Cinesiologia aplicada

La cinesiologia aplicada és la cinesiologia de diagnosi; un mètode utilitzat per donar resposta a les propietats físiques del cos. El resultat d'una prova de cinesiologia aplicada, -una determinada prova de força muscular,- indicarà la millor forma de teràpia per als pacients.

La cinesiologia aplicada és diferent de la cinesiologia acadèmica, que és l'estudi de moviment humà i la seva aplicació. La cinesiologia acadèmica es àmpliament considera una ciència legítima. La cinesiologia aplicada és considerada una aplicació de la cinesiologia acadèmica per alguns, principalment els quiropràctics, i una pseudociència per alguns científics.

Des que la cinesiologia aplicada procura ajuntar els elements bàsics de moltes teràpies complementàries, proporciona un enfocament integrat, interdisciplinàri de la salut. George J. Goodheart, D.C., un quiropràctic, va iniciar la cinesiologia aplicada el 1964. Posteriorment, el seu ús s'estengué a uns altres quiropràctics i uns quants doctors en medecina. El 1976 es fundà l'International College of Applied Kinesiology.

Cinesiologia aplicada bàsica

La cinesiologia aplicada fa un test dels músculs com a mètode de diagnosi. Comunament, els pacients de cinesiologia aplicada jeuen i alcen el seu braç predominant. Després, el cinesiòleg indica al pacient que resisteixi mentre ell fa força avall al braç esmentat. L'examinador avalua subjectivament la força exercida pel subjecte per determinar la força del múscul. Se suposa que això dóna una línia de base per a un test més avançat.

Per exemple, el cinesiòleg podria repetir la prova amb una substància particular sota la llengua del subjecte; si la prova mostra que el múscul és més dèbil que la primera prova, aquella substància serà nociva. L'examinador també pot indicar al pacient que es toqui una part del cos amb la mà oposada. Per exemple, per fer un test "localitzat" al cor, el pacient posaria una mà sobre el cor. Una prova del múscul del braç forta suggereix un cor sa, mentre que una prova dèbil suggereix un problema.

En lloc d'un test sublingual, alguns practicants simplement fan aguantar una substància al subjecte o posar-se-la prop d'un òrgan determinat. Alguns practicants de la cinesiologia aplicada arriben fins a fer aguantar un contenidor segellat de la substància que s'ha de provar, al front, al pit, etc. i llavors realitzen la prova de la força. Una altra tècnica comunament utilitzada en la cinesiologia aplicada és fer posar al pacient ulleres de colors (blau, verd, vermell, etc.) i realitzar el test de la força per a cada color d'ulleres. El color que provoca el major (o menor) esforç percebut és el que revela informació sobre la condició del subjecte.

Perquè gairebé totes les proves de cinesiologia aplicada són subjectives, molts consideren la pràctica amb escepticisme. El practicant de cinesiologia aplicada que realitza la prova, aplica pressió al pacient, però aquest practicant és també el que decideix si una pressió és més forta que una altra. Sense un mètode objectiu de mesurament de força, la cinesiologia aplicada romandrà probablement al reialme de la pseudociència.

Visió convencional de la cinesiologia aplicada

Els practicants de medicina alòpàtica tendeixen a considerar que la cinesiologia aplicada no té cap validesa científica. Per exemple, Stephen Barrett, M.D. discuteix que el testatge de músculs no pot distingir una substància de prova d'un placebo sota condicions de doble cec.

Practicants notables i teòrics

• George J. Goodheart
• David R Hawkins