Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Macià i Llussà»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Afegida activitat com a enginyer i empresari.
(Afegida activitat com a enginyer i empresari.)
 
Els seus estudis d'enginyer li permeteren compatibilitzar l'activitat militar amb alguns treballs d'enginyeria civil. L'any 1894, l'ajuntament de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú, li va encarregar un projecte de [[clavegueram]] integral de la ciutat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Pumareta|nom=Jordi|títol=El desideràtum del sanejament el projecte de Francesc Macià i la lluita de Joan Ventosa per higienitzar Vilanova i la Geltrú (1894-1917)|publicació=Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer|data=Octubre-2013|url=http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/274116/362210|consulta=6 octubre 2015}}, pàg.69</ref> La seva visió innovadora sobre les tècniques d'enginyeria aplicades a la construcció, el va animar a adquirir el 1893 els drets d'explotació de la patent del [[formigó armat]] del francès [[Joseph Monier]], i va fer la primera construcció que es coneix a tot l'estat espanyol amb aquest nou material, un dipòsit d'abastiment d'aigua de 1000 m³ al municipi de [[Puigverd de Lleida]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Camps Goset|nom=Sergi|títol=Los pioneros del hormigón estructural: de Europa a Cataluña|editorial=Universitat Politècnica de Catalunya|any=2009|url=http://hdl.handle.net/2099.1/8487|consulta=15 octubre 2015|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Puigverd de Lleida demana protegir un dipòsit dissenyat per Francesc Macià|publicació=El Segre|data=24-01-2015|url=http://www.lleida.com/noticia/puigverd-de-lleida-demana-protegir-un-diposit-dissenyat-francesc-macia|consulta=15 octubre 2015}}</ref>
 
[[Fitxer:Francesc Macia.JPG|thumb|right|Francesc Macià fotografiat l'any 1931 per [[Mundo Gráfico]].]]
 
El 25 de novembre de 1905 militars espanyols, en represàlia a una vinyeta gràfica de la revista d'humor setmanal ''[[¡Cu-Cut!]]'', ataquen i destrueixen la redacció de la revista, que era també la del diari ''[[La Veu de Catalunya]]'', en una acció coneguda com a [[fets del ¡Cu-Cut!]]. El Govern respongué creant una ''Llei de jurisdiccions de repressió dels delictes contra la pàtria i contra l'exèrcit'', fet que provocà que diversos grups polítics s'unissin per formar [[Solidaritat Catalana]]. Macià es va posicionar públicament contra l'acció dels militars. Arran d'això els seus responsables el van traslladar a Cantàbria.<ref name="Sapiens121macià"/>
 
=== Accions contra el Regne d'Espanya ===
[[Fitxer:Francesc Macia.JPG|thumb|right|Francesc Macià.]]
El setembre de 1923, amb el cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], Macià es refugia a [[Perpinyà]]. És en aquesta època quan, des d'[[Estat Català]] desenvolupa el seu caràcter insurreccional mantenint contacte amb anarquistes i comunistes; i aconseguint l'ajut econòmic de les comunitats de catalans residents a Amèrica del Sud. Dóna suport a gairebé tots els intents insurreccionals que es produeixen a l'Estat espanyol. El [[1925]], Macià demana suport a [[Moscou]] per a la independència de Catalunya, sense un compromís concret.
 
==== Els Fets de Prats de Molló ====
{{AP|Fets de Prats de Molló}}
[[Fitxer:MaciàParísTorrès.jpg|esquerra|miniaturathumb|Francesc Macià, amb l'advocat [[Henri Torrès]] a punt d'anar-se'n de París.]]
El 1926 va intentar una acció armada contra la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]], des de [[Prats de Molló]], a la [[Catalunya Nord]] ([[Fets de Prats de Molló]]). Entre 50 i 100 mercenaris italians, provinents en la seva majoria de la [[legió garibaldina]] que lluità a la [[legió estrangera francesa]] durant la [[Primera Guerra Mundial]] i exiliats a [[França]], van ser contractats per [[Macià]] per portar a terme l'acció.<ref name="Finestres">«Qui va trair Macià?» per [[Jordi Finestres]] amb l'assessorament de [[Giovanni Cattini]], a ''[[Sàpiens]]'' n. 84 (octubre de 2009)</ref> Aquest intent d'insurrecció armada d'[[Estat Català]] va ser avortat per la [[gendarmeria]] francesa, però va fer que Macià guanyés molta popularitat a [[Catalunya]]. La gendarmeria va poder avortar la situació gràcies a l'ajut de [[Ricciotti Garibaldi jr|Ricciotti Garibaldi]], espia de la [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia Feixista]] i nét de [[Giuseppe Garibaldi]].<ref name="Finestres"/> Ambdós foren empresonats i jutjats a París.<ref name=ara13 />
 
