Salobreña: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 47: | Línia 47: | ||
El nucli principal de població, està enclavat en una roca coronada per un castell [[sarraí|àrab]]. En el seu terme municipal desemboca el [[riu Guadalfeo]]. |
El nucli principal de població, està enclavat en una roca coronada per un castell [[sarraí|àrab]]. En el seu terme municipal desemboca el [[riu Guadalfeo]]. |
||
== Llocs d'interès == |
|||
=== El castell àrab === |
|||
Tot i que la distribució correspon a la construcció que es va aixecar en època [[nassarita]], el castell àrab és el resultat de l'aportació de l'arquitectura musulmana i cristiana des del segle X. Hi ha tres recintes: l'interior es correspon en la seva disposició amb l'antic Alcàsser nassarita, els altres dos, amb una funció defensiva, són una ampliació castellana de finals del segle XV.<ref name="itinerari">{{ref-web|url=http://turismosalobrena.com/es/casco-antiguo/|consulta=7 gener 2018|títol=ITINERARIO POR EL CASCO ANTIGUO|editor=Ajuntament de Salobreña}}</ref> |
|||
=== La església mudèjar del Rosari === |
|||
D'estil [[mudèjar]] (s. XVI), l'església es va edificar sobre una mesquita musulmana. La coberta primitiva estava constituïda per un [[enteixinat]] de fusta que es va cremar en 1821. Llavors el seu interior va ser revestit i restaurat. La [[capçalera] dedicada a l'Altar Major, té accés a la torre i a la sagristia. Sobre els peus se situa el [[Cor (arquitectura)|cor]] sobreelevat i sostingut per una senzilla carcassa de bigues de fusta. Sobresurt la seva porta lateral, amb decorat de taulelleria i la torre, esvelta i rematada amb [[merlet]]s esglaonats típicament mudèjars. De la imatgeria podem destacar la imatge de la Mare de Déu del Rosari, (s. XVI). La plaça de l'Església va ser cementiri cristià fins 1789.<ref name="itinerari" /> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 21:38, 7 gen 2018
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Andalusia | |||||
.svg){kind=small} Granada | |||||
| Comarca | Costa Granadina | ||||
| Capital | Salobreña  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 12.562 (2023) (359,84 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 34,91 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 95 | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 18680 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 18173 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ayto-salobrena.es | ||||
.svg)
.svg)
Salobreña és un municipi de la província de Granada, situat en la costa, a la vora del Mediterrani, entre les localitats de Motril i Almuñécar. Pertany a la comarca de la Costa Granadina. El componen 4 nuclis de població: Lobres, La Caleta, La Guàrdia i Salobreña.
El nucli principal de població, està enclavat en una roca coronada per un castell àrab. En el seu terme municipal desemboca el riu Guadalfeo.
Llocs d'interès
El castell àrab
Tot i que la distribució correspon a la construcció que es va aixecar en època nassarita, el castell àrab és el resultat de l'aportació de l'arquitectura musulmana i cristiana des del segle X. Hi ha tres recintes: l'interior es correspon en la seva disposició amb l'antic Alcàsser nassarita, els altres dos, amb una funció defensiva, són una ampliació castellana de finals del segle XV.[1]
La església mudèjar del Rosari
D'estil mudèjar (s. XVI), l'església es va edificar sobre una mesquita musulmana. La coberta primitiva estava constituïda per un enteixinat de fusta que es va cremar en 1821. Llavors el seu interior va ser revestit i restaurat. La [[capçalera] dedicada a l'Altar Major, té accés a la torre i a la sagristia. Sobre els peus se situa el cor sobreelevat i sostingut per una senzilla carcassa de bigues de fusta. Sobresurt la seva porta lateral, amb decorat de taulelleria i la torre, esvelta i rematada amb merlets esglaonats típicament mudèjars. De la imatgeria podem destacar la imatge de la Mare de Déu del Rosari, (s. XVI). La plaça de l'Església va ser cementiri cristià fins 1789.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salobreña |
- ↑ 1,0 1,1 «ITINERARIO POR EL CASCO ANTIGUO». Ajuntament de Salobreña. [Consulta: 7 gener 2018].
