Ducat de Brunsvic-Lüneburg

Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg.

El Ducat de Brunswick-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat existent dins del Sacre Imperi des de l'Edat Mitjana fins a principis de l'era contemporània. En l'actualitat forma part del Land de la Baixa Saxònia a Alemanya. Tal com el seu nom indica, les principals ciutats d'aquest estat eren Braunschweig i Luneburg. El primer monarca anglès de la Casa de Hannover, Jordi I de la Gran Bretanya era duc de Brunswick-Luneburg i Príncep elector del Sacre Imperi, de la mateixa manera que tots els seus successors fins a l'abolició d'aquest Imperi el 1806, de la mà de Napoleó Bonaparte.

Ducat de Brunswick-Luneburg

L'Estat va emergir de l'herència del primer estat saxó d'Enric el Lleó per les acaballes del s. XII. Enric va ser desposseït del seu títol de Duc de Saxònia per l'Emperador, però va retenir alguns títols saxons menors, com el de Luneburg i el comtat de Brunswick i, que a la seua mort van passar a les seues descendents.

El primer va ser Otó el Nen, Duc de Brunswick-Luneburg, qui va exercir la seua regència des de 1235. Després de 1267 el ducat va ser dividit en dos estats parcials, com la línia de Lüneburg la de Wolfenbüttel (el qual més tard va tornar a subdividir-se). Tots aquests estats, no obstant això, estaven regits per membres de la Casa de Welf (descendents d'Enric el Lleó) i mantenien estretes relacions entre si. Amb el temps, els centres de poder passaren de Braunschweig i Luneburg a Celle i Wolfenbüttel.

Mentre que en total existien com una dotzena de subdivisions dins del que anara l'Estat de Brunswick-Luneburg, alguns d'elles eren només de caràcter dinàstic, i no estaven reconeguts com a Estats de l'Imperi. En el Reichstag de 1792, només les següents quatre subdivisions de Brunswick-Lüneburg estaven representades:

• Calemberg
• Grubenhagen
• Luneburg-Celle
• Wolfenbüttel

Vers el 1705, solament dos ducs de Brunswick-Luneburg seguien governant els seus estats: un regent en Calemberg, Celle, i altres estats; i l'altre governant Wolfenbüttel. Coincidentment, en 1701, Jordi I d'Anglaterra, duc de Brunswick-Luneburg, s'introduí en la línia de successió al Tron Britànic, confirmat més tard en 1707 per l'Acta d'Unió. Així el rei Jordi creà una Unió personal de les dues corones el 20 d'octubre de 1714. Després de la dissolució del Sacre Imperi Romà Germànic en 1806, Calemberg-Celle i les seues possessions foren integrades per el Congrés de Viena al recentment creat Estat de Regne de Hannover. Wolfenbüttel, per la seua banda, va continuar existint sota el nom de Ducat de Brunswick.

Ducs coneguts

• Otó I de Brunsvic-Lüneburg (1204-1252)
• Otó II de Brunsvic-Lüneburg (±1266-1330)
• Otó III de Brunsvic-Lüneburg (1204-1352)
• Guillem II de Brunsvic-Lüneburg (±1300-1369)
• Joan I de Brunsvic-Lüneburg (1242-1277)
• Albert I de Brunsvic-Lüneburg (1252-1269)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Brunsvic-Lüneburg

• Mapa de la Baixa Saxònia, el 1789
• Llistat de famílies reials, de Braunschweig
• Llistat de famílies reials, de Braunschweig-Lüneburg