Obaga: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
ref |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
La [[pinassa]] (''Pinus nigra''), el [[grèvol]] o la [[maduixera]] són típiques de la vegetació en les obagues. En llocs molt àrids i calorosos (com les comarques alacantines) espècies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes més humits es troben a la [[solana]]. Les orientacions intermèdies participen en part de les característiques climàtiques dels obacs i les solanes. |
La [[pinassa]] (''Pinus nigra''), el [[grèvol]] o la [[maduixera]] són típiques de la vegetació en les obagues. En llocs molt àrids i calorosos (com les comarques alacantines) espècies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes més humits es troben a la [[solana]]. Les orientacions intermèdies participen en part de les característiques climàtiques dels obacs i les solanes. |
||
{{VT|Tàlveg|comellar}} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{autoritat}} |
|||
*[[Tàlveg]] |
|||
*[[Comellar]] |
|||
[[Categoria:Geografia física]] |
[[Categoria:Geografia física]] |
Revisió del 14:57, 21 feb 2018
L'obac o obaga (o bac, baga, bagueny per mal tall de l'article 'lo') i els menys freqüents ombria, ombriu, ombriva i ombradiu, en l'hemisferi nord és el vessant o coster ombrívol d'una muntanya orientat al nord, mentre que correspondria al vessant sud en l'hemisferi sud.[1]
L'orientació al nord comporta més ombra i es conserva millor la humitat, tot i que també és més freda. En latituds mitjanes i climes secs o subhumits, com els generals als Països Catalans, l'efecte de l'obaga és més intens i fa que la vegetació espontània sigui més densa i amb millors condicions hídriques per a vegetar.
La pinassa (Pinus nigra), el grèvol o la maduixera són típiques de la vegetació en les obagues. En llocs molt àrids i calorosos (com les comarques alacantines) espècies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes més humits es troben a la solana. Les orientacions intermèdies participen en part de les característiques climàtiques dels obacs i les solanes.
Referències
- ↑ «Obaga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.