale, Aldo Busi, Verlaine, o Víctor Hugo.
+Especialista en literatura moderna i contemporània, s’ha especialitzat en poesia de postguerra, sobretot en la Generació dels cinquanta i en l'obra de poetes catalans del segle XX, molts dels quals ha estudiat, editat i traduït (Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit o els poetes antologats a ''Sol de sal: la nueva poesía catalana,''2001). Ha estat lector i professor convidat a diverses universitats europees, també a altres d’Àfrica i Amèrica, com Fes, Rabat, Casablanca, Alger, Brown, New York, Bogotà, Mèxic DF, Aguascalientes, Campeche, Durango, Querétaro o Sinaloa, entre d’altres. També ha traduït de l'italià, el francès, el portuguès i el català escriptors com Herberto Helder, Luiza Neto Jorge, Eugenio Montale, Aldo Busi, Verlaine, o Víctor Hugo.
 La seva poesia, escrita en castellà i català, es caracteritza per la ironia i el to provocatiu amb què tracta el desassosec de l'home i la dona contemporanis, immersos en una realitat frustrant que el poeta denuncia mitjançant la paraula. Ironia, però també tristesa i tendresa caracteritzen la mirada inconformista del poeta, que es fixa en els aspectes inel·ludibles de l'existència quotidiana que conformen un espai fet a mida de les misèries i grandeses de l'èsser humà contemporani.
@@ Línia 40: / Línia 40: @@
 Eduardo Moga <ref>[http://eduardomoga.blogspot.com.es/2016/02/incluso-la-muerte-tarda.html MOGA, Eduardo. “Incluso la muerte tarda”, a ''Corónicas de Ingalaterra'' (10 de febrer del 2016).]   </ref> n’ha destacat la naturalitat del vers, la fluïdesa amb què la paraula més anodina s’omple de sentit poètic, i també un sentit de l'humor que no abandona mai els seus versos, fins i tot quan la crítica a la societat es fa més punyent.
-Es dóna a conèixer com a poeta el 1980, amb la ''plaquette'' ''A la voz que me acompaña'', però el seu primer poemari és ''Saberte'' (1981), publicat per l’editorial Laertes. Amb ''Crónicas de usura'' va guanyar el premi Ciudad de Irún (1996),  i amb ''Todo parece indicar'' el Premio “Valencia” de Poesía 2003. Recentment ha publicat ''Incluso la muerte tarda'' (Premi Internacional de Poesia Hermanos Argensola 2015), ''Amor de fet'' (XX Premi Màrius Torres 2015) i el llibre de poesia per a nens ''Animalons'' (2016).  Els seus poemes han estat recollits en nombroses antologies espanyoles i europees (així com a Veneçuela, Mèxic i Macedònia) i traduïts al francès, àrab, portugués, alemany, anglès, italià, turc, macedoni i danès.
+Es dóna a conèixer com a poeta el 1980, amb la ''plaquette'' ''A la voz que me acompaña'', però el seu primer poemari és ''Saberte'' (1981), publicat per l’editorial Laertes. Amb ''Crónicas de usura'' va guanyar el premi Ciudad de Irún (1996),  i amb ''Todo parece indicar'' el Premio “Valencia” de Poesía 2003. Recentment ha publicat ''Incluso la muerte tarda'' (Premi Internacional de Poesia Hermanos Argensola 2015), ''Amor de fet'' (XX Premi Màrius Torres 2015) i el llibre de poesia per a nens ''Animalons'' (2016).  Els seus poemes han estat recollits en nombroses antologies espanyoles i europees (així com a Veneçuela, Mèxic i Macedònia) i traduïts al francès, àrab, portuguès, alemany, anglès, italià, turc, macedoni i danès.
 Els seus llibres de poemes han estat prologats per mestres com José Agustín Goytisolo, José Hierro, Marco Antonio Campos, Manuel Díaz Martínez, Antonio Gamoneda, Juan Gelman, Nuno Júdice, José Ángel Leyva, Adnan Özer, Francesc Parcerisas, Paolo Ruffilli o Aldo Ruffinatto.