{{article principal|Proclamació de la República Catalana}}
El [[14 d'abril]] de [[1931]], després de les [[eleccions municipals espanyoles de 1931]] que van donar la majoria al seu partit, [[Esquerra Republicana de Catalunya]], Macià es presentà a la presidència de la [[Diputació de Barcelona]] per a ''"prendre possessió"''. El president de la Diputació, [[Joan Maluquer i Viladot|Joan Maluquer]], li respongué ''"només li cediré el palau per la força"'' i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu ''"consideri-ho un acte de força"''. Macià, des del balcó del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]], proclamà la "[[República Catalana]] dins d'una federació de Repúbliques ibèriques"<ref>{{Ref-llibre |cognom=Roglan |nom=Joaquim |títol=14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) |url=http://books.google.cat/books?id=TkWtQw92CMgC&pg=PA13&dq=Proclamaci%C3%B3+de+la+Rep%C3%BAblica+Catalana+1931&hl=ca&sa=X&ei=boNEUqvxMoHF7Aa2o4DgDg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Proclamaci%C3%B3%20de%20la%20Rep%C3%BAblica%20Catalana%201931&f=false |llengua= |editorial=Cossetània Edicions |data=2006 |pàgines=13 |isbn=8497912039}}</ref> en compliment del [[Pacte de Sant Sebastià]] ([[1930]]), just hores abans que [[Niceto Alcalá-Zamora]] proclamés la [[segona república espanyola|república]] des de Madrid.<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Francesc Macià».&nbsp;''Sàpiens''&nbsp;[Barcelona], núm. 74 (desembre 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref><ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>La República dels 3 dies».&nbsp;''El Triangle'', núm. 775 (17 d'abril de 2006), p. 36-37.</ref>
 
[[Fitxer:Manuel Ainaud Sanchez 3.jpg|thumb|Francesc Macià (esquerra) amb [[Manuel Ainaud i Sánchez]], a la dreta, l'any [[1932]].]]
 
Aquesta declaració de Macià preocupà el govern provisional de la [[Segona República Espanyola|república]], que envià en avió a [[Barcelona]], el dia [[17 d'abril]], els ministres [[Fernando de los Ríos]], [[Marcel·lí Domingo]], i [[Lluís Nicolau d'Olwer]]. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actués com a govern de la [[Generalitat de Catalunya]]. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.
 
[[Fitxer:Manuel Ainaud Sanchez 3.jpg|thumb|Francesc Macià (esquerra) amb [[Manuel Ainaud i Sánchez]] l'any [[1932]]]]
El [[Govern de Catalunya 1931-1932|govern provisional català]] tenia com una de les seves missions principals impulsar la redacció d'un [[Estatut d'Autonomia de 1932|estatut d'autonomia]], i fou designada a tal efecte una ponència que, reunida a [[Vall de Núria|Núria]], ultimà el seu avantprojecte el dia [[20 de juny]] de [[1931]]. El text fou sotmès a consulta dels ajuntaments catalans, que s'hi pronunciaren a favor, i del cos electoral de Catalunya, amb un resultat també aclaparador. La definició de [[Catalunya]] com a estat autònom dintre la [[Segona República Espanyola]] i la imatge d'aquesta com a federació voluntària de pobles s'avançava al procés constituent espanyol, que havia de ser la tasca del parlament que sorgiria de les [[eleccions generals espanyoles (1931)|eleccions generals]] a celebrar el [[28 de juny]] del mateix any. De fet, la Constitució de la [[Segona República espanyola]], aprovada el [[9 de desembre]] de [[1931]], no establí un [[Estat federal]], sinó un «''Estado integral compatible con la autonomía de municipios y regiones''». Calgué, en conseqüència, adaptar l'Estatut de Núria, que, un cop reformat, fou promulgat el [[15 de setembre]] de [[1932]] sense sotmetre'l de nou al [[plebiscit]] dels catalans.
 
