Aposició: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lingüística
#QQ17
Línia 1: Línia 1:
{{Funcions sintàctiques}}
{{Funcions sintàctiques}}
L''''aposició''' és una [[funció sintàctica]] tradicional. Es tracta d'un sintagma nominal que complementa a un [[substantiu|nom]], usualment entre comes o adjacent. Per exemple "carrer Balmes" està format per un nom i un altre nom que complementa el primer de forma adjacent, mentre que "París, capital de França" seria un exemple d'aposició amb comes. No hi ha un nombre màxim d'aposicions que poden complementar un nom, com es veu en les llargues tirallongues de títols nobiliaris. Només la [[Memòria humana|memòria]] a curt termini, responsable de retenir la informació rellevant durant la frase, marca el límit. Aquesta memòria és més extensa en el cas del discurs escrit que en l'oral.
L''''aposició''' és una [[funció sintàctica]] tradicional. Es tracta d'un sintagma nominal que complementa a un [[substantiu|nom]], usualment entre comes o adjacent. Per exemple "carrer Balmes" està format per un nom i un altre nom que complementa el primer de forma adjacent, mentre que "París, capital de França" seria un exemple d'aposició amb comes. No hi ha un nombre màxim d'aposicions que poden complementar un nom, com es veu en les llargues tirallongues de títols nobiliaris. Només la [[Memòria humana|memòria]] a curt termini, responsable de retenir la informació rellevant durant la frase, marca el límit. Aquesta memòria és més extensa en el cas del discurs escrit que en l'oral.



{{ORDENA:Aposicio}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Aposicio}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Funcions sintàctiques]]
[[Categoria:Funcions sintàctiques]]

[[Categoria:Articles amb interviquis enllaçats a seccions]]

[[pt:Termos acessórios da oração#Aposto]]

Revisió del 07:13, 20 des 2017

L'aposició és una funció sintàctica tradicional. Es tracta d'un sintagma nominal que complementa a un nom, usualment entre comes o adjacent. Per exemple "carrer Balmes" està format per un nom i un altre nom que complementa el primer de forma adjacent, mentre que "París, capital de França" seria un exemple d'aposició amb comes. No hi ha un nombre màxim d'aposicions que poden complementar un nom, com es veu en les llargues tirallongues de títols nobiliaris. Només la memòria a curt termini, responsable de retenir la informació rellevant durant la frase, marca el límit. Aquesta memòria és més extensa en el cas del discurs escrit que en l'oral.