Castell de Besora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
dades de WD (#QQ17)
→‎Enllaços externs: trec enllaç no específic
Línia 18: Línia 18:
}}
}}



== Enllaços externs ==
* [http://castellscatalans.cat/castells.html Castell de Besora a Castells Catalans]
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}



Revisió del 17:09, 22 des 2017

Aquest article tracta sobre aquest castell del municipi de Navès. Vegeu-ne altres significats a «Besora».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Besora
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Aigua d'Ora Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud841 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBesora (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 01′ 46″ N, 1° 35′ 58″ E / 42.029393°N,1.599521°E / 42.029393; 1.599521
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1116-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006403 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1234 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Besora és un castell termenat de Navès (Solsonès) documentat el 982[1] i declarat bé cultural d'interès nacional. Fou construït al cim d'un serrat a la Vall de Lord entre Navès i la serra de Busa. Des del castell, situat a uns 840 m d'altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i més enllà. Per exemple, hi ha una bona relació visual amb el Castellvell de Solsona.

Descripció

És un casal de tres cossos rectangulars medievals, en forma de torre allargassada, sobre un penyal, amb murs de protecció, habilitat per a masia.[1] L'edifici actual té una longitud total d'uns 20 m i una amplada d'uns 6 m. L'alçada oscil·la entre els 8 i 11 m segons el lloc. S'hi observen tres elements: Una primera construcció és la torre de planta rectangular situada a l'extrem de tramuntana. Té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m. A l'extrem meridional hi ha una altra torre, també de planta rectangular i potser coetània de la primera, amb una longitud de 6 m i una amplada de 4,90 m. La tercera construcció fa de nexe de les dues esmentades, d'unes mides de 10 m per 6 m. Pel que fa a l'aparell constructiu, els carreus de tot el castell solen ser ben tallats i escairats i bàsicament de mida semblant: uns 20-25 cm d'alt per 35-40 cm de llarg.[2]

Història

Castell de Besora vista des del nord (Juliol 2012)

El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de LLadurs, eren els castells de Navès, (968), Besora (982) i Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora.[2]

El lloc de Besora surt esmentat a l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell del segle IX. Segons Joan Coromines, aquest és un dels pocs topònims del Solsonès d'origen bascoide (Protobasc). L'any 982, ja surt esmentat en un document un «chastro Besora» situat al comtat d'Urgell. L'any 1128 n'era senyor Pere de Besora, el qual, amb la seva muller Berenguera, féu en aquella data l'establiment d'un mas. El darrer dels senyors de la casa de Besora fou Berenguer que féu testament l'any 1273, establint que el castell de Besora i els feus que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d'ésser venuts pels seus marmessors. L'any 1312, trobem que Ramon de Jorba ven al paborde de Solsona les castlanies de Besora i de Navès. La fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d'altres, entre els castells inclosos al comtat de Cardona, creat l'any 1375.[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Besora
  1. 1,0 1,1 «Castell de Besora». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès La Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 194-195. ISBN 84-7739-013-4.