Ы: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
{{FR}} {{Infotaula grafema}} #QQ17
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 1: Línia 1:
{{FR}}
{{FR|data=desembre de 2017}}
{{Infotaula grafema}}
{{Infotaula grafema}}
'''Ы, ы''' (en cursiva ''Ы, ы'') és una lletra de l'[[alfabet ciríl·lic]]. Representa el fonema /i/ després de consonants dures no palatalitzades en els alfabets [[alfabet bielorús|bielorús]] i [[alfabet rus|rus]]. A causa de processos fonològics, es retrau la pronunciació de /i/ després de consonants alveolars ('''д з л н р с т ц''') a una [[vocal tancada central no arrodonida]] [ɨ], o [ʷi] després de '''б в м п'''. En [[rutè]] representa un so que és una mica més fort que [ɨ] i és proper al so '''î''' del [[romanès]]. En algunes situacions pot passar que es palatalitza després d'algunes consonants, com '''к г ґ х''' (exemple: синьый 'blau').
'''Ы, ы''' (en cursiva ''Ы, ы'') és una lletra de l'[[alfabet ciríl·lic]]. Representa el fonema /i/ després de consonants dures no palatalitzades en els alfabets [[alfabet bielorús|bielorús]] i [[alfabet rus|rus]]. A causa de processos fonològics, es retrau la pronunciació de /i/ després de consonants alveolars ('''д з л н р с т ц''') a una [[vocal tancada central no arrodonida]] [ɨ], o [ʷi] després de '''б в м п'''. En [[rutè]] representa un so que és una mica més fort que [ɨ] i és proper al so '''î''' del [[romanès]]. En algunes situacions pot passar que es palatalitza després d'algunes consonants, com '''к г ґ х''' (exemple: синьый 'blau').

Revisió del 03:16, 29 des 2017

Infotaula de grafemaЫ

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterЫ (majúscula)
Unicode: 042B
etiqueta HTML: Ы

ы (minúscula)
Unicode: 044B
etiqueta HTML: ы
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra ciríl·lica i lletra vocal Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet ciríl·lic i alfabet rus Modifica el valor a Wikidata

Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic. Representa el fonema /i/ després de consonants dures no palatalitzades en els alfabets bielorús i rus. A causa de processos fonològics, es retrau la pronunciació de /i/ després de consonants alveolars (д з л н р с т ц) a una vocal tancada central no arrodonida [ɨ], o [ʷi] després de б в м п. En rutè representa un so que és una mica més fort que [ɨ] i és proper al so î del romanès. En algunes situacions pot passar que es palatalitza després d'algunes consonants, com к г ґ х (exemple: синьый 'blau').

Mentre que les vocals en l'alfabet ciríl·lic poden dividir-se en palatalitzades i no palatalitzades (per exemple, a i я representen totes dues /a/, però l'última denota una consonant palatalitzada anterior), en el cas d'ы és més difícil; tot i que apareix només després de consonants dures, el seu valor fonètic difereix (и) i hi ha alguns acadèmics que estan en desacord quant a si ы i и indiquen diversos fonemes.

Com moltes altres lletres ciríl·liques, originàriament fou formada a partir d'una lligadura, l'antiga forma de la qual s'assemblava a н. En els manuscrits medievals no hi havia gaire distinció entre ъі i ъи, per exemple. Un cop que les lletres ъ i ь posteriorment varen perdre llurs valors com a vocals en les llengües eslaves, només perdurà en alguns alfabets eslaus moderns, com ы.

Aquesta lletra és generalment transliterada al català com a i, per exemple, Крылов - Krilov. Aquesta ortografia no coincideix, d'altra banda, amb la polonesa, atès que en aquesta llengua la lletra ы té com a equivalent y.

Per regla general, en rus no es comença una paraula amb aquesta lletra (tret del verb específic ыкать), emperò es dóna en molts noms propis i comuns d'origen rus (àdhuc alguns noms geogràfics a Rússia) que comencen amb aquesta lletra, per exemple, Ытык-Кюёль - Itik-Kiuiol; Ыгыатта - Igiatta; un poble i un riu de la República de Sakhà (Iakútia), respectivament.

La lletra ы s'empra també en diversos idiomes no eslaus que fan servir l'alfabet ciríl·lic, com algunes llengües turqueses i mongòliques per denotar una vocal tancada posterior no arrodonida /ɯ/.

Taula de codis

Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari
Unicode Majúscula 1067 042B 002053 0000 0100 0010 1011
Minúscula 1099 044B 002113 0000 0100 0100 1011
ISO 8859-5 Majúscula 203 CB 313 1100 1011
Minúscula 249 EB 353 1110 1011
KOI 8 Majúscula 249 F9 371 1111 1001
Minúscula 217 D9 331 1101 1001
Windows 1251 Majúscula 219 DB 332 1101 1011
Minúscula 251 FB 373 1111 1011