Diferència entre revisions de la pàgina «Baredo»

Salta a la navegació Salta a la cerca
6 octets eliminats ,  fa 3 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
{{MT|data=juliol de 2016}}
[[Fitxer:Cabo_Silleiro_1.jpg|thumb|L'Illa de A Carral, Cap Silleiro.]]
'''Santa Maria de Baredo''' és un civil parròquia del municipi de [[Baiona (Pontevedra)|Baiona]]. Segons la [[Institut Gallec d'Estadística|IGE]], l'any 2015, va ser 1&#x20;085 h (573 [[Home|homes]] i 512 [[dona]]),<ref>{{Ref-web|url=http://www.ige.eu/igebdt/esq.jsp?paxina=002001&c=-1&ruta=nomenclator/nomenbuscar.jsp|autor=IGE|títulotítol=Nomenclátor de Galicia|dataacceso=24/2/2015}}</ref> que representa un increment respecte a [[1999|l'any 1999]] quan tenia 989 habitants. La seva és baredano/ana.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Lavadoiro_público_en_Baredo,_Baiona.jpg|thumb|Font de O Cabreiro, des d'on es contempla la parròquia conjunt.]]
[[Fitxer:Galiza_-_Río_Fraga_-_Muiños_de_Baredo_3.jpg|thumb|El molí en el llit del riu Fraga o Tres Regueiras.]]
És delimitada per les parròquies de Santa Mariña de Baíña, Santa Uxía de Mougás i Santa Maria de Baiona, i pertany a l' arquebisbat de Miñor de la [[diòcesi de Tui-Vigo]]. Els principals nuclis de població són O Agro, Bouza, O Cabreiro, A Cachada, As Cadeiras, O Cancelo, O Caneiro, O Carballo, A Cela, A Costa, As Laxes, O Lombo, O Montiño, O Outeiro, A Padarnela, A Pedra, Ponte, Os Portelos, O Río, Río Pequeno, Rocamar, O Sinal, A Torre e As Xestas<ref>{{Ref-web|títulotítol=Toponimia de Baredo|url=http://toponimiabaredo.blogspot.com.es/|páxina-web=toponimiabaredo.blogspot.com.es|data-acceso=2015-11-27}}</ref> És travessat per la riera de les Tres Regueiras, també anomenat riu Fraga. Està envoltat pel Barranco de Currelos, Outeiro do Home, Outeiro do Galo, Os Marcos, Pousos e Facho de Cabo Silleiro .<ref name=":0">Historia de la Parroquia de Baredo, Domingo Cameselle Bastos (1997)</ref> En la seva costa rocosa al [[Cap Silleiro|Cap de silleiro com]] hi ha un conjunt d'illots com la Carral, el Negre o el Polbeira, llocs de naufragis.<ref>Xosé Lois Vilar Pedreira (Instituto de Estudos Miñoranos), Os nomes do mar de Baiona e Panxón (2008)</ref> La zona costanera de la parròquia és travessat per la carretera PO-552.
 
== Història ==
Segons alguns jaciments arqueològics de la monte da Portela, hem trobat una suposada "cívitas antiqua" i la resta de la calçada romana, Un Guarda-Vigo, en lloc de Cresteláns. Existia al barri de la Cel·la una capella de que la primera referència escrita data de l'any 1551, tot i que assegura que ja existia a finals del segle XV. Baredo també va ser connectats, com la resta de les parròquies, al Monestir de Oia. Les primeres referències escrites témolas en el [[segle XII]], on es diu que [[Alfons VII de Lleó|Alfons VII]] fa una donació al Monestir de Oia tots els que ocupaven el poder real en el terreny de Toroño format per l'ermita de Sant Cosme amb les seves restriccions i els pobles de Erizana i Varedo. També l'any 1162, on [[Ferran II de Lleó|el rei Ferran II de Lleó i de Galícia]] dóna a Nuño Díaz tot quant hi ha en Baíña i en Varedo ; i en l'any 1222, on Juan Chrisno ven el Oia el mas de Varedo, la quarta part de l' [[Camp (agricultura)|agro]] de l'Emir i la propietat de Muar; i en l'any 1266, on D. Romero de Varedo canvis amb el Monestir de Oia part de les seves possessions i ven a una altra sèrie d'-los a 300 sòlid. Després de l'aparició de la mare de déu de la Cèl·lula, Varedo-fer importància. Tant és així, que si independiza de la parròquia matriu de Baíña l'any 1812.<ref name=":0">Historia de la Parroquia de Baredo, Domingo Cameselle Bastos (1997)</ref> En el segle xx, concretament el 16 d'octubre de 1936, van ser executats nou veïns miñoranos. Des de llavors, el lloc on van ser assassinats rep el nom de "La Torna de Nou".<ref>{{Ref-web|url=http://www.valminor.info/val-minor/6920-convocatoria-para-a-homenaxe-na-volta-dos-nove|autor=O Portal do Val Miñ (valminor.info)|títulotítol=Homenaxe aos "nove" de Baredo|dataacceso=07/11/2014}}</ref> el 25 de març De 2012, va celebrar el Bicentenari de la declaració de la Parròquia de Baredo; donant la Ciutat de Baiona, la Medalla d'Or als residents de Baredo.<ref>{{Ref-web|url=http://www.farodevigo.es/comarcas/2012/03/24/dorado-bicentenario-baredo/635122.html|autor=Neli Pillado - Faro de Vigo|títulotítol=Un dorado bicentenario para Baredo.|dataacceso=05/10/2014}}</ref>
 
