Bullanga de 1835: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Primera guerra carlina usant HotCat
m Afegida Categoria:1835 usant HotCat
Línia 20: Línia 20:
[[Categoria:Revoltes del segle XIX a Catalunya]]
[[Categoria:Revoltes del segle XIX a Catalunya]]
[[Categoria:Primera guerra carlina]]
[[Categoria:Primera guerra carlina]]
[[Categoria:1835]]

Revisió del 04:08, 19 gen 2018

Plantilla:Infotaula esdevenimentBullanga de 1835
Imatge
Tipusrevolta Modifica el valor a Wikidata
Data1835 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Ha destruïtFàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia
Convent de Santa Caterina
Convent de Sant Francesc de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil. Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del Trienni Liberal quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'Església catalana cap a les posicions més conservadores.[1]

El detonant de la bullanga ocorregué a Reus, el 19 de juliol, quan membres liberals de la Milícia Urbana havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.[2]

El 25 de juliol, dia de Sant Jaume patró d'Espanya, a Barcelona corregué la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça del Torín a la Barceloneta. La xurma enfurismada decidí atacar i cremar alguns establiments religiosos entre ells el convent de la Mercè, el convent de Sant Francesc i el convent de Santa Mònica, mentre les tropes estacionades a la caserna de les Drassanes van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als Trinitaris Descalços, el convent de Sant Josep, els Agustins Calçats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.[2]

El 27 de juliol, el general Manuel de Llauder entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a Mataró i envià el general Bassa a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el 5 d'agost[3] mentre es cremava el Vapor Bonaplata (atac de to obrerista) i s'enderrocà l'estàtua de Ferran VII.

Per tot plegat el govern de José María Queipo de Llano va acabar dimitint després d'aquests fets,[2] i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la desamortització dels seus béns, aprovada per les Corts el 1836 i el 1837, suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193).[4] En aquell moment a Mallorca s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre 1835 i 1837.[1] Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una historiografia clerical preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.[nota 1][4]

Notes

  1. Per exemple el canonge Gaietà Barraquer i Roviralta.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Bullanga de 1835». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cortijo, Dani. «La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835». Altres Barcelones, 06-10-2010.
  3. «Bullanga de 1835». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 47; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6