Órgiva: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 58: Línia 58:
'''Parròquia de Nostra Senyora de l'Expectació''': Aquesta Església parroquial, amb el retoc realitzat en 1762, conserva la seva estructura primitiva. Els àrabs van tenir en aquest mateix solar la primera mesquita de la comarca de Rio grande.
'''Parròquia de Nostra Senyora de l'Expectació''': Aquesta Església parroquial, amb el retoc realitzat en 1762, conserva la seva estructura primitiva. Els àrabs van tenir en aquest mateix solar la primera mesquita de la comarca de Rio grande.


Al [[cambril]] de l'Altar Major es troba el Santíssim Crist de l'Expiració. És una talla de 1599, i s'atribueix a l'escola de [[Juan Martínez Montañés]], encara que va ser tallada a Granada per artistes desconeguts. La parròquia compta també amb altres obres de mèrit.<ref>{{ref-web|url=http://www.ayuntamientodeorgiva.es/que-ver/|consulta=9 gener 2018|títol=Lugares de interés turístico|editor=Ajuntament d'Órgiva|llengua=castellà}}</ref>
Al [[cambril]] de l'Altar Major es troba el Santíssim Crist de l'Expiració. És una talla de 1599, i s'atribueix a l'escola de [[Juan Martínez Montañés]], encara que va ser tallada a Granada per artistes desconeguts. La parròquia compta també amb altres obres de mèrit.<ref name="llocs">{{ref-web|url=http://www.ayuntamientodeorgiva.es/que-ver/|consulta=9 gener 2018|títol=Lugares de interés turístico|editor=Ajuntament d'Órgiva|llengua=castellà}}</ref>
[[Fitxer:Casa-palacio de los condes de Sastago-Orgiva (1).jpg|miniatura|esquerra|Casa palau dels comptes de Sástago]]
[[Fitxer:Casa-palacio de los condes de Sastago-Orgiva (1).jpg|miniatura|esquerra|Casa palau dels comptes de Sástago]]
'''Casa palau dels Comtes de Sástago''': Data dels segles XVI-XVII i és l'actual seu de l'ajuntament. Destaca per la seva arquitectura d'influència àrab, poc habitual en l'època. D'aquesta primera època es conserva especialment la [[torrassa]], rematada per 26 [[merlet]]s.
'''Casa palau dels Comtes de Sástago''': Data dels segles XVI-XVII i és l'actual seu de l'ajuntament. Destaca per la seva arquitectura d'influència àrab, poc habitual en l'època. D'aquesta primera època es conserva especialment la [[torrassa]], rematada per 26 [[merlet]]s.


La construcció reuneix diferents estils arquitectònics. La part àrab conserva la torrassa de pedra, la cristiana destaca fonamentalment per l'ús del maó. Al segle XIX es va afegir una teulada a la torrassa per aprofitar-la com assecador de blat de moro. Ja en època recent s'ha realitzat una restauració que ha permès afegir tota una secció nova a l'edifici, així com el seu aprofitament com a espai públic.
La construcció reuneix diferents estils arquitectònics. La part àrab conserva la torrassa de pedra, la cristiana destaca fonamentalment per l'ús del maó. Al segle XIX es va afegir una teulada a la torrassa per aprofitar-la com assecador de blat de moro. Ja en època recent s'ha realitzat una restauració que ha permès afegir tota una secció nova a l'edifici, així com el seu aprofitament com a espai públic.<ref name="llocs" />


'''Ermita de Sant Sebastià''': Conta la tradició que abans d'edificar l'Ermita de Sant Sebastià, patró de Órgiva, existia una fortalesa visigoda situada a la cúspide d'una suau turó. Després de la destrucció al llarg dels segles d'aquest reducte visigot, en 1589 es van obrir els fonaments de l'ermita sobre el solar del vell castell, d'una sola nau, de forma octogonal, ocupa una extensió de 130 m^2. No presenta un estil determinat. L'altar principal acull la imatge de Sant Sebastià.
'''Ermita de Sant Sebastià''': Conta la tradició que abans d'edificar l'Ermita de Sant Sebastià, patró de Órgiva, existia una fortalesa visigoda situada a la cúspide d'una suau turó. Després de la destrucció al llarg dels segles d'aquest reducte visigot, en 1589 es van obrir els fonaments de l'ermita sobre el solar del vell castell, d'una sola nau, de forma octogonal, ocupa una extensió de 130 m^2. No presenta un estil determinat. L'altar principal acull la imatge de Sant Sebastià.<ref name="llocs" />




