Rent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 81.42.234.43. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu3|el llevat|el [[teatre musical|musical]]|Rent (musical)}}
{{vegeu3|el llevat|el [[teatre musical|musical]]|Rent (musical)}}
és qualsevol dels diversos [[fong|fongs]] microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la [[fermentació]] d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies.
El '''llevat''', '''rent''', '''lleute''' o la '''llevadura''' és qualsevol dels diversos [[fong|fongs]] microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la [[fermentació]] d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies.

S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats<ref name=Kurtzman1>{{ref-llibre |autor=Kurtzman CP, Fell JW|títol=Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.) |editorial=Springer |lloc=Berlin |any=2005 |pàgines=11–30 |isbn=3-540-26100-1}}</ref> que s'estima que són JOSE LUIS1% de totes le me gustan los poloss espècies de [[fong|fongs]].<ref name=Kurtzman1994>{{ref-publicació |autor=Kurtzman CP |article=Molecular taxonomy of the yeasts |publicació=Yeast |volum=10 |exemplar=13 |pàgines=1727–1740 |any=1994 |pmid=7747515 |doi= 10.1002/yea.320101306}}</ref>


S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats<ref name=Kurtzman1>{{ref-llibre |autor=Kurtzman CP, Fell JW|títol=Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.) |editorial=Springer |lloc=Berlin |any=2005 |pàgines=11–30 |isbn=3-540-26100-1}}</ref> que s'estima que són l'1% de totes les espècies de [[fong|fongs]].<ref name=Kurtzman1994>{{ref-publicació |autor=Kurtzman CP |article=Molecular taxonomy of the yeasts |publicació=Yeast |volum=10 |exemplar=13 |pàgines=1727–1740 |any=1994 |pmid=7747515 |doi= 10.1002/yea.320101306}}</ref>
S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats<ref name=Kurtzman1>{{ref-llibre |autor=Kurtzman CP, Fell JW|títol=Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.) |editorial=Springer |lloc=Berlin |any=2005 |pàgines=11–30 |isbn=3-540-26100-1}}</ref> que s'estima que són l'1% de totes les espècies de [[fong|fongs]].<ref name=Kurtzman1994>{{ref-publicació |autor=Kurtzman CP |article=Molecular taxonomy of the yeasts |publicació=Yeast |volum=10 |exemplar=13 |pàgines=1727–1740 |any=1994 |pmid=7747515 |doi= 10.1002/yea.320101306}}</ref>
Línia 17: Línia 15:


== Magnetisme ==
== Magnetisme ==
El febrer de 2012 uns recercadors de l'Insitut Wyss i la ''Harvard Medical School'' van desenvolupar un mètode per a induir sensibilitat [[Magnetisme|magnètica]] en els llevats que són un organisme que no és magnètic de manera natural. Aquesta nova propietat podria tenir aplicacions mèdiques, industrials i en la recerca científica. Aquest estudi va paréixer en la revista científica. [[PLoS Biology]].<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2012/02/120228190922.htm Science Daily]</ref>
El febrer de 2012 un

== Vegeu també ==
* [[Rent químic]]

== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}

Revisió del 14:46, 7 feb 2018

Aquest article tracta sobre el llevat. Si cerqueu el musical, vegeu «Rent (musical)».

El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies.

S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats[1] que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs.[2]

Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars mitjançant la formació d'hifes o falses hifes com es veu en moltes floridures.[1] La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 µm de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La major part dels llevats es reprodueixen asexualment per mitosi, i molts fan això per un procés de divisió asimètrica dit gemmació.

Els llevats no formen un aplec taxonòmic o filogenètic simple. El terme de llevat sovint es pren com un sinònim per Saccharomyces cerevisiae,[2] però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva localització en dos fílums separats: els Ascomycota i els Basidiomycota. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'ordre Saccharomycetales.[3]

Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres.

Un dels rents més coneguts és l'espècie Saccharomyces cerevisiae. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de fermentació industrial, per exemple en la producció de cervesa, vi, pa, producció d'antibiòtics, etcètera.

La reproducció sexual la fan mitjançant ascòspores o basidiòspores. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es produeixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare en arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços d'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dins el gènere Candida.

Magnetisme

El febrer de 2012 uns recercadors de l'Insitut Wyss i la Harvard Medical School van desenvolupar un mètode per a induir sensibilitat magnètica en els llevats que són un organisme que no és magnètic de manera natural. Aquesta nova propietat podria tenir aplicacions mèdiques, industrials i en la recerca científica. Aquest estudi va paréixer en la revista científica. PLoS Biology.[4]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Kurtzman CP, Fell JW. Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.). Berlin: Springer, 2005, p. 11–30. ISBN 3-540-26100-1. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Kurtzman CP «Molecular taxonomy of the yeasts». Yeast, 10, 13, 1994, pàg. 1727–1740. DOI: 10.1002/yea.320101306. PMID: 7747515.
  3. ↑ «What are yeasts?». Yeast Virtual Library, 13-09-2009. [Consulta: 28 novembre 2009].
  4. ↑ Science Daily

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rent

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rent&oldid=19637388»