Trehalosa: diferència entre les revisions
#QQ17 |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula compost químic}} |
{{infotaula compost químic}} |
||
[[Fitxer:Trehalose-from-xtal-2008-CM-3D-balls.png|thumb|Fórmula en tres dimensions]] |
[[Fitxer:Trehalose-from-xtal-2008-CM-3D-balls.png|thumb|Fórmula en tres dimensions]] |
||
La '''Trehalosa''', també coneguda com a '''micosa''' o '''tremalosa''', és un [[disacàrid]] natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del [[sègol]],<ref>{{ |
La '''Trehalosa''', també coneguda com a '''micosa''' o '''tremalosa''', és un [[disacàrid]] natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del [[sègol]],<ref>{{ref-publicació|autor= Wiggers, H. A. L.|títol=Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum |publicació=Annalen der Pharmacie |volum=1 |exemplar=2 |any=1832 |pàgines=129–182 | doi=10.1002/jlac.18320010202}}</ref> i el 1859 [[Marcellin Berthelot]] l'aïllà.<ref>[https://www.researchgate.net/publication/40758295_Trehala_a_meeting_point_between_zoology_botany_chemistry_and_biochemistry Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry]</ref> Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials. |
||
== Propietats químiques == |
== Propietats químiques == |
||
Revisió del 16:06, 18 des 2017
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 342,116211524 Da |
| Trobat en el tàxon | Selaginella nothohybrida, Myrothamnus flabellifolia, bolet de la palla, Phellinus igniarius, Streptomyces coelicolor, Ganoderma applanatum, xiitake, Momordica charantia, Callosobruchus maculatus, ésser humà, escheríchia coli, cuc de seda, Cora pavonia, gírgola de castanyer, Protohermes grandis, Rhodobacter sphaeroides, Myrothamnus flabellifolius, Caenorhabditis elegans i Streptomyces albidoflavus
|
| Rol | metabòlit primari |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₂H₂₂O₁₁ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | OC[C@H]1O[C@H](O[C@H]2O[C@H](CO)[C@@H](O)[C@H](O)[C@H]2O)[C@H](O)[C@@H](O)[C@@H]1O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
La Trehalosa, també coneguda com a micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del sègol,[1] i el 1859 Marcellin Berthelot l'aïllà.[2] Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.
Propietats químiques
la Trehalosa és un sucre no reductor, els enllaços fan a la trehalosa molt resistent a la hidròlisi àcida i per tant estable en solucions a altes temperatures. L'enzim trehalasa la trenca. La trehalosa té el 45% de dolçor que la sacarosa.
Propietats biològiques
En els animals, la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.
A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de gira-sols i en el gènere [Selaginella] entre altres plantes,[3] i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies shiitake (Lentinula edodes), maitake (Grifola fondosa), nameko (Pholiota nameko), i orella de Judes (Auricularia auricula-judae), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en llevats com, per exemple, el del vi.
Referències
- ↑ Wiggers, H. A. L. «Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum». Annalen der Pharmacie, 1, 2, 1832, pàg. 129–182. DOI: 10.1002/jlac.18320010202.
- ↑ Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry
- ↑ Plant Physiology