Diferència entre revisions de la pàgina «Pols còsmica»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
tipo
m
m (tipo)
La pols còsmica pot ser detectada per mètodes indirectes, utilitzant les propietats de [[radiació electromagnètica]] que emet la mateixa pols còsmica.
 
La pols còsmica també es pot detectar directament utilitzant una varietat de mètodes i llocs de recollida. A la Terra, en general, cauen una mitjana de 40 [[tones]] diàries de material extraterrestre.<ref>{{ref-llibre|cognom=Leinert |nom =C.|cognom2= Grün |nom2=Eberhard|capítolcoautors=R. Schwenn & E. Marsch (eds.)|capítol=Interplanetary Dust|títol ==Physics and Chemistry in Space |coautors url=|edició=|llengua=R. Schwenn &E. Marsch (eds.)|data=1990|editorial =Springer-Verlag|lloc=|pàgines=204--275|isbn=}}</ref>
A la Terra es poden recollir mostres de pols còsmica utilitzant plaques col·lectores sota les ales dels planejadors [[Estratosfera|estratosfèrics]] de la [[NASA]], en els gels perpetus de la Terra ([[Groenlàndia]] i [[Antàrtida]]) i en els sediments d'aigües profundes. [[Don Brownlee]] de la Universitat de Washington a [[Seattle]] constata de manera fidedigna la naturalesa extraterrestre de partícules de pols recollides en la [[dècada del 1970]]. Una altra font és la dels [[meteorit]]s, que contenen pols d'estrelles. Els grans de pols d'estrelles són sòlides peces refractàries d'estrelles pre-solars. Són reconeguts per les seves composicions [[Isòtop|isotòpiques]] extremes, que només poden ser composicions isotòpiques en els estels evolucionats, abans de qualsevol barreja amb el medi interestel·lar. Un cop abandonen l'estrella es refreden i condensen.
 
 
== Pols d'estrelles ==
Els grans de '''pols d'estrelles''' es troben en els meteorits i s'extreuen en els laboratoris terrestres. Els anomenats condrites carbònics són reserves especialment fèrtils en pols d'estrelles. Cada gra de pols d'estrella es va crear abans que la Terra es formés. Els meteorits han conservat els grans de pols d'estrella tal com era abans de ser pols interestel·lar, pel que des d'aleshores '''pols d'estrella''' és un [[terme científic]]. No només és un terme poètic, es refereix als grans de pols refractari que es van condensar a partir del refredament de gasos expulsats en els primers moments de la formació d'estrelles. Molts tipus diferents de pols d'estrelles han estat identificats segons les mostres de laboratori per la composició isotòpica molt inusual dels elements químics que componen cada gra de pols d'estrelles. Molts aspectes nous de la nucleosíntesis s'han descobert de les relacions isotòpiques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Clayton|nom=D. D.|cognom2=Nittler|nom2=L. R.|títol=Astrophysics with Presolar Stardust|publicació=Annual Review of Astronomy and Astrophysics|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2004ARA&A..42...39C|volum=42|exemplar=1|any=2004|data=|pàgines=39–78|bibcode=2004ARA&A..42...39C|doi=10.1146/annurev.astro.42.053102.134022}}</ref>
 
.<ref>{{ref-publicació|nom ==D. D. |cognom=Clayton |nom2=L. R. |cognom2=Nittler|títol=Astrophysics with Presolar Stardust|publicació=Annual Review of Astronomy and Astrophysics|volum=42|any=2004|exemplar=1|pàgines=39–78|doi=10.1146/annurev.astro.42.053102.134022|bibcode=2004ARA&A..42...39C|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2004ARA&A..42...39C}}</ref>
Una propietat important de la pols d'estrelles és la [[duresa]] i [[resistència mecànica|resistència]] a l'alta temperatura de la naturalesa dels grans. Destacats són el [[carbur de silici]], [[grafit (mineral)|grafit]], [[òxid d'alumini]], [[alumini]] [[espinel·la]], entre d'altres, que es condensen a alta temperatura d'un gas de refrigeració, com ara els [[vents estel·lars]] o en la [[pressió|descompressió]] a l'interior d'una supernova. Són molt diferents dels sòlids formats a baixa temperatura en el medi interestel·lar. Això també suggereix que la pols d'estrelles es condensa a partir dels gasos d'estrelles individuals abans que els isòtops puguin ser diluïts per la barreja amb el medi interestel·lar. Aquests isòtops permeten conèixer l'origen de les estrelles.
 
La pols còsmic està fet de grans de pols i els agregats de grans de pols. Aquestes partícules són de forma irregular amb una porositat que va des de suau a compacta. La composició, mida i altres propietats depèn del lloc on es troba la pols. Una anàlisi de la composició d'una partícula de pols pot revelar molt sobre el seu origen. Per exemple, els grans en els núvols densos han adquirit un mantell de gel i de mitjana són més grans que les partícules de pols en el medi interestel·lar difús. Partícules de pols interplanetari (PPI) són generalment més grans encara.
 
La major part de l'afluència de material extraterrestre que cau sobre la Terra està dominada pels meteorits amb diàmetres en el rang de 50 a 500 micròmetres, d'una [[densitat]] mitjana de 2.0 g/cm³ (amb porositat de 40%). Les densitats de la majoria dels desplaçats interns capturats a l'estratosfera de la Terra tenen un rang entre 1 i 3 g/cm³, amb una mitjana de densitat d'aproximadament 2,0 g/cm³.<ref>{{ref-publicació|autor=Love S. G., Joswiak D. J., and Brownlee D. E.|títol=Densities of stratospheric micrometeorites|publicació=Icarus|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0019103584711420|any=1992|volum=111|exemplar=1|pàgines=227–236|doi=10.1006/icar.1994.1142|bibcode= 1994Icar..111..227L}}</ref>
<ref>{{ref-publicació|autor=Love S. G., Joswiak D. J., and Brownlee D. E.|títol=Densities of stratospheric micrometeorites|publicació=Icarus|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0019103584711420|any=1992|volum=111|exemplar=1|pàgines=227–236|doi=10.1006/icar.1994.1142|bibcode= 1994Icar..111..227L}}</ref>
 
Altres propietats específiques de la pols:
96.261

modificacions

Menú de navegació