Estret de Tatària: diferència entre les revisions
{{Indret}} #QQ17 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Indret}} |
{{Indret}} |
||
| ⚫ | L''''Estret de Tatària''' o '''Golf de Tatària''' ({{lang-ru|Татарский пролив}}, ''Tatarski proliv''; {{lang-ja|間宮海峡}}, ''Mamiya kaikyō''; {{lang-zh|韃靼海峽}}, ''Dádá hǎixiá'') és un [[estret]] de l'[[Oceà Pacífic]] que divideix l'illa russa de [[Sakhalín]] del continent asiàtic, connectant la [[mar d'Okhotsk]] al nord amb la [[mar del Japó]] al sud. Té entre 4 i 20 metres de fondària i 7,3 quilòmetres d'amplada en el seu punt més estret, i fa uns 900 quilòmetres de llargada. |
||
[[Fitxer:Strait of Tartary.PNG|thumb|L'estret de Tatària connecta la Mar d' Okhostsk amb la Mar del Japó.]] |
|||
| ⚫ | '''Estret de Tatària''' o '''Golf de Tatària''' ({{lang-ru|Татарский пролив}} |
||
==Història== |
==Història== |
||
[[File:La-Perouse-Chart-of-Discoveries.jpg|thumb |
[[File:La-Perouse-Chart-of-Discoveries.jpg|thumb|Les costes del "Canal de [[Tatària]]" van ser cartografiades per [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse|La Pérouse]] el 1787.]] |
||
"[[Tatària]]" és el nom antic usat pels europeus per a referir-se a una extensa regió que cobreix l'Àsia interior, Àsia Central i Àsia del Nord. Aquest topònim deriva de l'etònim medieval "[[Tàtar]]s",<ref>Starting since the first book about the Manchu conquest: [[Martino Martini]], ''[https://books.google.com/books?id=nhhbAAAAQAAJ De Bello Tartarico Historia]''. [[ |
"[[Tatària]]" o "Tartària" és el nom antic usat pels europeus per a referir-se a una extensa regió que cobreix l'Àsia interior, Àsia Central i Àsia del Nord. Aquest topònim deriva de l'etònim medieval "[[Tàtar]]s",<ref>Starting since the first book about the Manchu conquest: [[Martino Martini]], ''[https://books.google.com/books?id=nhhbAAAAQAAJ De Bello Tartarico Historia]''. [[Anvers]] 1654</ref> |
||
L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el |
L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'hi apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el final d'una badia. El 1787, [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse]] va decidir no arriscar-se i es va dirigir cap al sud, encara que els habitants de la zona li havien dit que Sakhalín era una illa. El 1797, [[William Robert Broughton]] també va decidir que era un golf i va tornar cap al sud. El 1805 [[Adam Johann von Krusenstern]] no va poder penetrar l'estret des del nord. El viatge de [[Mamiya Rinzō]] de 1808 era poc conegut pels europeus. [[Gennadi Nevelskoi]] va passar l'estret des del nord el 1848. Els russos van mantenir-ho en secret i van usar-ho per a evadir una flota britànica durant la [[Guerra de Crimea]]. |
||
La part sud-est de l'Estret de Tatària va ser el lloc d'un dels incidents més tensos de la [[Guerra Freda]], quan l'1 de setembre de 1983, el Korean Air Lines Flight 007, que portava 269 persones va ser |
La part sud-est de l'Estret de Tatària va ser el lloc d'un dels incidents més tensos de la [[Guerra Freda]], quan l'1 de setembre de 1983, el Korean Air Lines Flight 007, que portava 269 persones va ser abatut pels soviètics. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:55, 17 feb 2018
| ||||
| Tipus | Estret  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | tàtars | |||
| Part de | mar del Japó | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 172 m | |||
| Mida | 324 ( ) km | |||
L'Estret de Tatària o Golf de Tatària (rus: Татарский пролив, Tatarski proliv; japonès: 間宮海峡, Mamiya kaikyō; xinès: 韃靼海峽, Dádá hǎixiá) és un estret de l'Oceà Pacífic que divideix l'illa russa de Sakhalín del continent asiàtic, connectant la mar d'Okhotsk al nord amb la mar del Japó al sud. Té entre 4 i 20 metres de fondària i 7,3 quilòmetres d'amplada en el seu punt més estret, i fa uns 900 quilòmetres de llargada.
Història
"Tatària" o "Tartària" és el nom antic usat pels europeus per a referir-se a una extensa regió que cobreix l'Àsia interior, Àsia Central i Àsia del Nord. Aquest topònim deriva de l'etònim medieval "Tàtars",[1]
L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'hi apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el final d'una badia. El 1787, Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse va decidir no arriscar-se i es va dirigir cap al sud, encara que els habitants de la zona li havien dit que Sakhalín era una illa. El 1797, William Robert Broughton també va decidir que era un golf i va tornar cap al sud. El 1805 Adam Johann von Krusenstern no va poder penetrar l'estret des del nord. El viatge de Mamiya Rinzō de 1808 era poc conegut pels europeus. Gennadi Nevelskoi va passar l'estret des del nord el 1848. Els russos van mantenir-ho en secret i van usar-ho per a evadir una flota britànica durant la Guerra de Crimea.
La part sud-est de l'Estret de Tatària va ser el lloc d'un dels incidents més tensos de la Guerra Freda, quan l'1 de setembre de 1983, el Korean Air Lines Flight 007, que portava 269 persones va ser abatut pels soviètics.
Referències
- ↑ Starting since the first book about the Manchu conquest: Martino Martini, De Bello Tartarico Historia. Anvers 1654
Enllaços externs
- «Tatar Strait» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- Parusa.narod.ru: Tatar Strait—Strait of Tartary—(rus)
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina