Isaki Lacuesta: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Conflicte d'interessos|data= |
{{Conflicte d'interessos|data=2017}}{{Currículum|data=febrer de 2017}}{{Infotaula director de cinema |
||
| tipus_infotaula = director de cinema |
| tipus_infotaula = director de cinema |
||
| nom = Isaki Lacuesta |
| nom = Isaki Lacuesta |
Revisió del 17:14, 4 gen 2018
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Isaki Lacuesta | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1975 Girona, Catalunya |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Universitat Pompeu Fabra Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista, crític |
Ocupador | Universitat Pompeu Fabra Universitat Autònoma de Barcelona |
Participà en | |
Tabakalera | |
Família | |
Parella | Isa Campo |
Premis
| |
Lloc web | http://www.latermitafilms.com/es/ |
Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és un director de cinema i guionista gironí que en la seva producció engloba tant el documental com la ficció o les videoinstalacions. Compagina el cinema amb la docència.
Obres
Llargmetratges
- 2016 La propera pell
Un adolescent desaparegut torna després de vuit anys, quan tots el donaven per mort, i s'incorpora a la vida familiar marcada pel misteri de la seva desaparició. Poc a poc sorgirà el dubte de si realment es tracta del nen desaparegut o d'un impostor.
- 2015 Murieron por encima de sus posibilidades
Cinc ciutadans normals i corrents, d’un país estranyament semblant al nostre, veuen destrossades les seves vides per la crisi econòmica. Sense res a perdre, elaboren un pla esbojarrat per salvar l’economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.
- 2011 Los pasos dobles, Concha de oro al Festival Internacional de Cine de San Sebastián.
La millor manera de fugir dels teus perseguidors sense deixar rastre és caminar cap enrere, sobre les teves pròpies petjades. Això creia François Augiéras, que va cobrir amb pintures un búnquer militar al desert, i després el va deixar enfonsar-se dins la sorra perquè ningú el trobés fins al segle XXI. Però qui és Augiéras? Legionari, pintor, escriptor, pistoler, sant, lladre, diable o una barreja de tot?
- 2011 El quadern de fang
Fa més de vint anys que el pintor Miquel Barceló viu llargues temporades a l’Àfrica. Allà va aprendre a pintar entre termites i escorpins abans que la calor sequi la pintura i el vent arrastri les teles. Al cim del penya-segat de Bandigara, Barceló representa juntament amb el coreògraf Josef Nadj la performance Paso Doble i ens descobreix per primera vegada els secrets del seu taller africà. L’arribada de l’equip de la pel·lícula revolucionarà el poblet de Gogolí (Mali) i despertarà la curiositat dels seus habitants.
- 2010 La noche que no acaba
Com molts actors, Ava Gardner odiava veure les seves pel·lícules. Deia que la dona de la pantalla no era ella. Però totes les pel·lícules expliquen dos relats: l’argument i la història dels cossos filmats. Aquesta pel·lícula explica el que va passar entre dues imatges: un primer pla de Pandora i un primer pla d’Harén, el primer i l’últim que Ava va rodar a Espanya. Segurament, Ava pensaria que cap d’aquelles dues dones s’assemblava a ella.
- 2009 Los condenados
Martín, un antic militant que porta més de trenta anys exiliat a Espanya, rep una trucada d’un antic camarada, Raúl, que li demana que torni. L’objectiu és ajudar-lo en les feines d’excavació que Raúl ha iniciat a la selva, amb les quals intenta trobar les restes d’un company dels dos, Ezequiel, desaparegut després d’una refrega contra els militars. L’excavació organitzada per Raúl és clandestina, d’esquenes al govern, per poder fer les coses “a la seva manera”.
- 2006 La leyenda del tiempo
Retrata la història d’Isra, el nen gitano que, després de la mort del seu pare, mai més podrà cantar tot i pertànyer a una tradició de cantaores i que viu somniant en poder viatjar algun dia lluny de l’illa on va néixer, i la de Makiko, que viatja fins l’illa per tractar d’assimilar una tradició i una forma d’entendre les vides alienes, i amb les quals espera poder afrontar les emocions inexpressables que li desperta la malaltia del seu pare. Dos personatges que, encara que no ho saben, estan en ple trànsit, a punt de convertir-se en altres persones.
- 2002: Cravan vs Cravan
El 1918, el poeta i boxejador Arthur Cravan desapareix al golf de Mèxic sense deixar rastre. En l’actualitat, un altre boxejador i artista, el director de cinema Frank Nicotra, inicia una investigació que el portarà rere els misteriosos passos de Cravan des de Suïssa fins a Mèxic, passant per París, Londres i Barcelona (on va disputar un llegendari combat contra el campió del món dels pesos pesats Jack Johnson a la Plaça Monumental).
Guions
- 2008 Garbo, l'espia, en col·laboració amb María Hervera i Edmond Roch. Gaudí al millor guió.
