Johann Encke: diferència entre les revisions
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
enllaços |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
|lloc_naixement = [[Hamburg]], [[Sacre Imperi Romanogermànic]] |
|lloc_naixement = [[Hamburg]], [[Sacre Imperi Romanogermànic]] |
||
|data_defuncio = {{data defunció i edat|1865|8|26|1791|9|23|df=yes}} |
|data_defuncio = {{data defunció i edat|1865|8|26|1791|9|23|df=yes}} |
||
|lloc_defuncio = [[Spandau]] (avui en dia part de [[Berlín]]), [[Alemanya]] |
|lloc_defuncio = [[Spandau (Berlín)|Spandau]] (avui en dia part de [[Berlín]]), [[Alemanya]] |
||
|residencia = |
|residencia = |
||
|ciutadania = |
|ciutadania = |
||
| Línia 26: | Línia 26: | ||
|signatura = |
|signatura = |
||
}} |
}} |
||
'''Johann Encke''' ([[1791]]- [[Spandau]], [[26 d'agost]] de [[1865]]) va ser un dels [[astrònom]]s alemanys més importants del segle XIX, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix. |
'''Johann Encke''' ([[1791]]- [[Spandau (Berlín)|Spandau]], [[26 d'agost]] de [[1865]]) va ser un dels [[astrònom]]s alemanys més importants del segle XIX, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix. |
||
Va estudiar [[matemàtiques]] i [[astronomia]] a Göttingen tenint com a mestre a [[Carl Friedrich Gauss]]. En [[1812]] es va convertir en professor en Kassel fins a [[1813]] quan lluita en l'exèrcit contra les forces de [[Napoleó]]. En [[1814]] va començar a treballar en l'observatori de Seeberg a prop de Gotha. |
Va estudiar [[matemàtiques]] i [[astronomia]] a Göttingen tenint com a mestre a [[Carl Friedrich Gauss]]. En [[1812]] es va convertir en professor en Kassel fins a [[1813]] quan lluita en l'exèrcit contra les forces de [[Napoleó]]. En [[1814]] va començar a treballar en l'observatori de Seeberg a prop de Gotha. |
||
Revisió del 19:16, 28 feb 2018
 Johann Franz Encke | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 de setembre de 1791 Hamburg, Sacre Imperi Romanogermànic |
| Mort | 26 d'agost de 1865 (als 73 anys) Spandau (avui en dia part de Berlín), Alemanya |
| Sepultura | Kirchhof Jerusalem und Neue Kirche I, II und III 52° 29′ 43″ N, 13° 23′ 30″ E / 52.4951589°N,13.3915669°E  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Director de tesi | Carl Friedrich Gauß |
| Es coneix per | cometa12P/Pons-Brooks |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia i matemàtiques |
| Ocupació | Astronomia |
| Organització | Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | Royal Society Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Leopold Kronecker |
Premis | |
Johann Encke (1791- Spandau, 26 d'agost de 1865) va ser un dels astrònoms alemanys més importants del segle XIX, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.
Va estudiar matemàtiques i astronomia a Göttingen tenint com a mestre a Carl Friedrich Gauss. En 1812 es va convertir en professor en Kassel fins a 1813 quan lluita en l'exèrcit contra les forces de Napoleó. En 1814 va començar a treballar en l'observatori de Seeberg a prop de Gotha.
A finals de 1818 Jean Lois Pons va descobrir un dèbil cometa, el qual ja havia sigut observat per Pierre Mechain en 1786 i en 1795 per Caroline Herschel. Encke es va donar a la tasca de calcular l'òrbita d'aquest objecte i va descobrir que tenia només un període orbital de 3,29 anys. Fins a eixe moment els períodes més curts coneguts eren de prop de 70 anys amb un afeli un poc mas llunyà que l'òrbita d'Urà; el mas famós d'ells era i és el Halley amb un període de 76 anys. Aquest descobriment va demostrar llavors que l'afeli del cometa estava més pròxim que Júpiter amb un periheli en l'interior de l'òrbita de Mercuri.
És bo conéixer que el cometa Encke és el que té el període més curt fins ara conegut a realitzar una volta al voltant del Sol, ho fa en 3,3 anys. Encke es va dedicar també a la recopilació d'un nou atles estel·lar, que va fer possible a J. Galle, descobrir al planeta Neptú.
En 1822 va ser nomenat director de l'observatori de Gotha, en 1825 va ser cridat a Berlín pel rei prussià. Amb el suport d'Alexander von Humboldt i el rei Friedrich Wilhelm III es va construir l'observatori al sud de Berlín. L'arquitecte va ser Friedrich Schinkel. Posseïa un telescopi de 9" i Encke en va ser el director.
Va continuar treballant en els càlculs orbitals de cometes i asteroides. En 1837 va descobrir un espai entre els anells de Saturn anomenant-se divisió d'Encke. El seu assistent Johann Gottfried Galle va descobrir en 1838 l'anell fosc interior C i en 1846 va descobrir Neptú.
Va morir sent director de l'observatori a Berlín.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Encke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Johann Encke al Mathematics Genealogy Project.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Encke |