Pere el d'Osca: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | |||
{{polisèmia|Pere I}} |
{{polisèmia|Pere I}} |
||
| ⚫ | |||
{{Reis d'Aragó|Pamplona=Pere I d'Aragó i Pamplona}} |
|||
'''Pere Sanxes''' ([[1069]] - [[Vall d'Aran]], [[1104]]) fou [[rei d'Aragó]] i [[rei de Pamplona|Pamplona]] ([[1094]]-[[1104]]) |
'''Pere Sanxes''' ([[1069]] - [[Vall d'Aran]], [[1104]]) fou [[rei d'Aragó]] i [[rei de Pamplona|Pamplona]] ([[1094]]-[[1104]]) |
||
i [[comte de Ribagorça]] i [[comte de Sobrarb|Sobrarb]] ([[1085]]-[[1104]]). |
i [[comte de Ribagorça]] i [[comte de Sobrarb|Sobrarb]] ([[1085]]-[[1104]]). |
||
Revisió del 00:05, 9 feb 2018
  | |
| Nom original | (an) Pero I d'Aragón |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1068 Valle de Echo (Regne d'Aragó) |
| Mort | 27 setembre 1104 (35/36 anys) Vall d'Aran (Regne d'Aragó) |
| Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
 Monarca del regne d'Aragó Regne d'Aragó | |
| 1094 – 1104 ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
| Rei de Pamplona Regne de Pamplona | |
| 1094 – 1104 ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
| Comte de Ribagorça comtat de Ribagorça | |
| 1085 (Gregorià) – 1104 (Gregorià) ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla d'Alcoraz i batalla de Bairén |
| Altres | |
| Títol | Rei d'Aragó Rei de Pamplona Comte de Ribagorça |
| Família | Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Agnès d'Aquitània Berta d'Aragó |
| Pares | Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell |
| Germans | Ramir II d'Aragó, Alfons I d'Aragó i Pamplona i Ferran Sanxes |
Signatura  | |
 | |
Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Orígens familiars
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.
| 16. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
| 8. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
| 17. Ximena Fernández | ||||||||||||||||
| 4. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 18. ? | ||||||||||||||||
| 9. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
| 19. ? | ||||||||||||||||
| 2. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 20. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
| 10. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
| 21. Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
| 5. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 22. ? | ||||||||||||||||
| 11. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 23. ? | ||||||||||||||||
| 1. Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 24. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 12. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
| 25. Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
| 6. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
| 26. Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
| 13. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
| 27. Toda de Provença | ||||||||||||||||
| 3. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
| 28. Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
| 14. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
| 29. ? | ||||||||||||||||
| 7. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
| 30. ? | ||||||||||||||||
| 15. ? | ||||||||||||||||
| 31. ? | ||||||||||||||||
Biografia
El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida, establint-s'hi com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]
1095. La conquesta d'Osca
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa
Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Núpcies i descendents
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Títols i successors
- A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium[5]
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sanç I d'Aragó i Pamplona (pare) |
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Regne de Pamplona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó i Pamplona "el Batallador" (germà) |
Vegeu també
Referències
- ↑ Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288.
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
- ↑ Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el d'Osca |
- Heraldo de Aragón: Identificada genéticamente la primera dinastía de los Reyes de Aragón