== Patrimoni ==
El far de silleiro com sinaliza el camí a les embarcacions que passen prop de la costa de l'ajuntament. Al costat del far de [[Cap Silleiro|cap de silleiro com]], són unes ruïnes de l'militar del segle xx. En el seu temps, van tenir com a objectiu la protecció de la [[ria de Vigo]] i l'entrada a Baiona.
 
En el barri de l' Cabrera és la Font de la Cabrera. També destaca la creu de Malta, des de la pedra que es troba a l'entrada de la rectoria, que va ser rescatat de la vila medieval de Sant Cosme.<ref>{{Ref-web|url=http://galego.farodevigo.es/comarcas/2014/10/26/eremitas-historia-baina/1119331.html|autor=Faro de Vigo|títulotítol=Eremitas na historia de Baíña|dataacceso=04/11/2014}}</ref>
 
Disposa d'un petit port, en el lloc de Porrido. Actualment té uns [[Cobert (construcció)|alboios]] per canviar els mariners i un [[Moll (port)|moll]], que no sol tenir cap llanxa ràpida lligat. En ella, el 16 de juny, fáiselle una Missa a la Mare de déu del Carme, que és portat per un tractor decorat amb flors fins allà, i a continuació processó de la parròquia fins a arribar a l'església. També destaca la barnacle, que és capturat per la percebeiros, és una de les millors de Galícia, des de la costa és rocosa i condueix a uns productes de primera qualitat.<ref name=":0">Historia de la Parroquia de Baredo, Domingo Cameselle Bastos (1997)</ref>
El riu Bosc, també anomenat la Riera de les Tres Regueiras, que va néixer prop de la Muntanya de Baredo i acaba en Porrido. En els seus últims metres, es troba a una distància a peu de la fusta al llarg de la vora del riu. Com molts d'altres el gallec rius, propietat de diversos [[Molí|molins]] , l'aigua utilitzada per moldre el gra. De les vuit, reconstruíronse tres (Cogulado part Superior, Cogulado de l'Entorn i Cogulado més Avall), els altres cinc estan en terribles condicions.
 
La ruta, senyalitzada amb plafons, transcorre per un paratge de l'entorn natural, encara que afectades per la planificació urbanística. Té un gran valor etnogràfic i el biològic, principalment [[Ocell|aus]] com [[Gamarús|avelaionas]], [[Xot|mussols orelles]], [[Cuereta blanca|la washerwomen blanc]], [[Cotxa fumada|rabirrubios]], [[Làrid|gavines]], [[Phalacrocorax|corbs marins]]...; amfibis com la [[granota verda]], [[Salamandra comuna|salamandres comú]], [[Salamandra lusitànica|salamandra rabilongas]]..., i [[Flora|la flora]]: [[Ginesta d'escombres|escombra]], [[Gatosa europea|bush]], [[falguera]] i les espècies invasores: water lily (també anomenat de la cavitat). També completar amb petits [[Rosegador|rosegadors]]<nowiki/>com [[Ratolí|els ratolins]], [[Talp occidental|toupas]] i [[Eriçó comú|eriçons cacho]] i alguns altres [[Rata talpera|aguanón]] i la ubiqüitat d' [[eucaliptus]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.galiciamaxica.eu/Sitios/PONTEVEDRA/baiona/baredo.html|autor=Galicia Máxica|títulotítol=Muíños de Baredo|dataacceso=05/11/2014}}</ref>
 
== Nostra Senyora de A Cela ==
521.722

modificacions

Menú de navegació