Ceba de Figueres: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
edicio 1 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Imatge:ceba_figueres.jpg|right|200px|thumb|Ceba de figueres]] |
|||
<p align='justify'> La '''ceba de Figueres''' és una varietat de cultiu de [[ceba]] (''Allium cepa'') no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors d'un color més pàli·lid, molt apreciada per la seva carn dolça i textura tova. Tal i com diu és seu nom és típica de la regió de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. <br |
<p align='justify'> La '''ceba de Figueres''' és una varietat de cultiu de [[ceba]] (''Allium cepa'') no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors d'un color més pàli·lid, molt apreciada per la seva carn dolça i textura tova. Tal i com diu és seu nom és típica de la regió de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. <br> |
||
La Ceba de Figueres es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de tamany mitjà i pesa uns 200 grams cada unitat. És fàcil de diferenciar sense ser expert. <p |
La Ceba de Figueres es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de tamany mitjà i pesa uns 200 grams cada unitat. És fàcil de diferenciar sense ser expert. </p> <br> |
||
== Propietats nutricionals == |
== Propietats nutricionals == |
||
Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir [[flatulència]], perquè conté sofre.</p> |
Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir [[flatulència]], perquè conté sofre.</p> |
||
Revisió del 16:26, 3 març 2008
La ceba de Figueres és una varietat de cultiu de ceba (Allium cepa) no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors d'un color més pàli·lid, molt apreciada per la seva carn dolça i textura tova. Tal i com diu és seu nom és típica de la regió de Figueres.
La Ceba de Figueres es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de tamany mitjà i pesa uns 200 grams cada unitat. És fàcil de diferenciar sense ser expert.
Propietats nutricionals
Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir flatulència, perquè conté sofre.
Cultiu
És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. Es fa de planter. S'ha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depèn de la metereologia també es pot plantar al febrer. Plantar-la abans d'hora no sempre és bo. La ceba necessita fred i si l'agafa avançada es desenvolupa pitjor i produeix més canó de bulb. La collita de ceba seca és a l'estiu i la de ceba tendra a l'hivern. És una planta explotada, per tant una bona pràctica és l'alternativa de cultiu, no només per la nutrició sinó també per evitar malalties. Una altra pecularietat és que requereix un ambient sec, a l'Empordà diuen que " Val més dos dies de vent (Tramuntana) que una ensulfatada.
Gastronomia
Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, és no utilitzar cap eina de tall, sinó fer-li un cop per esclafar-la, i separar el troços per menjar. És de gust suau i cruixent a la mossegada. Això fa que sigui popular per prendre-la en sofregits o directament sense coure.