[[Fitxer:Homenaje del Grup Juventut Catalana a Francesc Macià.jpg|thumb|Homenatge a Francesc Macià a [[Buenos Aires]] l'any 1959.]]
Francesc Macià, ''l'Avi'', com l'anomenava el poble, morí el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'[[Enric Prat de la Riba]].<ref name="Sapiens121macià">{{ref-publicació | cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref><ref>[http://www.francescferrer.net/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1548&seccio=Noticies Francesc Ferrer], del manifest que l'any [[1976]] es va llegir a [[Parc de la Devesa|la Devesa]] de [[Girona]], dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.</ref> Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al [[cementiri de Montjuïc]].<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]. «Mort i immortalitat de Francesc Macià». ''[[Serra d'Or]]'', núm. 588 (desembre 2008), p. 40-42. ISSN 0037-2501</ref>
 
== Obres d'enginyeria ==
 
Durant més de 30 anys, Francesc Macià va exercir d'[[enginyer]] sent un fructífer tècnic que importaria noves tecnologies i dissenyaria importants [[infraestructures]]. Entre les seves aportacions destaca la introducció del [[formigó armat]] a Catalunya durant el [[Dècada del 1890|canvi de segle]], tasca que quedaria eclipsada per la seva trajectòria política.{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=16}}
 
A finals del segle XIX, les dificultats pressupostàries de mantenir un cos professional feia que sovint els enginyers de l'exèrcit espanyol participessin a projectes d'obra civil. Aquest era el cas de Francesc Macià, que al seu expedient militar i consten una gran quantitat de permisos i llicències que coincideixen amb presentacions de projectes o viatges comercials a França.{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=17}}
 
El primer projecte important en el que va participar Macià va ser l'aixecament topogràfic del plànol de Lleida, l'any 1887. L'any següent participaria en la instal·lació d'un sistema de [[telegrafia òptica]] a la [[Seu d'Urgell]]. El 1889 col·laboraria a la construcció del pavelló d'oficials a la caserna de la Seu i també prendria part en un projecte de construcció d'una carretera de [[Sort]] a [[Esterri d'Àneu]]. El 1891 plantejaria el projecte de fortificació de Tortosa i el 1892 defensaria el projecte de Ferrocarril del Noguera Pallaresa.{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=19}}
 
L'octubre de 1892, l'enginyer francès [[Joseph Monier]] va fer un estand a Barcelona durant l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques. Monier va patentar el primer sistema constructiu amb [[formigó armat]] a l'estat espanyol l'any 1884 i probablement Macià va contactar amb ell durant aquesta exposició. L'any següent es constituiria l'empresa ''Sociedad Batlle, Macià y Cia.'' adquirint els drets d'explotació de les patents de Monier per a Espanya i les seves colònies. La societat, formada per Fortunat Batlle, Enric Morelló, Francesc Macià i el mateix Joseph Monier, en dos anys va executar més de 50 obres d'enginyeria a diferents localitats de Catalunya, Saragossa, Almeria, Madrid i Múrcia.{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=18}}
 
Simultàniament a la creació de la seva empresa, Macià col·laboraria el 1893 a la construcció de l'abastament d'aigua potable a les Borges Blanques. El 1894, juntament amb el seu germà Antoni, Macià també va patentar un sistema propi de construcció anomenat Sistema Macià, molt semblant al de Monier, per tenir una alternativa legal en determinats projectes. I el 1895 continuaria la seva activitat redactant el projecte de carretera de la Seu d'Urgell a [[Andorra]].{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=19}}
 
L'èxit de la seva empresa va fer que necessitessin fer una ampliació de capital i l'agost de 1985 van dissoldre l'antiga societat i en van fundar una de nova afegint Eugènia Lamarca, esposa de Macià, i l'enginyer Teodosio Lecanda. El nom de la nova societat seria Lecanda, Macià y Cia. i just un any després Lecanda moriria, fent que Macià i Morelló i Batlle n'assumissin la gerència. La companyia va agafar volada i arreu de l'estat espanyol va construir ponts prefabricats, [[safareig]]s, tubs, clavegueres, dipòsits d'aigua, vi, alcohol o oli... Tot i això, Macià continuaria participant a d'altres projectes com el del [[clavegueram]] de Vilanova i la Geltrú l'any 1896, la construcció de la carretera d'Esterri a Vielha per la Bonaigua el 1897 o la redacció del projecte de clavegueram de Reus el 1901.
 
