Batalla de Borodinó: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Batalles de l'Imperi Rus usant HotCat |
arreglo enllaç |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
conflicte=[[Guerres Napoleòniques]]| |
conflicte=[[Guerres Napoleòniques]]| |
||
data=7 de setembre de 1812| |
data=7 de setembre de 1812| |
||
localitat=[[Borodinó]]| |
localitat=[[Borodinó (Província de Moscou)|Borodinó]]| |
||
esquema_de_colors=background:#eeddbb| |
esquema_de_colors=background:#eeddbb| |
||
resultat=Victòria tàctica francesa| |
resultat=Victòria tàctica francesa| |
Revisió del 06:27, 27 gen 2018
Guerres Napoleòniques | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 7 de setembre de 1812 | ||
Coordenades | 55° 31′ 00″ N, 35° 49′ 00″ E / 55.516666666667°N,35.816666666667°E | ||
Lloc | Borodinó | ||
Estat | Rússia | ||
Resultat | Victòria tàctica francesa | ||
Operació | Invasió francesa de Rússia | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
La Batalla de Borodinó (en rus: Бородинское сражение, Borodinskoe srazhenie; en francès: Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques. Hi lluitaren més de 250.000 soldats i hi hagué 70.000 víctimes. La Gran Armée francesa sota l'emperador Napoleó I va atacar l'Exèrcit Imperial Rus del general Mikhaïl Kutúzov prop del llogaret de Borodino, a l'oest de la ciutat de Mojaisk, capturant les principals posicions en el camp de batalla, però no va poder destruir a l'exèrcit rus tot i les fortes pèrdues ocasionades. Aproximadament un terç dels soldats de Napoleó van ser morts o ferits, les pèrdues russes van ser també importants, però les seves víctimes van poder ser substituïdes per milícies i reservistes.
Conseqüències
La batalla en va acabar amb l'exèrcit rus fora de posició. L'estat d'esgotament de les forces franceses i la falta d'informació sobre l'estat de l'exèrcit rus va portar a Napoleó a romandre en el camp de batalla amb el seu exèrcit en lloc de la perseguir l'enemic en retirada com havia passat en altres campanyes que s'havien dut a terme en el passat. La totalitat de la Guàrdia Imperial de Napoleó es trobava a la seva disposició i en negar-se a posar en pràctica l'acció, Napoleó va perdre una oportunitat singular per destruir a l'exèrcit rus. La batalla de Borodino va ser un punt decisiu en la campanya, ja que va ser l'última acció ofensiva lliurada per Napoleó a Rússia. En retirar-se, l'exèrcit rus conservà la seva força de combat, cosa que li permetria, a la llarga, expulsar els francesos del país.
Fins a la presa de Moscou, enfront d'un Exèrcit Imperial Rus inferior en nombre al principi de la invasió, l’avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i general en cap Mikhaïl Kutúzov, elevà la moral del seu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la Grande Armée durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia. Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar-lo, i es van unir a la Sisena Coalició[1] que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la Guerra de la Independència Espanyola).
Els informes històrics de la batalla difereixen notablement depenent de l'origen de les fonts, franceses o russes. La lluita de faccions entre els oficials d'alt rang dins de cada exèrcit també va donar lloc a versions contradictòries i desacords sobre el paper dels individus particulars.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Borodinó |
- ↑ Mansoor, Peter R.; Murray, Williamson. Grand Strategy and Military Alliances (en anglès). Cambridge University Press, 2016, p. 78. ISBN 1107136024.