Llista de reis de Lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41: | Línia 41: | ||
''El [[1230]] [[Ferran III de Castella]], fill també d'Alfons IX de Lleó, aconsegueix el [[Regne de Lleó]] de mans de les seves germanastres, mitjançant el [[Pacte de Terceries]] i produint-se la unió definitiva d'ambdós regnes creant la [[Corona de Castella]].'' |
''El [[1230]] [[Ferran III de Castella]], fill també d'Alfons IX de Lleó, aconsegueix el [[Regne de Lleó]] de mans de les seves germanastres, mitjançant el [[Pacte de Terceries]] i produint-se la unió definitiva d'ambdós regnes creant la [[Corona de Castella]].'' |
||
* [[1285]] i [[1296]]-[[1301]] : [[Joan de Castella i d'Aragó|Joan de Castella]], fill d'[[Alfons X de Castella]] i hereu legítim al tron de Lleó. El seu germà [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] li arrabassarà el tron el 1285 però governarà ''de facto'' a la mort d'aquest. |
* [[1285]] i [[1296]]-[[1301]] : [[Joan de Castella i d'Aragó|Joan de Castella]], fill d'[[Alfons X de Castella]] i hereu legítim al tron de Lleó. El seu germà [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] li arrabassarà el tron el 1285 però governarà ''de facto'' a la mort d'aquest. |
Revisió del 22:42, 8 feb 2018
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Dinastia Astur
- 910-914 : Garcia I, fill d'Alfons III d'Astúries
- 914-924 : Ordoni II, germà de l'anterior, rei de Galícia
- 924-925 : Fruela II, germà de l'anterior, rei d'Astúries
- rei titular 925 : Sanç Ordoni, fill d'Ordoni II i rei de Galícia
- rei titular 925-926 : Alfons Froilaz, fill de Fruela II i rei d'Astúries
- 925-931 : Alfons IV, fill d'Ordoni II
- 931-951 : Ramir II, germà de l'anterior
- 951-956 : Ordoni III, fill de l'anterior
- 956-958 : Sanç I el Gras, germà de l'anterior, primer període
- 958-960 : Ordoni IV, fill d'Alfons IV
- 960-966 : Sanç I el Gras, segon període
- 966-984 : Ramir III, fill de l'anterior
- 984-999 : Beremund II el Gotós, cosí de l'anterior, fill d'Ordoni III
- 999-1028 : Alfons V, fill de l'anterior
- 1028-1037 : Beremund III, fill de l'anterior
- 1037-1065 : Sança I, fill de l'anterior, casada el 1032 amb Ferran I de Castella
Dinastia Ximena
unió amb el Regne de Castella
- 1037-1065 : Ferran I, marit de l'anterior
- 1065-1071 : Alfons VI, fill de l'anterior, primer període
- 1072 : Sanç II, germà de l'anterior
- 1072-1109 : Alfons VI el Valent, segon període
- 1109-1126 : Urraca I, filla de l'anterior
Dinastia Borgonya
- 1126-1157 : Alfons VII l'Emperador, fill de l'anterior
separació del Regne de Lleó i del Regne de Castella
- 1157-1188 : Ferran II, fill de l'anterior
- 1188-1230 : Alfons IX, fill de l'anterior
- 1230 : Sança II i Dolça I, filles de l'anterior, reines de iure, però mai de facto.
El 1230 Ferran III de Castella, fill també d'Alfons IX de Lleó, aconsegueix el Regne de Lleó de mans de les seves germanastres, mitjançant el Pacte de Terceries i produint-se la unió definitiva d'ambdós regnes creant la Corona de Castella.
- 1285 i 1296-1301 : Joan de Castella, fill d'Alfons X de Castella i hereu legítim al tron de Lleó. El seu germà Sanç IV li arrabassarà el tron el 1285 però governarà de facto a la mort d'aquest.