Josep Maria de Porcioles i Colomer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
m Suprimida Categoria:Franquistes catalans usant HotCat
Línia 74: Línia 74:
[[Categoria:Alcaldes franquistes de Barcelona]]
[[Categoria:Alcaldes franquistes de Barcelona]]
[[Categoria:Amerencs]]
[[Categoria:Amerencs]]
[[Categoria:Franquistes catalans]]
[[Categoria:Notaris catalans]]
[[Categoria:Notaris catalans]]
[[Categoria:Presidents de la Diputació de Lleida]]
[[Categoria:Presidents de la Diputació de Lleida]]

Revisió del 15:52, 14 gen 2018

Infotaula de personaJosep Maria de Porcioles i Colomer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 de juliol de 1904
Amer, la Selva
Mort3 de setembre de 1993(1993-09-03) (als 89 anys)
Vilassar de Dalt, el Maresme
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Aturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata)
  Alcalde de Barcelona
1957 – 1973
  President de la Diputació de Lleida
1940 – 1943
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista, notari i polític
Membre de
Premis

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català. Ha estat l'alcalde de Barcelona que més temps ocupà aquest càrrec, durant el règim franquista.

Biografia

Fill de Joan de Porcioles i Gispert, de Crespià, i Narcisa Colomer Gou de Banyoles.[1] Es doctorà en Dret a Barcelona. En la seva joventut fou simpatitzant de la Lliga Catalana. El juliol del 1936 abandonà Espanya i no retornà fins després de la Guerra. Durant el règim franquista fou director general de registres i del notariat i després president de la Diputació de Lleida. Fou jutge d'apel·lacions d'Andorra. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins al 1973. Va aconseguir una carta municipal (1960) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. Hom el va fer responsable de la desaparició de la Casa Trinxet de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística",[2] a mans de la constructora Núñez i Navarro, però aquesta ho nega.[3]

L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.[4] L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destitució, el 1973.

El 1983, durant l'alcaldia de Pasqual Maragall, li fou concedida la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (cal no oblidar que Maragall havia estat alt funcionari de l'ajuntament durant l'etapa Porcioles). Entre els seus èxits, el mateix Porcioles s'ufanava de la influència que havia tingut en aconseguir que s'aprovés la Compilació del dret civil especial de Catalunya el 1960.

Durant el seu funeral oficiat a Barcelona fou homenatjat, entre altres autoritats, pel llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall com una figura catalanista, cosa que comportà diverses crítiques.[5][6]

Llegat

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Maria de Porcioles al llarg de la seva trajectòria. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional com a jurista, relacionada amb la notaria de Balaguer, amb la Direcció General de Registres i Notariat, amb l'exercici com a jutge d'apel·lació d'Andorra i amb la notaria de Barcelona (inclou correspondència, estudis jurídics, discursos, etc.). Destaca també la documentació derivada de la seva activitat política, social i acadèmica relacionada amb la Diputació Provincial de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Ajuntament de Barcelona, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (la correspondència, les memòries, els dossiers temàtics, els reculls de premsa, els discursos, etc. són les tipologies documentals més interessants d'aquest apartat). Cal assenyalar l'interès de la correspondència rebuda procedent de nombroses entitats socials i culturals així com la procedent de destacades personalitats de l'àmbit polític i cultural del moment. I finalment, l'obra creativa, la documentació personal i familiar, els escrits sobre el productor del fons, i la biblioteca i hemeroteca que conserva el fons constituïda per una col·lecció de monografies sobre Barcelona, a més de diverses obres de caràcter jurídic.[7]

Abecedari Porcioles

El 28 de setembre de 2004 TV3 va emetre el documental Abecedari Porcioles, sobre l'exalcalde franquista de Barcelona, obra dels periodistes Dolors Genovès[8] i Ramon Millà.[9] El documental inclou les diverses reflexions que s'han fet durant tres dècades i, alhora, planteja una mirada més distant sobre la figura i l'obra de l'alcalde.[10]

Referències

  1. Joan Anton Abellan «Joan de Porcioles Gispert, notari i poeta crespianenc». Els Colors del Pla de l'Estany, setembre 2017, pàg. 32.
  2. «La casa Trinxet, derribada». La Vanguardia, 18-03-2012. [Consulta: 14 maig 2016].
  3. «Núñez i Navarro aclara que no derribó la casa Trinxet». La Vanguardia, 20-03-2012. [Consulta: 8 maig 2016].
  4. Alibés, Josep M. ... [et al.]. La Barcelona de Porcioles. 2a ed. Barcelona: Laia, 1975. ISBN 8472228657. 
  5. Vázquez Montalbán, Manuel. «La limpieza étnica de los señoritos». El País, 14-09-1993. [Consulta: 20 abril 2009].
  6. Trallero, Manuel. «San Porcioles». La Vanguardia, 11-10-2004. [Consulta: 20 abril 2009].
  7. «Porcioles». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
  8. Busquets, Gemma. ««P» de Porcioles». Vilaweb, 29-09-2004. [Consulta: 14 maig 2016].
  9. Abecedari Porcioles, tv3.cat
  10. Abecedari Porcioles, Llibres.cat, Vernal Media / Enciclopèdia Catalana

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Maria Simarro i Puig
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1957–- 1973
Succeït per:
Enric Massó i Vázquez
Precedit per:
Conrado Cortada Barri
President de la Diputació de Lleida
Província de Lleida

1940–- 1943
Succeït per:
Adolfo Serra Castells