Dame Carcas: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{personatge}} |
|||
[[Fitxer:France cite carcassonne dame carcas.jpg|thumb|Rèplica del bust de Carcas.]] |
[[Fitxer:France cite carcassonne dame carcas.jpg|thumb|Rèplica del bust de Carcas.]] |
||
La llegenda de '''Dame Carcas''' és un [[mite fundacional]] sobre l'origen del nom de [[Carcassona]]. |
La llegenda de '''Dame Carcas''' és un [[mite fundacional]] sobre l'origen del nom de [[Carcassona]]. |
||
Revisió del 06:31, 16 feb 2018
.jpg)  | |
| Tipus | personatge llegendari |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Naixement | segle VIII |
La llegenda de Dame Carcas és un mite fundacional sobre l'origen del nom de Carcassona.
La llegenda
La llegenda té lloc al segle VIII, durant les guerres entre cristians i musulmans al sud-oest d'Europa. En aquella època, Carcassona estava sota la regnat sarraí i l'exèrcit de Carlemany estava a les portes per reconquerir la ciutat pels francs. Una princesa sarraïna anomenada Carcas va governar els cavallers de la ciutat després de la mort del seu marit.
El setge va durar cinc anys. A principis del sisè any, l'aliment i l'aigua s'acabaven. Carcas va fer un inventari de totes les reserves restants. Els vilatans li van portar un porc i un sac de blat. A continuació, va tenir la idea d'alimentar de blat al porc i després tirar-lo de la torre més alta de les muralles de la ciutat.
Carlemany va aixecar el setge, creient que la ciutat tenia prou menjar al punt de perdre porcs alimentats amb blat. Alegrada per l'èxit del seu pla, Carcas va decidir fer sonar totes les campanes de la ciutat. Un dels homes de Carlemany exclamà: "Carcas sona!". D'aquí el nom de la ciutat.
Historicitat
Carcas sembla ser un personatge de ficció. La llegenda es remunta a tradicions orals del segle XII, va ser escrita al segle XVI per Jean Dupre i escrita al segle XVII per l'historiador Guillaume Besse i Guillaume Catel. Carlemany no podia haver assetjat Carcassona, ja que el seu pare, Pipí I el Breu, ja havia pres la ciutat als sarraïns el 759.
Llegendes similars uneixen diversos personatges històrics en altres ocasions i llocs amb idees similars. Una de les primeres va ser al segle VI a.C. del grec Bies de Prienne que va resistir amb èxit al rei de Lídia, Aliates II, engreixant un parell de mules i les expulsava de la ciutat assetjada.[1] Quan l'enviat d'Aliates va tornar de Priene, Bies tenia munts de sorra coberta de blat de moro per donar la impressió de recursos abundants.
Rastres a la ciutat
- A l'entrada del pont llevadís, una rèplica del bust de Carcas dóna la benvinguda als visitants. L'original, que data del segle XVI, es conserva al castell.
- Hi ha una teverna anomenada "Dame Carcas" a la ciutat.
- Els pastissos anomenats "Friandises de Dame Carcas" són venuts a la botiga de queviures de la ciutat.
Referències
- ↑ Diogenes Laertius. Lives and Opinions of the Eminent Philosophers.
Bibliografia
- « Dame Carcas, une héroïne sarrasine », / Sylvie Caucanas, Perpignan, l’histoire des musulmans dans la ville (du Moyen Âge à nos jours). Recueil des communications du colloque du 7 et 8 avril 2005, Perpignan : Archives communales, 2005, pp. 33–44.
- « La légende de Dame Carcas. Les origines épiques » / Gauthier Langlois, Bulletin de la Société d’études scientifique de l’Aude, tome CIX, 2009, p. 77-87 et tome CX, 2010, p. 45-58.