Robert de Boron: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:Merlin (illustration from middle ages).jpg|thumb|Merlí dictant les seves profecies a l'escriba Blas (il·lustració del s. XIII)]] |
[[File:Merlin (illustration from middle ages).jpg|thumb|Merlí dictant les seves profecies a l'escriba Blas (il·lustració del s. XIII)]] |
||
'''Robert de Boron''' ([[Boron]], [[Territori de Belfort]], finals del [[segle XII]] - principis del [[segle XIII]]) va ser un escriptor francès, autor del '''''Didot- |
'''Robert de Boron''' ([[Boron]], [[Territori de Belfort]], finals del [[segle XII]] - principis del [[segle XIII]]) va ser un escriptor francès, autor del '''''Roman de l'Estoire dou Graal''''', també conegut com a '''''Didot-Perceval''''' (escrit entre el [[1183]] i el [[1199]]), un cicle de poemes primerencs sobre la [[matèria de Bretanya|llegenda artúrica]] que es compon de tres històries: '''''Joseph d'Arimathie''''', '''''Merlin''''' i '''''Perceval'''''.<ref>{{GEC|0056033|Robert de Boron}}</ref> |
||
Es creu que Robert de Boron va ser un clergue o un cavaller; al final del seu poema, indica que està al servei de Gautier de "Mont Belyal", identificat amb Gautier de Montbéliard, senyor de Montfaucon, que va morir a Terra Santa el [[1212]].<ref>Pierre Le Gentil, ''The Work of Robert de Boron and the Didot Perceval'', en Arthurian Literature in the Middle Ages, A Collaborative History, ed. R.S. Loomis, Oxford: Clarendon Press, 1959</ref> |
Es creu que Robert de Boron va ser un clergue o un cavaller; al final del seu poema, indica que està al servei de Gautier de "Mont Belyal", identificat amb Gautier de Montbéliard, senyor de Montfaucon, que va morir a Terra Santa el [[1212]].<ref>Pierre Le Gentil, ''The Work of Robert de Boron and the Didot Perceval'', en Arthurian Literature in the Middle Ages, A Collaborative History, ed. R.S. Loomis, Oxford: Clarendon Press, 1959</ref> |
||
==Obra== |
==Obra== |
||
La seva obra, basada en les de [[Chrétien de Troyes]] i de [[Wace]], marca una evolució del mite del [[rei Artús]] ja que l'autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal: és ell qui fa d'aquest objecte una relíquia cristiana, el Sant Calze. Segons la |
La seva obra, basada en les de [[Chrétien de Troyes]] i de [[Wace]], marca una evolució del mite del [[rei Artús]] ja que l'autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal: és ell qui fa d'aquest objecte una relíquia cristiana, el Sant Calze. Segons la seva versió, la copa que va servir per a celebrar l'eucaristia de l'[[Últim Sopar]] va ser utilitzada per a recollir la sang de [[Crist]] crucificat. Després, els membres de la família de [[Josep d'Arimatea]] es van convertir en els guardians del Graal i Josephus, fill de Josep d'Arimatea, i el seu gendre Bron, el van transportar cap a Bretanya, on va romandre amagat a [[Avalon (mitologia)|Avalon]] fins a l'adveniment d'[[Artús]] i [[Perceval]]. Robert de Boron també introdueix la explicació del naixement fantàstic de [[Merlí]] en tant que fill d'un dimoni i d'una verge. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 15:34, 3 feb 2018
.jpg)
Robert de Boron (Boron, Territori de Belfort, finals del segle XII - principis del segle XIII) va ser un escriptor francès, autor del Roman de l'Estoire dou Graal, també conegut com a Didot-Perceval (escrit entre el 1183 i el 1199), un cicle de poemes primerencs sobre la llegenda artúrica que es compon de tres històries: Joseph d'Arimathie, Merlin i Perceval.[1]
Es creu que Robert de Boron va ser un clergue o un cavaller; al final del seu poema, indica que està al servei de Gautier de "Mont Belyal", identificat amb Gautier de Montbéliard, senyor de Montfaucon, que va morir a Terra Santa el 1212.[2]
Obra
La seva obra, basada en les de Chrétien de Troyes i de Wace, marca una evolució del mite del rei Artús ja que l'autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal: és ell qui fa d'aquest objecte una relíquia cristiana, el Sant Calze. Segons la seva versió, la copa que va servir per a celebrar l'eucaristia de l'Últim Sopar va ser utilitzada per a recollir la sang de Crist crucificat. Després, els membres de la família de Josep d'Arimatea es van convertir en els guardians del Graal i Josephus, fill de Josep d'Arimatea, i el seu gendre Bron, el van transportar cap a Bretanya, on va romandre amagat a Avalon fins a l'adveniment d'Artús i Perceval. Robert de Boron també introdueix la explicació del naixement fantàstic de Merlí en tant que fill d'un dimoni i d'una verge.
Referències
- ↑ «Robert de Boron». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pierre Le Gentil, The Work of Robert de Boron and the Didot Perceval, en Arthurian Literature in the Middle Ages, A Collaborative History, ed. R.S. Loomis, Oxford: Clarendon Press, 1959
