Joan Creixell: diferència entre les revisions
Canvis menors, neteja AWB |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula persona}} |
|||
'''Joan Creixell''' ([[Barcelona]], [[31 de juliol]] [[1946]] — [[Barcelona]], [[25 de desembre]] de [[1994]])<ref>{{ref-web|cognom=Renyer |nom=Jaume |títol=Joan Crexell, en la memòria |obra=Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat |lloc= | editor= |data=25 de novembre de 2008 |url= http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117772 | consulta=6 novembre 2012}}</ref> fou un [[historiador]] i [[Escriptor (literatura)|escriptor]] [[Catalunya|català]]. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del [[Pen Club Català]]; membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i col·laborador del Centre d'Història Contemporània de la [[Generalitat de Catalunya]]. |
'''Joan Creixell''' ([[Barcelona]], [[31 de juliol]] [[1946]] — [[Barcelona]], [[25 de desembre]] de [[1994]])<ref>{{ref-web|cognom=Renyer |nom=Jaume |títol=Joan Crexell, en la memòria |obra=Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat |lloc= | editor= |data=25 de novembre de 2008 |url= http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117772 | consulta=6 novembre 2012}}</ref> fou un [[historiador]] i [[Escriptor (literatura)|escriptor]] [[Catalunya|català]]. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del [[Pen Club Català]]; membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i col·laborador del Centre d'Història Contemporània de la [[Generalitat de Catalunya]]. |
||
Revisió del 17:47, 3 gen 2018
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 juliol 1946 Barcelona |
Mort | 25 desembre 1994 (48 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | historiador |
Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1976–1980) |
Joan Creixell (Barcelona, 31 de juliol 1946 — Barcelona, 25 de desembre de 1994)[1] fou un historiador i escriptor català. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del Pen Club Català; membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans i col·laborador del Centre d'Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.
Del 1972 al 1976 col·laborà amb el Servei d'Informació Català (SIC) de Miquel Sellarès i Perelló i va fer tasca editorial per a l'Assemblea de Catalunya, raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de Convergència Democràtica de Catalunya, però l'abandonà per discrepàncies amb Jordi Pujol. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la Convenció per la Independència Nacional, de la que en fou president fins al 1991.
Va ser un important divulgador d'història contemporània catalana, preferentment de temàtica nacionalista i independentista.
Obres
- Premsa catalana clandestina, 1970-1977, Edicions Crit, 1977
- Poesia patriòtica catalana sota la Dictadura de Primo de Rivera, edició de l'autor, 1977
- La fi del cagaelàstics. Poesia política anònima, 1939-1979, Edicions de la Magrana, 1980
- Els fets del Palau i el Consell de guerra a Jordi Pujol, Edicions de la Magrana, 1982
- Si és boig, que el tanquin! Poesia popular anònima, 1977-1982, amb col·laboració de Pere Quart, Editorial El Llamp, 1983
- Origen de la bandera independentista. Barcelona: El Llamp, 1984 (La Rella). ISBN 8486066352.
- El Monument a Rafael Casanova. Barcelona: El Llamp, 1985 (La Rella). ISBN 8486066492.
- La Caputxinada. Barcelona: Edicions 62, 1987 (Llibres a l'abast; 223). ISBN 8429725520.
- Premsa catalana clandestina i d'exili : 1917-1938. Barcelona: El Llamp, 1987 (La Rella). ISBN 8477810133.
- El Complot de Garraf. [Barcelona]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988 (Biblioteca Serra d'Or; 79). ISBN 8472029824.
- La bandera dels catalans d'Amèrica, edició de l'autor, 1993.
Referències
- ↑ Renyer, Jaume. «Joan Crexell, en la memòria». Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat, 25-11-2008. [Consulta: 6 novembre 2012].