Pintura sobre taula: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 25: Línia 25:
[[mk:Таблосликарство]]
[[mk:Таблосликарство]]
[[pl:Malarstwo tablicowe]]
[[pl:Malarstwo tablicowe]]
[[th:จิตรกรรมแผง]]

Revisió del 16:35, 24 feb 2008

Tríptic dels set sagraments, Rogier van der Weyden
Verge de les Roques de Leonardo da Vinci

La pintura sobre taula és una tècnica de pintura en que una fusta és el suport pictòric rígid substituint la tela o llenç. Pel que fa al tipus de material utilitzat per pintar sobre taula, acostuma a ser (oli o tremp, principalment. Va ser una tècnica de forta implantació entre finals del segle XII i el XVI, sent substituït posteriorment per l'oli sobre tela de forma generalitzada.

Història

És coneix l'existència d'aquesta tècnica a Grècia i Roma, si be molt poques mostres ens han arribat a l'actualitat. D'igual forma, l'art bizantí va desenvolupar aquest tipus de pintura, si be l'extensió de la iconoclàstia al segle IX va destruir la pràctica totalitat.

Al segle XII, la nova litúrgia fa que el mossèn es situï a la part frontal de l'altar, d'esquenes als feligresos. D'aquesta forma la part de darrera de l'altar quedà més lliure per ubicar imatges religioses i retaules, la qual cosa provocà un nou desenvolupament d'aquesta tècnica.

Cap al segle XV, amb l'aparició de l'humanisme, hi ha un canvi d'actitud pel que fa a les funcions de l'art i comença una nova aplicació de la pintura sobre taula amb una orientació més laica i funcional, aplicant-se a cadires, capçals de llit i altres mobles. Més endavant es farà servir també en retrats.

Tècnica

Per fixar sobre la taula la matèria pictòrica, se la sol sotmetre a un tractament per cobrir-la d'una capa de preparació en base a una variant de guix per donar una base lluminosa. La conservació de la fusta sol ser problemàtica, produint-se curvatures, podridura, atac de paràsits com el corc, la qual cosa exigeix tècniques especials de restauració.

La disposició conjunta de diverses taules es denomina, segons el seu nombre díptic, tríptic o políptic, encara que aquests termes s'apliquen per extensió també a qualsevol altre suport pictòric. Una classe especial de políptic, en el que la decoració que emmarca a la pintura cobra especial rellevància és el retaule (on el suport de les pintures pot ser la tela, o els suports pictòrics plans substituir-se per relleus policromats, o fins i tot escultures exemptes).