Roure pènol: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
|||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
==Distribució== |
==Distribució== |
||
Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de [[Galícia]] als [[Urals]]. A [[Catalunya]] es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en [[sòl|sòls]] humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'[[Olot]] i a la [[Vall d'Aran]],<ref>{{cita masclans ab}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Quercus+robur+subsp.+robur|títol = Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta = 29-2-2016|llengua = Català|editor =|data =}}</ref> on forma [[roureda|rouredes]] (la [[roureda de roure pènol]] és l'[[associació vegetal|associació]] ''Isopyro-Quercetum roboris''),<ref>{{cita folch}}</ref> si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'[[agricultura]], de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. També creix en petits rodals al |
Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de [[Galícia]] als [[Urals]]. A [[Catalunya]] es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en [[sòl|sòls]] humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'[[Olot]] i a la [[Vall d'Aran]],<ref>{{cita masclans ab}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Quercus+robur+subsp.+robur|títol = Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta = 29-2-2016|llengua = Català|editor =|data =}}</ref> on forma [[roureda|rouredes]] (la [[roureda de roure pènol]] és l'[[associació vegetal|associació]] ''Isopyro-Quercetum roboris''),<ref>{{cita folch}}</ref> si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'[[agricultura]], de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. També creix en petits rodals al Ripollès, a la vora del riu Ter, al Collsacabra a Osona, i a la comarca de la Selva. Manca a les [[Illes Balears|Illes]] i al [[País Valencià]]. |
||
== Rouredes destacables == |
== Rouredes destacables == |
||
Revisió del 00:38, 15 gen 2018
Quercus robur  | |
|---|---|
 Roure pènol (Quercus robur) | |
| Dades | |
| Font de | gla i fusta de roure |
| Longevitat màxima | 930 anys |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63532 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus robur L. |
| Distribució | |
 | |
El roure pènol (Quercus robur)[1] és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m.[2] És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perquè forma grans boscos de manera natural, als Països Catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és conseqüència del fet que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.
Descripció
El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.
Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pèls).
Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes d'1 a 3 cm. Floreix cap al mes de maig.
Els fruits són glans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.
Distribució
Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran,[3][4] on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris),[5] si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. També creix en petits rodals al Ripollès, a la vora del riu Ter, al Collsacabra a Osona, i a la comarca de la Selva. Manca a les Illes i al País Valencià.
Rouredes destacables
- El Pla de Baix i Batet (Garrotxa)
- L'arbre de Guernica és un roure.
Sinonímia
- cuneifolia Vuk. 1833
- fastigiata Lam.1785
- filicifolia A.DC 1864
- foemina Mill. 1768
- fructipendula Schrank 1789
- germanica Lasch 1857
- haas Kotschy 1858
- hispanica Willk. 1852
- laciniata Lodd. 1836
- lanuginosa Beck 1890 nom. illeg.
- longaeva Salisb. 1792 nom. illeg.
- oxylepis Vuk. 1883
- pedunculata Ehrhart 1789
- pedunculata Hoffm. 1791
- pyramidalis Gmelin 1808
- racemosa Lam. 1785
- robustissima Simonk. 1890
- stenocarpa Vuk. 1879
- suecica Borbas 1890
- tardifolia Stev. 1857
Referències
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 98-99. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