Les dificultats per controlar les activitats de l'empresa, ja que Macià estava destinat gairebé permanentment a la Comandància de Lleida, va fer que l'any 1898 es vengués el dret d'explotació de la patent de Monier a l'empresa Claudio Durán, Sociedad en Comandita, del reconegut arquitecte [[Claudi Duran i Ventosa]]. Tot i això, Macià va prosseguir desenvolupant projectes com la planimetria de la delimitació territorial amb Andorra i França i la construcció de la carretera de Bellmunt del Priorat al Molar, l'any 1903, o la reforma i modernització del penal de Santoña el 1907.{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=19}}
 
De mica en mica, Claudi Duran monopolitzaria el control sobre la societat al mateix temps que Macià incrementava la seva activitat política. L'any 1907, Macià va esdevenir diputat a les Corts espanyoles i va abandonar definitivament l'activitat empresarial i d'enginyeria per dedicar-se plenament a la política. Així, el 1908 es va crear l'empresa Sucesora Anónima Claudio Duran, Construcciones Monier, i Macià ja no hi figurava com a accionista ni soci.{{sfn|Perarnau i Llorens|maig 2017|p=19}}
 
== Fons ==
[[Fitxer:monument_Macià.jpg|thumb|150x150px|Monument a Francesc Macià a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça Catalunya]] de [[Barcelona]].]]
 
A l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]] es conserva part del seu fons personal, que consta de documentació en imatge sobre viatges del president arreu de Catalunya i instantànies familiars. Són 302 positius b/n, 2 retalls de premsa, 4 processos fotomecànics, 1 orla (conté 14 positius b/n) i 1 pel·lícula. Són un dipòsit de la senyora Teresa Peyrí i Macià. El fons conté la documentació generada i rebuda per Francesc Macià; documentació personal i familiar, correspondència del període anterior a la 2a República (fins a abril de 1931) i fonamentalment documentació produïda en funció de la seva activitat política. El fons reuneix documents relatius a la seva actuació abans de ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya (1907-1931): com a diputat a Corts (discursos, proclames, conferències i informes), sobre Estat Català (organització, informes, proclames, crides, publicacions, etc.), sobre Exèrcit Català (constitució, bases i organització, documentació cartogràfica i itineraris geogràfics) i sobre el període corresponent al [[Directori militar de Primo de Rivera|Directori del general Primo de Rivera]] (manifestos i crides contra el directori i especialment la documentació relativa als fets de Prats de Molló). Finalment, també cal destacar la col·lecció de fotografies integrada en la seva major part per imatges de l'època presidencial.
 
 
== Homenatges ==
 
[[Fitxer:monument_Macià.jpg|thumb|left|147x147px|Monument a Francesc Macià a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça Catalunya]] de [[Barcelona]].]]Existeixen múltiples monuments i escultures rememorant el polític català, com per exemple la [[plaça '''de Francesc Macià''']] a [[Avinguda Diagonal (Barcelona)|Avinguda Diagonal]] ([[Barcelona]]), el parc Francesc Macià a [[Malgrat de Mar]] i alguns carrers o plaçes a diverses ciutats com ara [[Badalona]], [[Vilafranca del Penedès]], [[Olot]] [[Terrassa]], [[Sant Boi de Llobregat]], [[Gavà]], o [[Vilanova i la Geltrú]] (el seu lloc d'origen). També té un institut en el seu honor a [[Cornellà de Llobregat]]. I per últim també té l'[[espai Macià]] a [[Les Borges Blanques]].
{{-}}
 
* {{ref-llibre |cognom=Roig Rosich |nom=Josep Maria |títol=Francesc Macià, De militar espanyol a independentista català |editorial=L'esfera dels llibres |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn= }}
* {{ref-llibre |cognom=Sales |nom=Núria (ed.) |títol=La Catalunya rebel |editorial=Símbol |lloc=Barcelona |data=2003 |isbn= }}
* {{ref-llibre | títol = El Banquet de la Victòria i els fets de ¡Cu-Cut! Cent anys de l'esclat catalanista de 1905 | nom = Francesc | cognom = Santolaria Torres| enllaçautor=Francesc Santolària i Torres | editorial = Editorial Meteora | isbn = 978-84-95623-38-2|any= 2005}}
* {{citar ref |cognom = [[Jaume Perarnau i Llorens|Perarnau i Llorens]] |nom = Jaume |article = L'enginyer Francesc Macià |publicació = Eix. Cultura industrial, científica i tècnica |data = maig 2017 |pàgines = 16-19 |consulta = 22 desembre 2017 |issn= 2462-4470}}
* {{ref-publicació | cognom= DDAA | article = Dossier especial:Francesc Macià | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 84 |data = octubre 2009 | pàgines = p. 22-55 |issn = 1695-2014}}
* [http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat/?searchtype=X&searcharg=documentaci%C3%B3+diversa+francesc+maci%C3%A0&searchscope=1&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xvicen%7Bu00E7%7D+guarner+i+vivancos%26SORT%3DD Correspondència, escrits i recull de premsa de Joan Maluquer y Viladot 1930-1936.] Barcelona : CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2006.
2.744

modificacions

Menú de navegació