Després d’una sèrie d’aventures, Pujol és localitzat per la Intel·ligència Britànica, que el converteix en agent doble. Nom en clau: Garbo. Des de Londres, fa creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia no és res més que una estratègia d’engany, ja que el vertader desembarcament serà al Pas de Calais.
Videoinstal·lacions
- Aftermath. 2016. Architecture beyond architects. Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia d'arquitectura.
- Mur/Murs. 2015. Instal·lació per a 14 projectors i pantalles verticals de paper vegetal. Dedicat a RCR Arquitectes. Centre d'Arts Santa Mònica, Barcelona.
- Los muros invisibles. 2015. Instal·lació per a 4 projectors i 4 pantalles, sobre els espais creats per RCR Arquitectes. Centre d'Arts Santa Mònica, Barcelona.
- De cos present. 2012. Instal·lació per a set pantalles verticals. Exposició "Arts del moviment", Centre d'Arts Santa Mònica, Barcelona.
- El retablo de las adivinaciones. 2010. Instal·lació interactiva per a 4 projectors i 4 pantalles. Bòlit, Centre d'Art Contemporani, Girona.
- Las leyes de la gravedad. 2010-2012. Film instal·lació. Exposició "Arts del Moviment", Centre d'Arts Santa Mònica, Barcelona. Coreografia y dansa: Constanza Brncic. Pocs dies abans de donar a llum, Constanza Brncic interpreta la seva coreografia "Dona embarassada amb full en blanc". Una composició mutant, que Constanza va adaptar lleugerament als canvis del seu cos.
- Mullada llum. 2010. Autors: Isa Campo i Isaki Lacuesta. Bòlit, Centre d'Art Contemporani, Girona.
- Serie "Lugares que no existen. Google Earth 1.0". 2009. Isa Campo i Isaki Lacuesta. Producció Can Xalant i Fundació Suñol. Aquest projecte confronta la mirada hiperrealista i suposadament objectiva de Google Earth, amb el punt de vista realista (i tanmateix subjectiu) d'imatges arran de terra d'aquests llocs que malgrat tot existeixen.
- Los cuerpos translúcidos. 2008. Peça creada dins el marc de l'exposició Miradas al Límite al Museu d'Art Contemporani de Vitoria (Artium).
- Luz azul. 2008. Isa Campo i Isaki Lacuesta. Centre-Museu Basc d'Art Contemporani de Vitoria (Artium). Luz azul sorgeix d'imaginar què passaria si els vitralls gòtics es baixessin arran de terra i es tornessin transitables, com les nostres portes i finestres quotidianes.
- Traços/Traces. 2007. Instal·lació per a 4 pantalles. Fira del Llibre de Frankfurt (CCCB). Isaki Lacuesta col·labora amb artistes de diferents disciplines ––pintors, ballarins, actors, cantants o escriptors–– per realitzar el retrat dels gestos dels artistes, convidats a interaccionar, des de les seves pròpies disciplines, amb el llenguatge cinematogràfic.
Col·laboracions en llibres col·lectius
- 2011 Derivas sensoriales Amb David Picó, Miguel Morey, Llorenç Torrado i Víctor Nubla (Biblioteca para misántropos).
- 2010 Lur, tierra, Earth La Alhóndiga (Bilbao).
- 2008 Las voces visibles article sobre India song i Son nom de Vénice dans Calcutta desert de Marguerite Duras a Elegías íntimas. Instantànies de cineastes. Hilario J. Rodríguez (editor). Madrid: Documenta Madrid, Festival Internacional de documentals de Madrid- Ocho y Medio, 2008.
- 2007 Las variaciones Marker a AA.VV. "HeterodoxiaS" (SIC). Punt de vista Festival Internacional de cine de Navarra 2007
- 2006 Il maestro del caso, a AA.VV Joaquim Jordà Ed. Nuria Vidal. Museo Nazionale del Cinema. Torino 2006
- 2006 L'escriptura del cinema en present a AA.VV. "L'escriptura i el llibre en l'era digital" Krtu, Barcelona 2006
- 2001 Una apuesta contra Joaquim Jordà a J.M. García Ferrer i Marí Rom, "Joaquim Jordà, Enginyers Industrials de Catalunya". Barcelona 2001
Enllaços externs
- http://www.latermitafilms.com/es/, web oficial de la productora La Termita Films.
- La pel·lícula no s'ha de consumir, s'ha de consumar, com l'amor, entrevista al Diari de Girona
- "Garbo el espía que salvó el mundo", Febrer 2011.
- "Isaki Lacuesta, en busca de los rastros perdidos", Barcelona Metrópolis, estiu 2009.
- Isaki Lacuesta a Internet Movie Database (anglès)
- Isaki Lacuesta a TCM Movie Database (anglès)
- Isaki Lacuesta a Allmovie (anglès)
- Plantilla:Yahoomovies person