Revisió del 22:00, 9 gen 2018

Plantilla:Infotaula geografia políticaÓrgiva
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 54′ 01″ N, 3° 25′ 26″ O / 36.900277777778°N,3.4238888888889°O / 36.900277777778; -3.4238888888889
Andalusia
Bandera de la província de Granada Granada
ComarcaAlpujarra Granadina
Capital de
CapitalÓrgiva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.709 (2023) Modifica el valor a Wikidata (42,6 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà
Geografia
Part de
Superfície134 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud450
Limita amb
Lanjarón
Polopos
Rubite
Lújar
Vélez de Benaudalla
Torvizcón
Pampaneira
La Taha
Cáñar
Carataunas
El Pinar Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Sebastià màrtir Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRaúl Orellana Bertinelli Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal18400
Fus horari
Codi INE18147 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webayuntamientodeorgiva.es Modifica el valor a Wikidata

Órgiva és un municipi andalús situat en la part suroccidental de la Alpujarra Granadina (província de Granada). A pesar de tenir poc més de 5.000 habitants, és el municipi més poblat de tota la comarca. Limita amb els municipis de Cáñar, Carataunas, Pampaneira, La Taha, Torvizcón, Rubite, Lújar, Vélez de Benaudalla, El Pinar i Lanjarón. Els antics municipis de Bayacas i d'Alcázar, incloent-hi als nuclis de Fregenite, Oloraves i Bargís estan integrats a Órgiva.

Història

Órgiva ha estat identificada com la colònia grega d'"Exoche", esmentada pel geògraf Ptolemeu, si bé és cert que les primeres referències escrites d'aquesta vila apareixen en els escrits d'Al-Idrisi (segle XII) amb el nom de "Hisn Orgiva" com castell de la cora d'Elvira.

Durant el regnat nazarí va prendre el nom d'Albastch, que significa «pla», i durant diversos segles la hi va dir "Albacete de Órgiva". En 1492 va ser cedida pels Reis Catòlics a Boabdil com a lloc de retir, després va passar a ésser domini del Gran Capità i finalment va passar pels Senyorius del duc de Sesa, els Còrdova i Ayala, el marquès de Balençuela i dels comtes de Sástago. Per disposició de la reina Isabel II és cap de partit des de 1839.

Cultura

En aquesta localitat existeix una important comunitat hippie, formada en la seva majoria per britànics, alemanys, holandesos, suecs, francesos i altres europeus que resideixen a Órgiva durant tot l'any, però incloent també un contingent d'espanyols. Aquesta comunitat acostumava a celebrar en primavera la Festa del Drac (Dragon Hippy Festival en anglès), on assistien milers de persones, però en 2003 va quedar definitivament suspesa després que l'ajuntament del poble decretés la seva prohibició per les molèsties que causava als veïns de la localitat.

Llocs d'interès

Parròquia de Nostra Senyora de l'Expectació

Parròquia de Nostra Senyora de l'Expectació: Aquesta Església parroquial, amb el retoc realitzat en 1762, conserva la seva estructura primitiva. Els àrabs van tenir en aquest mateix solar la primera mesquita de la comarca de Rio grande.

Al cambril de l'Altar Major es troba el Santíssim Crist de l'Expiració. És una talla de 1599, i s'atribueix a l'escola de Juan Martínez Montañés, encara que va ser tallada a Granada per artistes desconeguts. La parròquia compta també amb altres obres de mèrit.[1]

Casa palau dels comptes de Sástago

Casa palau dels Comtes de Sástago: Data dels segles XVI-XVII i és l'actual seu de l'ajuntament. Destaca per la seva arquitectura d'influència àrab, poc habitual en l'època. D'aquesta primera època es conserva especialment la torrassa, rematada per 26 merlets.

La construcció reuneix diferents estils arquitectònics. La part àrab conserva la torrassa de pedra, la cristiana destaca fonamentalment per l'ús del maó. Al segle XIX es va afegir una teulada a la torrassa per aprofitar-la com assecador de blat de moro. Ja en època recent s'ha realitzat una restauració que ha permès afegir tota una secció nova a l'edifici, així com el seu aprofitament com a espai públic.[1]

Ermita de Sant Sebastià: Conta la tradició que abans d'edificar l'Ermita de Sant Sebastià, patró de Órgiva, existia una fortalesa visigoda situada a la cúspide d'una suau turó. Després de la destrucció al llarg dels segles d'aquest reducte visigot, en 1589 es van obrir els fonaments de l'ermita sobre el solar del vell castell, d'una sola nau, de forma octogonal, ocupa una extensió de 130 m^2. No presenta un estil determinat. L'altar principal acull la imatge de Sant Sebastià.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lugares de interés turístico» (en castellà). Ajuntament d'Órgiva. [Consulta: 9 gener 2018].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Órgiva
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Órgiva&oldid=19449055»